Pau Gil: “La cohesió social comença amb l’educació i l’acollida”
Comparteix
A través de projectes d’acollida, formació lingüística, orientació laboral i espais d’empoderament, Cultura Tretze acompanya persones nouvingudes per facilitar la seva integració i igualtat d’oportunitats en l’entorn local.
Cultura Tretze és una entitat nascuda a l’Hospitalet de Llobregat amb la missió d’oferir acompanyament sociolingüístic i comunitari a persones migrades. Al llarg dels anys ha ampliat la seva tasca amb projectes per a joves, dones i famílies, sempre adaptant-se a les necessitats socials del moment. El seu objectiu és generar vincles positius que fomentin el sentiment de pertinença i la participació activa en la societat d’acollida. Parlem amb Pau Gil, una de les responsables de l’entitat, per conèixer millor els reptes i línies de treball actuals.
Com va començar el projecte i com ha evolucionat fins avui?
Vam iniciar l’activitat amb joves d’entre 14 i 16 anys que no estaven obligats a estudiar, però tampoc podien treballar. Els oferíem classes d’idiomes i suport social. Amb el temps, vam veure que calia anar més enllà de l’escola d’adults i ens vam especialitzar en l’acompanyament i l’acollida sociolingüística. Avui adaptem els projectes segons les necessitats del context i dels processos migratoris.
Quins són els reptes actuals més importants?
Un dels principals reptes és la salut mental, marcada pel dol migratori i les incerteses sobre el futur. També hi ha problemes d’habitatge i dificultats per aconseguir la regularització i accedir a una feina estable. Tot plegat afecta sobretot la joventut, que viu en situacions complexes que en molts casos no els permeten dedicar-se plenament als estudis.
Quins són els projectes principals que desenvolupeu?
Tenim quatre grans línies. El primer és el que té a veure amb l’acollida per adults. En aquest hi oferim classes de llengua i assessorament, tallers d’estrangeria. El projecte Kimia, adreçat a dones, amb aprenentatge de la llengua i grups d’autocura, salut i gènere. El projecte Diana, per a joves, que combina aprenentatge de català i activitats de socialització. I finalment el programa Diversia, amb tallers oberts a tota la comunitat com anglès, informàtica o ioga.
Com va néixer el projecte Diana per a joves?
Vam veure que el català sovint era percebut com una obligació escolar i volíem que fos una llengua de relació i d’estima. Vam començar donant suport a instituts i després vam crear un espai propi on l’aprenentatge lingüístic es combina amb activitats socials i lúdiques. El resultat és que molts joves han establert un vincle positiu amb el català.
Quin perfil de joves hi participa?
És matrícula viva, amb 35 places que s’omplen i es renoven contínuament. Són nois i noies d’entre 12 i 18 anys de procedències molt diverses: Pakistan, Marroc, Amèrica Llatina... Alguns acaben d’arribar i no coneixen ni català ni castellà, i d’altres ja fa temps que són aquí però volen mantenir el vincle amb l’entitat.
Treballeu amb escoles i altres entitats del territori?
Sí, alguns instituts de l’Hospitalet ens deriven alumnat i col·laborem en projectes puntuals. També formem part de xarxes juvenils i fem activitats conjuntes amb esplais, clubs esportius i altres entitats de la ciutat. La idea és que els joves creïn xarxa i no només se sentin vinculats a Cultura Tretze.
Quines perspectives de futur teniu per al projecte Diana?
Volem donar resposta als joves majors de 16 anys que no tenen plaça a l’institut i es queden desatesos. També estem començant experiències similars a Sant Joan Despí. L’objectiu és ampliar l’abast i continuar treballant aspectes emocionals i de cohesió social.
Quin paper té el voluntariat en la vostra feina?
En el projecte de joves, alguns exalumnes tornen com a voluntaris i es converteixen en referents positius. També comptem amb persones voluntàries que donen suport als tallers i ens ajuden a atendre millor.
Ens pots compartir alguna anècdota que reflecteixi l’esperit de l’entitat?
Quan tanquem per vacances, molts joves venen a veure’ns perquè ens enyoren i volen explicar-nos com estan. També s’organitzen entre ells i continuen quedant als espais que han descobert amb nosaltres. Aquestes mostres d’afecte ens emocionen i ens demostren que hem aconseguit crear vincles sòlids i positius.
D’on prové el nom de Cultura Tretze?
El local original era al carrer Cultura, número 13. Ens va semblar simbòlic mantenir aquesta doble idea: la cultura com a espai de trobada i el número 13, que pot significar tant bona com mala sort. Així acceptem totes les realitats, les positives i les negatives.
Aquest setembre, l’entitat reprèn la seva activitat habitual amb la mateixa voluntat amb què va néixer i que la caracteritza: fer comunitat i esdevenir un espai d’orientació i acompanyament per a totes les persones que arriben a Catalunya a la recerca d’una vida millor.
Afegeix un nou comentari