Josep Manel Ametllé: “Garantir activitats gratuïtes al carrer trenca la lògica capitalista de consum cultural”

En un temps d’auge dels macrofestivals i propostes de gran format —aptes només per a unes poques butxaques— que cada estiu es multipliquen al llarg i ample del país, Vilanova i la Geltrú (Garraf) es prepara per gaudir, un any més, d’una iniciativa nascuda des de baix gràcies a l’empenta del teixit associatiu de la ciutat. Estem parlant de la Festa Major d’Entitats (FME), una proposta que vol ser alternativa i complementària a la Festa Major oficial, fent-la més participativa i accessible. 

En parlem amb el Josep Manel Ametllé —o Jota—, un dels responsables de la FME, qui explica que l’entitat està polint els últims detalls per a l’edició d’enguany, que se celebra entre el 30 de juliol i el 5 d’agost. 

Com es presenta la Festa Major d’Entitats d’enguany?

Estem ultimant els preparatius perquè queden poques setmanes, principalment estem tancant temes de producció i de barres. Amb tot, ja fa uns quants anys que duem a terme aquest nou model de Festa Major d’Entitats, per tant, ja ho tenim per la mà i funcionem gairebé per inèrcia.

Remuntem-nos als orígens de la festa. 

Vam començar el 2017 arran del convenciment que seria bona idea que les entitats del teixit associatiu de Vilanova i la Geltrú, que són moltes i estan molt actives durant l’any, com quan se celebra el Carnaval, també poguessin tenir un espai dins la festa major de la ciutat, en forma de Festa Major d’Entitats. 

La FME també va sorgir en resposta a una mancança.

Sí, en el marc de la Festa Major de Vilanova i la Geltrú se celebra el correfoc. I ens trobàvem que hi havia una falta d’alternatives culturals i musicals aquell cap de setmana del correfoc, que és un dels actes principals de la festa. Hi havia algunes propostes, principalment organitzades per un parell d’entitats, però hi havia un cert desgast. Aleshores, diverses entitats vam fer un pas endavant per unir-nos a aquestes dues entitats i donar un cop de mà col·lectiu per reforçar l'oferta cultural. 

Amb el pas dels anys, però, la festa ha anat evolucionant.

Sí, a l’inici era una proposta més centrada en uns concerts durant un cap de setmana. Arran d’una sèrie d’esdeveniments i de la covid, així com per l’augment dels costos de producció i tot plegat, vam optar per reformular el format de la festa. Ara ens enfoquem més en l’elaboració d’un programa d’actes, que inclouen actes de tarda i de vespres, i que s’allarguen durant una setmana. Mantenim els concerts, però de més petit format. 

Aquest nou format dona més protagonisme a les entitats.

Tenim una sèrie d’entitats que col·laboren i organitzen els seus actes en el marc de la festa. La FME, com a entitat, s’encarrega de programar els concerts del cap de setmana i de la vigília. Pel que fa a la resta, són les mateixes entitats les que proposen la majoria dels actes de tarda i de vespre.

Quin paper té la FME com a entitat?

La idea inicial era que l’associació fes de paraigües, funcionant com una coordinadora de les diferents entitats, que hi enviaven representants per participar en l’espai de presa de decisions. Un estil similar al model de barraques, per entendre’ns. Aquest espai de coordinació, sota el nom de FME, agrupava representants de les entitats participants. Aleshores, cada entitat estava obligada a aportar un nombre de voluntaris i a organitzar alguna activitat.

Això ha canviat una mica aquest any.

Enguany ha canviat una mica el paper de la FME. Ara hi ha un grup motor que gestiona tot el tema de producció, barres i tot el que té a veure amb la logística. Per tant, les entitats que havien de participar de manera orgànica en aquest espai ja no ho han de fer i poden organitzar les seves activitats amb total independència. O sigui, que perden deures, però mantenen els seus drets.

Dieu que la FME promou una transformació del model cultural de la ciutat. En quin sentit?

