Alberto Garcia: “No es pot fer una piscina d’aigua dolça per fer surf en una zona amb sequeres i restriccions”

Té algun sentit fer una gran piscina d’onades artificials d’aigua dolça i potable perquè la gent hi pugui surfejar, a tocar de la platja, en una zona que ha patit sequeres recurrents i restriccions d’aigua? Sembla evident que no. Així i tot, l’Ajuntament de Cunit (Baix Penedès) ha donat el vistiplau al projecte de l’empresa Wavegarden, que preveu construir un càmping de luxe que té com a eix central una macrollacuna —així l’anomenen els promotors– amb onades generades artificialment per practicar surf. A més, el projecte pretén instal·lar-se zona de Cal Pla, un mosaic agroforestal i un pulmó verd ple de vida que ara es veu amenaçat.

No és la primera vegada que aquesta empresa intenta tirar endavant un projecte d’aquestes característiques a Catalunya. Ho va intentar a Montgat o a Sabadell, per exemple, però la pressió de la ciutadania el va tombar. Això és el que vol aconseguir la plataforma SOS Natura Cunit, un moviment veïnal que s’oposa frontalment al complex i ha articulat una mobilització per aturar-lo. Aquest diumenge 7 de desembre, el col·lectiu ha organitzat una manifestació a Cunit contra el projecte. En parlem amb l’Alberto Garcia, membre de SOS Natura Cunit i del Grup Ecologista del Vendrell i el Baix Penedès (GEVEN).  

En què consisteix el projecte que promou l’empresa Wavegarden?

És un macrocàmping, un ressort que té com a peça central una piscina d’onades artificials i que afectaria 36 hectàrees d’espai agroforestal d’alt interès paisatgístic, amb oliveres, alzines i marges de pedra seca catalogats com a patrimoni immaterial per la UNESCO. Aquest macrocomplex se situaria en sòl no urbanitzable, qualificat de sòl agrícola, on el mateix POUM prohibeix les instal·lacions esportives. El que fa el projecte és presentar la piscina com una activitat complementària del càmping i vendre-la com una llacuna, però en realitat es tracta d’una gran piscina d’onades per fer-hi surf, i tothom sap que una llacuna és un element natural.

Per tant, s’intenta vestir el projecte com una cosa que no és.

Sí. Aquesta piscina d’onades es vol fer en una zona on hem patit restriccions d’aigua i sequeres gairebé permanents, i la gent hi acabaria surfejant amb aigua de consum. Ara parlen de signar un conveni amb la depuradora de Cunit-Cubelles (EDAR) per utilitzar aigua regenerada, però aquesta aigua només és apta per a reg. L’aigua de la piscina, en canvi, ha de ser d’aigua de consum.

 

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida por SOS Natura Cunit (@sosnaturacunit)

No és la primera vegada que s'intenta fer un projecte d'aquestes característiques.

No, aquest o altres projectes similars ja han provat d’instal·lar una piscina d’onades en altres municipis, com Sabadell, Montgat, Donostia… I en tots els casos s’han aturat per la pressió del veïnat o s’han abandonat les instal·lacions perquè no ha funcionat el negoci. Aquí, la qüestió és que aquí s'utilitza l'excusa que és un càmping per poder posar-hi una instal·lació esportiva, cosa que el POUM prohibeix. Fan servir el tema del càmping i de dir-ne llacuna per disfressar la piscina d'onades.

Com és la zona de Cal Pla, on es vol instal·lar el projecte?

És l’últim espai agroforestal que queda a Cunit, al costat de la riera, que molta gent fa servir per caminar i ha redescobert com una alternativa a la platja. El projecte trencaria aquest corredor ecològic i destruiria molta de la biodiversitat de la zona. També comportaria un consum molt elevat d’aigua i d’electricitat i un augment de la contaminació acústica, perquè els motors generadors de la piscina farien molt soroll. Es preveu una ocupació d’unes 1.600 persones i unes 100.000 visites anuals, fet que incrementaria encara més el trànsit en una C-31 ja saturada cada cap de setmana. A tot això s’hi suma l’impacte sobre la urbanització que hi ha just al costat, que patiria directament la contaminació lumínica i acústica del complex.

Denuncieu que és un altre projecte que perpetua un model turístic depredador.

