Andrea Conte: “Cal deixar de banda els laments i arremangar-nos per fer coses útils pel català”

Des que es van posar en marxa a principis del 2024, la gent de Batega no ha parat de fer coses pel català. Mentre fem l’entrevista, fan via cap a Sant Celoni a encartellar el poble per promoure l’ús de la llengua durant la festa major. “Ens falten mans”, reconeix l’Andrea Conte, una de les portaveus de l’associació. 

Batega va néixer de la unió de gent diversa, majoritàriament de Santa Maria de Palautordera, Sant Esteve de Palautordera i Sant Celoni, que comparteixen un denominador comú: la voluntat de crear un espai obert a tothom per defensar i fer créixer el català al Baix Montseny. 

Entre altres iniciatives, des de Batega han impulsat la campanya ‘El català amb tu’, que busca normalitzar i promoure l’ús del català en tots els àmbits de la vida quotidiana —comerços, bars, esports i cultura— implicant ciutadania, entitats i administracions per revertir l’emergència lingüística que viu la llengua. 

De tot plegat, en parlem amb l’Andrea Conte, portaveu de l'entitat. 

Què és Batega?

Som una associació formada per gent diversa del Baix Montseny, majoritàriament persones joves, que tenim la voluntat de fer xarxa amb entitats i institucions per fer revifar el català en tots els àmbits. Molts venim d’altres entitats i ens hem unit per treballar conjuntament a favor de la llengua, amb actitud proactiva i de forma propositiva. 

Hi ha moltes maneres de defensar el català.

Nosaltres ho volem fer des d’un punt de vista constructiu i amb un missatge positiu. I, sobretot, treballant en xarxa. Per tant, la idea és deixar de banda els laments i el catastrofisme que sovint envolten la situació del català, i arremangar-nos per fer coses útils per la llengua que tinguin un impacte directe en la població. 

Com quines?

La nostra primera campanya va ser ‘El català amb tu’, per promoure l’ús de la llengua en l’àmbit del comerç i la restauració. Donem orientacions i fem propostes perquè la gent mantingui el català quan va al bar o a comprar. Hem fet una campanya de difusió i cartelleria per repartir-la entre els comerços de Sant Celoni, Santa Maria de Palautordera, Sant Esteve de Palautordera, Sant Antoni de Vilamajor i Montseny.

I heu aplicat la filosofia de fer xarxa.

Hem treballat la campanya conjuntament amb els ajuntaments de tots els pobles i hem tirat endavant una moció conjunta perquè els consistoris es comprometin a fomentar el català en diversos àmbits. També ens hem dirigit a bars, comerços i restaurants perquè s’impliquin en promoure el català als seus establiments i entre la clientela. 

En què es concreta?

Tenim una guia de bons usos per a treballadors i clientela dels establiments. Per exemple, saludar amb un bon dia quan entres, convidant així l’altra persona a parlar en català; mantenir la llengua o deixar de banda prejudicis ni prejutjar segons l’origen, que també és una manera de fomentar la llengua entre persones nouvingudes o que estan aprenent català. 

 

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida por Batega (@batega__)

I trencar falses creences i idees preconcebudes.

Exacte, com la idea que no ens entendran si parlem català. Les dades ens diuen que la gran majoria de la població de Catalunya entén el català, malgrat que potser encara no el parla. La idea és aquesta, convidar les persones a utilitzar el català en tots els àmbits. 

‘El català amb tu’ també s’ha estès a altres àmbits.

Ara tenim en marxa la iniciativa enfocada a les festes majors i espais d’oci, on estem divulgant ‘El català amb tu’ a l’espai de barres, als accessos de concerts, entre altres. Parlem amb entitats que munten la barra o organitzen les festes perquè es comprometin amb els eixos de la campanya. 

És una bona manera de promoure la llengua entre el jovent, un sector de població on el català està reculant.

Des de Batega veiem que, lamentablement, sovint s’associa el català amb institucions i espais molt formals. Nosaltres volem transmetre la idea que el català també pot ser divertit, es pot usar en espais d’oci i informals, parlar amb els amics o a la discoteca. A l’entitat som molta gent jove i volem que el català no sigui només una llengua de grans institucions o entitats clàssiques i tradicionals. Per això treballem molt a peu de carrer, per arribar a tots els espais. 

Es veu de seguida que el jovent és un dels vostres públics objectius.

És així. Per exemple, a Instagram intentem ser molt curosos amb la imatge perquè cridar l’atenció del jovent. Utilitzem molt color i intentem parlar un català molt planer, evitant un registres més formals i sofisticats. Creiem que és bàsic si volem arribar a espais del jovent.

