Àmbit de la notícia
Internacional

Diana Casellas: "La soledat no desitjada en el jovent genera molt estigma i por de demanar ajuda"

Entitat redactora
LaviniaNext
Autor/a
Marta Catena
  • Diana Casellas, coordinadora de sensibilització de Solidaritat Sant Joan de Déu.
  • Esdeveniment de la presentació oficial de la campanya 'Aquí la Sole', al museu OXO de Madrid.
  • Una noia esperant el metro i, a darrere, un cartell oficial de la campanya 'Aquí la Sole'.

'Aquí la Sole' és una campanya de Solidaritat Sant Joan de Déu que pretén prevenir, sensibilitzar i trencar l’estigma de la soledat no desitjada en la gent jove.

Es calcula que, a Espanya, hi ha uns 2,5 milions de joves que pateixen soledat no desitjada. D’aquestes, una persona cada quatre, manifesta que n’experimenta des de fa més de tres anys, per tant, es pot afirmar que comença a ser un fenomen crònic. La por, l’estigma i el prejudici són barreres que dificulten el fet de demanar ajuda i accedir a recursos i informació per tractar la soledat no desitjada.

En aquest context, Solidaritat Sant Joan de Déu ha llençat la campanya ‘Aquí la Sole’, un perfil d’Instagram capitanejat per la jove Sole, a través del qual es fa ressò de la soledat no desitjada en joves, es publiquen recursos per combatre-la i identificar-la, consells d’expertes i entrevistes amb professionals de la salut mental. Una iniciativa que cerca prevenir la soledat i que té com a finalitat que cap jove l’hagi de viure de manera angoixant.

Com va néixer ‘Aquí la Sole’ i quins van ser els primers passos?

Primer de tot, cal destacar que tota la campanya es basa en aquest perfil d'Instagram. La primera fase de la iniciativa va ser la posada en marxa del perfil: ens interessava era generar continguts amb vocació d’influencer on la Sole pogués estar en diferents espais quotidians, com a la universitat, al metro, al supermercat o en un festival, sempre rodejada de gent jove. L’objectiu era generar una mica de misteri i que els joves es comencessin a preguntar qui era el personatge.

Un dels missatges de la campanya és que la soledat està a tot arreu és que la soledat està a tot arreu, fins i tot allà on la veiem i quan estem envoltats de gent. Volíem destacar que és un fenomen molt invisible, que es pateix molt en solitari i que, d'alguna manera, preteníem plasmar que està present en el dia a dia de moltes persones sense que ens n’adonem.

La campanya es fa pública quan el perfil ja està desenvolupat.

Sí. Vàrem comptar amb el suport d’alguns influencers per tal d’arribar i abraçar una gran diversitat de perfils de joves. Després de crear aquest misteri al voltant del perfil de la Sole, una nova influencer que corria per les xarxes, vam desvetllar la campanya i vam personificar aquest fenomen de la soledat no desitjada.

Vam posar el focus en la sensibilització, per cridar l’atenció sobre aquesta problemàtica. És veritat que, cada cop més, es parla molt de la soledat, però no tant en el gruix de població adolescent i jove.

En aquest sentit, sempre s’enfoca la soledat no desitjada cap a la gent gran. Quina és la realitat entre les joves?

Jo crec que se n'està parlant cada vegada més, però potser els grans oblidats són els joves i, fins i tot, els infants. Hem detectat que els informes i anàlisis d’experts mostren unes xifres gairebé superiors de les del col·lectiu de persones grans i, per tant, identifiquem que hi ha un problema sobre la taula.

Se’n parla molt poc i, en conseqüència, es genera molt estigma, molta vergonya de parlar-ne,  de demanar ajuda i acceptar-ho.

Quins són els objectius principals d'‘Aquí la Sole’?

Sempre dic que en tenim tres. El principal, evidentment, és la sensibilització, fer aquesta crida d'atenció a la societat per dir: “Escolta’m, aquesta realitat hi és, existeix, i hem de començar a mirar-la per afrontar-la”. El segon objectiu és que cal deixar clar que no és un problema individual, és un fenomen social i, per tant, s’ha de poder trobar una mica de repòs en el patiment i deixar enrere els sentiments d’estigma, culpa i vergonya de verbalitzar-ho.

