La Fundació Bofill reclama una inversió de 27 milions per revertir el dèficit en comprensió lectora

Cada any milers d’infants acaben l’escola sense entendre allò que llegeixen. Aquesta és la situació que denuncia la Fundació Bofill, que ha presentat un pla per superar el dèficit estructural en comprensió lectora que arrossega Catalunya des de fa dues dècades. L’entitat planteja una inversió sostinguda de 27 milions d’euros anuals per aplicar set mesures fonamentades en l’evidència i assolir, en un termini de sis anys, resultats per sobre de la mitjana europea a les proves internacionals PIRLS.

Una assignatura pendent

Els resultats en comprensió lectora a Catalunya se situen històricament per sota de la mitjana de la Unió Europea i l’OCDE. A l’última edició de PIRLS, els alumnes catalans van obtenir 507 punts, més de 15 per sota de la mitjana europea, l’equivalent a mig curs escolar menys. El problema s’agreuja per l’elevada proporció d’alumnes amb resultats baixos (30% davant el 23% de la mitjana) i per la baixa presència d’alumnat amb resultats alts (27% enfront del 40% europeu).

L’anàlisi assenyala diversos dèficits estructurals: uns currículums desalineats amb els estàndards internacionals, la manca d’acompanyament docent, la poca detecció primerenca de les dificultats i l’absència d’una política de foment de la lectura més enllà de l’escola.

Objectiu: superar la mitjana europea

L’informe “Comprensió lectora: l’assignatura pendent”, elaborat per la doctora en lingüística i professora de secundària Anna Llauradó, proposa marcar-se objectius clars i ambiciosos: arribar a la mitjana europea a les proves PIRLS del 2031, augmentant més de 20 punts en sis anys, reduir el percentatge d’alumnat amb nivells baixos i incrementar el d’alumnat amb resultats alts.

Per aconseguir-ho, la Fundació Bofill insisteix que cal un compromís polític sostingut i inversions concretes. Recorda que països com Portugal, Polònia, Noruega o Eslovènia han passat de resultats baixos a superar la mitjana europea en menys d’una dècada.

Les set mesures

Les propostes han estat treballades amb docents i especialistes en àmbits com la lingüística, la biblioteconomia o la psicologia, entre ells, Hèctor Ruiz, Gemma Pasqual, Francesc Martín, Mònica Baró, Rosa Gil, Maria Gajas i Marta López. Les set mesures inclouen:

• L’elaboració d’un estàndard curricular clar i basat en l’evidència sobre com s’aprèn a llegir.
• Un programa d’acompanyament a centres d’infantil i primària amb assessorament a les pràctiques d’aula.
• La incorporació de 158 nous professionals especialitzats en llenguatge i lectura als Equips d’Assessorament Psicopedagògic.
• Un Pla de biblioteques escolars per a tot el sistema educatiu, amb bibliotecaris professionals i hores de docents.
• Activitats de lectura durant l’estiu, coordinades amb escoles, casals i biblioteques públiques.

Una jornada per compartir propostes

Les mesures es presentaran públicament el 30 de setembre, en una jornada al Hub Social Barcelona sota el lema 'Tot comença per llegir'. L’acte vol ser un punt de trobada entre agents educatius, comunitaris i culturals per debatre la situació i compartir experiències d’èxit. El programa i les inscripcions ja són obertes al web de la Fundació.