Els factors culturals i econòmics no determinen la relació entre família i escola

La implicació de les famílies en la vida escolar no depèn tant del seu nivell econòmic, cultural o formatiu com sovint s’ha assumit. Així ho posa de manifest un estudi elaborat per la Universitat de Lleida (UdL), que assenyala que els factors estructurals i actitudinals dels centres educatius i dels seus professionals tenen un pes molt més determinant en la relació entre família i escola.

La recerca es basa en una enquesta realitzada a 524 membres d’equips directius d’escoles de primària de Catalunya i mostra que, tot i que els factors socioculturals i econòmics de les famílies són rellevants, no operen de manera determinista en el grau d’implicació amb el centre educatiu.

El centre educatiu, al centre de la relació

Segons l’estudi, a diferència de treballs anteriors en què docents i direccions tendien a atribuir la responsabilitat de la relació família-escola principalment a les famílies, en aquesta ocasió els professionals reconeixen el paper clau del centre i del seu funcionament intern.

En aquest sentit, l’actitud del professorat és el factor millor valorat, amb una puntuació mitjana de 8,65 sobre 10. També destaquen la política de l’equip directiu (8,39), la formació del professorat (8,27), els canals de comunicació de l’escola (8,25) i la disponibilitat de temps dels docents (8,14). Aquests elements apareixen com a determinants per afavorir la implicació de les famílies, independentment del seu context social o econòmic.

Fins i tot les variables estructurals i actitudinals de les associacions de famílies d’alumnes (AFA), com ara la política dels seus equips directius, l’actitud de les persones responsables o els canals de comunicació, obtenen una valoració mitjana de 8 sobre 10, situant-se per davant dels factors socioculturals i econòmics.

Els factors socioeconòmics, menys decisius del que es pensava

Tot i que la literatura científica ha associat tradicionalment el nivell formatiu, el capital cultural i la situació socioeconòmica amb una major implicació de les famílies, les troballes qualitatives de l’estudi qüestionen aquesta relació lineal entre classe social i participació escolar.

“El nivell formatiu, el nivell socioeconòmic i l’origen geogràfic que es podria pensar que són rellevants, ho són menys que altres factors”, explica Jordi Garreta, professor de la UdL i un dels autors de la recerca. En l’enquesta, l’origen geogràfic obté una puntuació de 6,29; el nivell socioeconòmic, un 7,17; el nivell de formació dels progenitors, un 7,22; i el coneixement del sistema educatiu, un 7,28. El nombre de fills és la variable amb una puntuació més baixa, amb un 5,73.

Cap a polítiques educatives més inclusives

Malgrat el menor pes dels factors estructurals de les famílies, l’estudi assenyala que els factors actitudinals sí que tenen una importància significativa. L’interès de les famílies per l’educació dels fills és la variable més ben valorada d’aquest bloc, amb un 8,59 sobre 10, seguida del valor que atorguen a l’escolarització dels infants, amb una puntuació de 8,34.

Aquests resultats situen l’actitud i la predisposició com un element clau en la implicació familiar, però sempre en interacció amb un centre educatiu que generi confiança, obri canals de comunicació efectius i promogui la corresponsabilitat.

Els investigadors conclouen que les dades obtingudes posen de manifest la necessitat de promoure polítiques escolars inclusives i estratègies docents orientades a reforçar la confiança mútua entre famílies, docents i equips directius. Segons apunten, “no n’hi ha prou amb marcs normatius”, sinó que cal “obrir portes” per avançar cap a una educació més inclusiva, democràtica i de qualitat.

L’estudi forma part del projecte de recerca 'Participació i implicació familiar en els centres d’educació primària. Les famílies d’origen estranger: diagnòstic i disseny de propostes de millora', finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació. El projecte, d’àmbit estatal i finalitzat el 2025, ha estat liderat per la Universitat de Lleida i ha comptat amb la participació d’investigadors i investigadores de les universitats de La Rioja, Cantàbria i les Illes Balears.