La Fundació Bofill reclama un acord polític ampli per garantir un finançament educatiu ambiciós

La Fundació Bofill ha fet una crida a les forces polítiques perquè assoleixin un acord ampli que permeti incrementar de manera substancial la despesa pressupostària en educació i donar resposta als reptes acumulats del sistema educatiu català. L’entitat adverteix que l’educació “no pot esperar més” i que, si no s’aproven nous pressupostos, cal tirar endavant disposicions específiques amb un suport parlamentari majoritari per garantir polítiques educatives ambicioses.

Segons la Fundació Bofill, en els darrers vint anys la complexitat educativa ha crescut molt per sobre dels recursos disponibles. En aquest període s’ha duplicat l’alumnat d’origen estranger, la pobresa infantil ha arribat al 34%, una de les xifres més altes d’Europa, i la matrícula viva representa avui el doble que fa una dècada. Aquest augment de necessitats s’ha assumit, principalment, a partir del sobreesforç de docents i centres educatius, una situació que continua tensionant la comunitat educativa.

Davant aquest context, la Fundació considera imprescindible garantir recursos addicionals i noves polítiques en marxa, independentment de si s’aproven o no els pressupostos generals de la Generalitat.

Arribar a PISA 2026 amb els deures fets

L’entitat alerta que seria irresponsable arribar als resultats de PISA 2026 sense una resposta acordada, ambiciosa i viable als problemes detectats en l’edició del 2022. Segons la Fundació, la davallada i l’estancament dels resultats educatius van començar el 2015, es van accentuar durant la pandèmia i van tocar fons el 2022, amb desigualtats molt marcades segons l’origen socioeconòmic de l’alumnat.

En matemàtiques, per exemple, les diferències entre l’alumnat d’estatus socioeconòmic alt i baix han augmentat de manera significativa en només quatre anys, i també s’han cronificat les bretxes en les proves de competències bàsiques de català i matemàtiques a sisè de primària en funció de la complexitat dels centres. La Fundació adverteix que, sense mesures estructurals, PISA 2026 pot acabar convertint-se en un nou “déjà-vu” sense haver fet res diferent.

Dotar de recursos al Decret d'Orientació

Un dels elements centrals que assenyala la Fundació Bofill és el nou Decret d’Orientació educativa, que el Govern té previst aprovar durant el primer trimestre de l’any vinent. L’entitat considera que es tracta d’un instrument indispensable per reforçar l’acompanyament a l’alumnat, especialment a l’ESO, però alerta que sense finançament addicional estable no tindrà capacitat real de transformació.

El decret preveu incrementar el nombre d’orientadors als instituts, ampliar les hores d’orientació a tercer i quart d’ESO i reforçar l’acció tutorial amb més dotació docent. Sense aquests recursos, segons la Fundació, no serà possible millorar l’acompanyament educatiu ni prevenir l’abandonament escolar de manera efectiva.

En cas que el país continuï amb la pròrroga pressupostària del 2023, la Fundació Bofill reclama un ampli suport parlamentari per aprovar disposicions específiques que permetin fer un salt qualitatiu en el finançament educatiu. En aquest sentit, recorda que durant el 2025 s’han aprovat tres decrets llei amb suplements de crèdit, alguns dels quals han inclòs mesures educatives, fet que demostra que és possible impulsar noves polítiques fins i tot sense pressupostos nous si hi ha acords polítics suficients.

La Fundació ha detallat el cost de 17 mesures prioritàries que donen resposta als principals reptes del sistema educatiu , equitat, resultats, abandonament escolar, orientació, educació 360 i ampliació del 0-3, entre d’altres, i que, en conjunt, suposarien un increment del 16% del pressupost d’educació. Aquestes propostes s’emmarquen també en la tramitació de la Iniciativa Legislativa Popular que reclama destinar el 6% del PIB a l’educació.

Evidència per reduir desigualtats i millorar resultats

Les propostes presentades per la Fundació Bofill tenen com a objectiu reduir l’abandonament escolar, avançar cap a un sistema educatiu més equitatiu i de gratuïtat plena, millorar els resultats educatius de l’alumnat amb més dificultats i ampliar l’educació 0-3 i les oportunitats educatives més enllà de l’horari lectiu.

Les mesures inclouen, entre d’altres, el reforç de l’orientació i la tutoria a l’ESO, l’ampliació de l’oferta de formació postobligatòria, beques de continuïtat per a l’alumnat en risc de pobresa, més recursos per garantir la gratuïtat educativa, el reforç dels suports personalitzats, l’ampliació d’aules d’acollida i la garantia d’activitats extraescolars i d’estiu per a infants i adolescents en situació de vulnerabilitat.

Amb aquest plantejament, la Fundació Bofill insisteix que com es gasta en educació és tan important com quant s’hi destina, i fa una crida a l’acció política perquè el finançament educatiu esdevingui una prioritat inajornable.