L’educació és un dels grans bastions per defensar el català. Com valoreu la situació de la llengua a escoles i instituts?

Estem veient un canvi: des d’escoles del Baix Montseny on abans la majoria dels infants parlava català dins i fora de l’aula —al pati i a les activitats extraescolars—, ens estan contactant professorat i equips directius per alertar que el castellà està guanyant terreny, fins i tot entre fills de pares i mares catalanoparlants. 

El català queda relegat a les aules.

És una situació que ens preocupa molt. Sovint l’aula manté el català, però fora, en l’ús social —al joc, al futbol, a l’oci— la llengua dominant és el castellà. Per això volem intervenir també en aquests espais informals —patis, festes i activitats juvenils— i apostem per una comunicació pensada per arribar al jovent i normalitzar l’ús del català allà on es fa vida.

Teniu previst incidir directament en l’àmbit educatiu?

Sí, pròximament contactarem amb associacions de famílies i equips directius dels centres de la zona del Baix Montseny per parlar de la situació de la llengua i d’aquesta inquietud que manifesten. La bona notícia és que detectem una voluntat explícita de molts professors, directius, pares i mares de revertir la tendència i actuar perquè que el català sigui la llengua majoritària d’ús dels infants.  

Que es dirigeixin a vosaltres és un bon senyal.

Estem contents que pensin en Batega per fer actuacions, com murals a les escoles, tallers de sensibilització a mestres o generar espais de socialització en català per a les famílies. La dificultat principal és que necessitem mans; al cap i a la fi, som activistes i no ens dediquem exclusivament a això. Anem a poc a poc i tenim molta voluntat, però tot plegat requereix molta feina.

Si ampliem el focus, com veieu l’estat de salut del català?

Ens trobem en una emergència lingüística evident. No ho diem nosaltres, sinó que així ho reflecteixen totes les dades. Amb tot, pensem que és important que s’estigui obrint el debat sobre la situació de la llengua i que molta gent, com nosaltres, s’està mobilitzant. Hi ha una presa de consciència general i moltes ganes d’implicar-se a favor de la llengua, més que uns anys enrere. 

Des de les administracions públiques s’està fent prou per defensar la llengua?

Es podrien fer moltes més coses de les que es fan. Ara bé, la part positiva és la bona acollida que hem rebut dels ajuntaments del Baix Montseny, tot i ser de colors polítics diversos. El més rellevant és que tots han aprovat per unanimitat la moció que vam presentar, amb compromisos concrets com incloure el català a les convocatòries de subvencions i contractes públics, o fer tallers de sensibilització per als treballadors municipals. Que alcaldies de tradicions polítiques diferents hi hagin donat suport és, per nosaltres, una molt bona notícia.

Ara caldrà que compleixin.

La nostra feina ara és fer pressió als ajuntaments que han aprovat la moció perquè l’apliquin de debò. No només es tracta de compromisos i bones intencions, sinó que cal ser valent i actuar pel català. 

Posar d’acord tots els partits polítics és una bona mostra de la transversalitat de l’entitat

És la nostra voluntat. No ens volem dirigir només als catalanoparlants, ni als convençuts ni als independentistes. Deixant de banda l’extrema dreta, evidentment, som una entitat oberta a tothom, que vol sumar a favor de la llengua i, sobretot, que té la voluntat d’arribar a tota la població, sigui catalanoparlant o no. I volem insistir molt en la idea de fer xarxa amb qui comparteixi els nostres objectius. 

El català s’ha d’imposar? Hi ha qui sosté que això pot generar antipatia.

Jo no parlaria d’imposició, però sí que el català ha de ser un requisit per treballar a l’administració pública, per atendre la ciutadania que es dirigeix als serveis, als ajuntaments o ha de ser la llengua vehicular a l’escola i a tots els espais, formals o informals. El català, com totes les llengües, no han de ser simpàtiques, han de ser útils. 

Creieu que la població és realment conscient de l’emergència lingüística que pateix el català?

Creiem que cada vegada més. En aquest sentit, nosaltres hem notat un canvi en els darrers anys, sobretot aquest últim en què hem començat a funcionar com a entitat. Hem constat que hi havia molta gent que potser canviava al castellà per comoditat o pel que sigui, i ja no ho fa. Un gruix de persones han pres consciència de la situació i està buscant eines per actuar en conseqüència. 

Amb tot, encara hi ha massa gent vol que parlar en català, però se sent cohibida, per això defensem fer-ho sense complexos ni vergonyes. El que volem és oferir eines i sensibilització perquè la gent se senti capaç de mantenir el català a tots els espais i fer-ho de manera assertiva.