Alba Cervera Lierta: “Els millors científics són els que treballen amb passió”
Comparteix
La investigadora en computació quàntica reflexiona sobre la seva trajectòria, el Premi DonaTIC i la importància de generar referents femenins en les carreres científiques i tecnològiques.
La física i investigadora en computació quàntica Alba Cervera Lierta ha construït una trajectòria marcada per la recerca, la internacionalització i el compromís amb la divulgació científica.
Després de doctorar-se a la Universitat de Barcelona i fer una estada postdoctoral a la Universitat de Toronto, actualment treballa al Barcelona Supercomputing Center, on desenvolupa algoritmes quàntics i coordina el projecte Quantum Spain.
Enguany, Cervera Lierta ha estat guardonada amb el Premi DonaTIC, que reivindica la necessitat de visibilitzar les dones que treballen en tecnologia i de trencar barreres perquè les nenes i joves puguin imaginar-se en aquests espais.
Des de Xarxanet, hem parlat amb la investigadora per repassar la seva trajectòria, el potencial de la computació quàntica i el paper dels referents femenins en la ciència.
Com va començar el teu recorregut en el món de la física i la computació quàntica?
Vaig estudiar Física a la Universitat de Barcelona i després vaig fer un màster en física de partícules, tot i que finalment no m’hi vaig dedicar. Durant el doctorat, també a la UB, vaig descobrir el camp de la informació quàntica i em vaig especialitzar en computació quàntica.
Quan vaig acabar el doctorat, el 2019, vaig marxar a la Universitat de Toronto per fer una estada postdoctoral de dos anys. Després vaig tornar a Barcelona per incorporar-me al Barcelona Supercomputing Center, on treballo en algoritmes quàntics i coordino el projecte Quantum Spain.
Com explicaries de manera planera què és la computació quàntica i per a què serveix?
La computació quàntica utilitza les normes de la física quàntica —la que descriu el comportament d’àtoms i partícules— per codificar i processar informació. Això permet crear algoritmes molt diferents dels dels ordinadors tradicionals i abordar problemes que aquests no poden resoldre.
Inicialment es va concebre per simular fenòmens microscòpics, però avui sabem que la computació quàntica pot resoldre problemes matemàtics molt complexos, inclosos els relacionats amb la ciberseguretat. Un ordinador quàntic prou potent podria trencar la criptografia actual.
Què ha significat per a tu rebre el Premi DonaTIC?
Coneixia els Premis DonaTIC des de feia anys i ja m’hi havia presentat durant el doctorat. Per mi era important fer visible la feina que fem les dones en tecnologia i també donar a conèixer el camp de la informació quàntica, que fins fa poc era molt desconegut.
Rebre el premi ha estat un reconeixement no només personal, sinó per a tot el camp. I crec que és essencial mostrar que les dones que treballem en ciència som persones normals, perquè qualsevol noia pugui veure-s’hi reflectida.
Com valores aquests darrers anys de trajectòria i creixement professional?
Han estat anys intensos, de molta feina i aprenentatge constant. Entre el doctorat, l’estada a Toronto i el retorn a Barcelona, he pogut créixer tant en recerca com en projectes d’impacte. Tot plegat m’ha confirmat que aquest és un camp apassionant i en plena expansió, i que encara queda molt per fer i descobrir.
Has tingut referents femenins en la teva trajectòria?
A nivell familiar, les dones de la meva família sempre m’han inspirat, però en l’àmbit acadèmic i professional els meus referents han estat majoritàriament homes: professors de l’institut i de la universitat. Em va faltar tenir un model femení proper en aquest camp.
Per això crec que és important que nosaltres mateixes esdevinguem referents. Volem mostrar que aquest és un camp que també ens acull i on podem participar plenament, perquè les noies no se sentin fora de lloc ni es posin barreres innecessàries.
Quin consell donaries a una nena o jove que es planteja estudiar ciència o tecnologia?
Els diria que triïn una carrera que realment els apassioni, sense pensar tant en les aplicacions immediates. La ciència i la tecnologia del futur encara no les coneixem, i potser acabaran treballant en un camp amb un impacte enorme.
També els diria que no es creïn barreres. Si un camp els interessa, encara que sembli difícil, ho és per a tothom. El que marca la diferència és la passió, no les notes més altes. Els millors científics són els que treballen amb passió. Les esperem amb els braços oberts.
Afegeix un nou comentari