Des de l’Ajuntament diuen que volen acabar amb la idea de Cunit com a ciutat dormitori, però no tot s’hi val. Cal apostar per un model turístic realment sostenible, lligat a un canvi de model econòmic, i no repetir esquemes del passat. El problema de fons és que es torna a modificar el POUM del 2007, propi de l’etapa de la construcció massiva.

Què més defensa l’Ajuntament amb relació al projecte?

L’Ajuntament defensa que el projecte suposarà una recaptació d’uns 60.000 euros, però és una quantitat molt petita en relació amb el pressupost municipal i, a més, és dubtós què en revertiria realment a la gent de Cunit, perquè el gran beneficiat seria l’empresa privada. També parla molt de la petjada ecològica de les prop de 5.000 persones que cada dia es desplacen a Barcelona, però aquí es plantegen només 150 llocs de feina, 50 de fixes i 100 de temporals, davant de més de 100.000 visitants anuals. Això implica turisme massiu, més cotxes, més trànsit i més pressió sobre el territori, una petjada ecològica que no és comparable amb la que atribueixen als desplaçaments diaris a Barcelona.

També argumenten que és un terreny privat.

És un altre dels arguments recurrents, però això no vol dir que s’hi pugui fer qualsevol cosa, perquè el projecte té impacte sobre tot el municipi. A més, detectem moltes contradiccions en el discurs de l’Ajuntament i una falta de transparència evident: s’estan donant informacions que no consten a la documentació oficial, a la web hi ha mancances importants i alguns documents que hem sol·licitat no se’ns han facilitat, cosa que fa pensar que s’està amagant informació.

Un altre punt en discussió és el futur de la Masia de Cal Pla.

Per a nosaltres, que es rehabiliti la masia és molt positiu, perquè és un bé d’interès local i una construcció centenària. Però s’hauria de fer en el marc d’un altre projecte, que fos realment sostenible i pensat per a la ciutadania, no lligat a aquesta operació. Allà s’hi podria impulsar, per exemple, una cooperativa agrícola o fins i tot una seu de la Universitat Rovira i Virgili. Hi ha alternatives per dinamitzar la zona que no destrueixen Cal Pla i respecten el medi ambient, com projectes agroforestals que perfectament podrien funcionar.

En quin punt administratiu es troba el projecte? Què pot passar a curt termini?

Ara mateix el projecte ja té l’aprovació provisional del ple municipal, que es va fer fa pocs dies. Perquè es pugui aprovar definitivament ha de passar abans per la Comissió Territorial d’Urbanisme del Penedès, que ja s’ha reunit, però de la qual encara no coneixem l’acta i, pel que ens han dit, no la tindrem fins al gener. Segons la declaració ambiental, el projecte ha de complir tres requisits clau: la gestió de la biodiversitat, la contaminació acústica i el conveni amb l’EDAR de la depuradora de Cunit-Cubelles. Si la comissió l’acaba avalant, tornarà a ple per a l’aprovació definitiva i s’obrirà el període per presentar al·legacions; després d’aquest pas, el següent escenari seria el contenciós administratiu, i nosaltres tenim clar que estem disposats a arribar fins on faci falta.

Així, què demaneu a les administracions?

Demanem que es revisi a fons tota la documentació, perquè amb el que ja hi ha sobre la taula es veu clar que aquest projecte s’hauria d’aturar: no és sostenible ni és transparent. No es pot fer una piscina d’aigua dolça per fer surf en una zona amb sequeres i restriccions, i a només un quilòmetre del mar, i encara menys si parlem d’un càmping de luxe, elitista, amb hotel, que no està pensat per al poble. La gent de Cunit no en sortirà beneficiada.

Com està responent la ciutadania? Quina força ha agafat la mobilització?

Estem treballant molt: informem, fem xerrades, repartim fulletons i la ciutadania ja s’està assabentant de la situació. També hem organitzat una manifestació aquest diumenge 7 de desembre. El problema és que el relat de l’Ajuntament no és correcte. Diuen, per exemple, que la piscina és desmuntable, però sabem que un cop instal·lada no la trauran i haurem perdut l’últim sòl agroforestal de Cunit. També posen el focus en els llocs de feina, però parlem només de cinquanta feines fixes i cent d’estacionals, que no serviran per pal·liar l’atur i, a més, són llocs de baixa qualificació, precaris. Sembla que hagi d’arribar la gallina dels ous d’or, però no és veritat.