El tercer objectiu és oferir recursos. És probable que en diferents moments de la vida ens trobem en situacions de soledat, per fenòmens sobrevinguts, i en el cas dels joves és una època de molt descobriment i canvi vital. Volem difondre que hi ha moltes maneres de sortir-ne i que no és un diagnòstic de per vida. Existeix, tots podem patir-la, però hi ha molta informació i eines per tractar-la.

Quin tipus de recursos i contingut podem trobar al perfil?

S’hi poden trobar diferents eines: hem desglossat què vol dir soledat no desitjada, perquè moltes vegades, parlem d'aquest concepte, però no sabem ben bé què vol dir; hem publicat consells d’expertes que es poden seguir per intentar sortir-ne; i també consells per ajudar i aproximar-se a alguna persona propera que estigui en situació de soledat.

Hem gravat converses amb expertes, amb un psiquiatre, per exemple, en la qual explica quins factors de protecció podem activar per intentar prevenir la soledat o, si estem en aquesta situació, què hem de fer per mirar la sortida. L'aposta de la campanya és arribar als joves a través dels seus canals i promoure la consciència social de cuidar els vincles i poder connectar-nos amb les altres persones des de la complexitat.

"Volem promoure la consciència social de cuidar els vincles i connectar-nos amb les persones des de la complexitat"

Quina valoració en feu del llançament de la campanya?

Podem afirmar que és un tema que genera interès. En fem una valoració molt positiva, sobretot per tota la xarxa d’interaccions i comentaris que s’ha creat, més enllà de les xifres quantitatives. Quan obres la porta per parlar-ne, comences a rebre comentaris i missatges. A més, ha estat una campanya molt pacífica, plena de comentaris positius i d’agraïment, de posar nom a aquest fenomen, i que ha permès que molta gent se senti identificada.

Sempre hem volgut deixar clar que el primer pas és intentar relacionar-nos més des de l'empatia i l'afecte, ja que estem davant d’una problemàtica social que ens empeny cap a la individualitat i la culpabilitat.

Quina és la situació actual al nostre país de la soledat no desitjada en joves?

Hem basat la nostra recerca en informes i hem detectat que és un fenomen estructural que ens ha alertat. De joves d’entre 18 i 35 anys, n’hi ha uns 2,5 milions que afirmen patir soledat no desitjada, i una de cada quatre persones fa més de tres anys que en sofreix. És important incidir-hi perquè hi veiem un risc de tornar-se més crònic o sistèmic.

La soledat és una vivència molt subjectiva. És a dir, una persona pot estar envoltada de gent i sentir-se sola, per tant, no hem d’associar soledat amb aïllament físic, sinó que és una cosa més emocional i interna.

Quines conseqüències pot provocar en una persona?

Poden ser molt variades, però el que estem veient és que hi ha un vincle molt directe amb problemàtiques de salut mental i de salut física. Es pot desenvolupar ansietat, depressió i altres trastorns de salut mental. Però també passa a la inversa: la soledat afecta col·lectius amb vulnerabilitat o amb risc de vulnerabilitat, per exemple, persones joves amb condicions de salut mental greus o persones amb discapacitat.

Per això remarquem que cal estar atents, perquè l’objectiu principal és prevenir la soledat, de manera que cap jove hagi de viure aquesta situació de manera angoixant. De fet, la soledat triada és molt sana i necessària, sobretot en l’època jove, en termes d’introspecció. El problema és quan això es converteix en un obstacle que impedeix desenvolupar la vida diària de manera normal.

Quines són les pròximes passes de la campanya?

El nostre perfil d’Instagram continua actiu, gràcies a la publicació de recursos i recomanacions que poden anar bé en aquest àmbit, i que poden ajudar les persones de la comunitat. Nosaltres  continuarem treballant-hi, com ho fem des de fa anys, a Sant Joan de Déu, a través de la campanya anual que publiquem i treballem cada mes d’octubre contra la soledat no desitjada.

Continuarem enfortint el vessant assistencial, acompanyant les persones ateses en els centres;  fent crides d’atenció perquè tots siguem conscients de la responsabilitat compartida; i emfatitzant que cal trencar aquesta dinàmica i preocupar-nos més per les persones del nostre entorn, fent un gest d’esperança i empatia, i recuperar els vincles bàsics.

Comparteix i difon

Afegeix un nou comentari