Ens trobem en un context en què cada cop costa més fer actes al carrer per l’augment dels impediments burocràtics. I cada vegada més, les propostes culturals i musicals són de pagament. Nosaltres considerem que mantenir i garantir activitats gratuïtes al carrer durant la festa major trenca amb aquesta lògica capitalista que s’imposa en el consum cultural. Això passa a Vilanova i la Geltrú, però també arreu del país. 

Es tracta de posar en qüestió aquest model de grans festivals que només estan a l’abast d’unes poques butxaques.

Exacte, aquí tenim l’exemple del Tingladu, que va començar com un festival gratuït i autogestionat, i veient com els costos de producció s’elevaven moltíssim, per intentar mantenir la qualitat dels grups que hi actuaven, van decidir fer-lo de pagament. És un pagament simbòlic, perquè està lluny del que costaria un festival de l’envergadura del Tingladu, però la realitat és que ja no és accessible per a tothom. Si no pots pagar aquests diners, no pots consumir aquesta cultura.  

 

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida por Festa Major d'Entitats (@fmentitats)

Com és la vostra relació amb les institucions?

Des del principi vam plantejar la FME com un esdeveniment complementari a la Festa Major oficial. Mantenim una col·laboració estreta amb la Pabordia —les set persones que cada any dissenyen el programa oficial de l’Ajuntament— i mai hem volgut ser excloents, sinó oferir un espai a aquelles entitats que no se sentien partícips de la festa per tal que puguin organitzar els seus propis actes. La relació amb l’Ajuntament és prou bona: ens cedeix material i ens atorga una subvenció nominativa —modesta, tot sigui dit— que cobreix principalment les necessitats logístiques.

Quins són els principals reptes a l’hora d’organitzar la FME?

Potser el primer té a veure amb mantenir el seu caràcter referencial, o augmentar-lo. Quan vam deixar de fer els concerts a la zona esportiva i vam baixar al centre de la ciutat ho vam fer per fer la festa més accessible per a tothom. I, alhora, mostrar que, més enllà de la Festa Major oficial, hi havia una proposta igual de potent impulsada per les entitats. 

Ben segur que l’objectiu és reforçar aquest paper referencial.

La intenció és conservar aquesta visibilitat sense rebaixar la qualitat ni perdre actes, mantenint un programa com el que estem fent els últims tres o quatre anys a la plaça de les Casernes. I no és fàcil arran de tots els impediments logístics i econòmics que ens trobem, com l’increment generalitzat dels costos d’infraestructura. Tot plegat ens obliga a buscar un equilibri per cobrir aquests costos gairebé exclusivament amb els ingressos de les barres.

Esteu satisfets amb la resposta de la ciutadania a la vostra proposta?

Sí, estem contents en aquest sentit. S’ha d’entendre que és una festa que dura set o vuit dies i sovint els nostres actes coincideixen amb els de la Festa Major oficial. Sempre voldríem que en alguns actes hi vingués més gent, però som conscients que són dates complicades, però la resposta és positiva. La gent sap que si s’apropa a la plaça veurà com passen coses. 

Què ens podeu destacar de la programació d’enguany?

Hem mantingut el format d’anys anteriors, però hem renovat els artistes i hem incorporat alguna entitat nova amb la seva activitat. Després del correfoc celebrem el concert de gralles; dissabte oferim un concert principal i, la vigília de la festa organitzem una nit de DJ. Durant la setmana, diverses entitats programen monòlegs, estibacaixes, la Festa Major Petita per als més menuts i, fins i tot, una batalla de DJ entre entitats. Hi ha molta teca, com sempre.

Quin consell donaries a altres associacions que vulguin tirar endavant o revitalitzar una festa major?  

Els diria que collin tant com puguin les institucions, en un moment en què cada cop ens limiten més aspectes com els horaris de la festa, l’ocupació de l’espai públic o la cessió de material, entre altres. Generar propostes alternatives i autogestionades és més necessari que mai per no caure en aquesta roda de festivals d’estiu que persegueix la rendibilitat econòmica a costa de donar menys importància a les festes majors populars. La clau és preparar-se a consciència, implicar-s’hi amb energia i no defallir ni deixar-se intimidar. 

Quin horitzó albireu per a la FME?

Esperem que un futur llarg i pròsper, malgrat els inconvenients i l’augment constant dels costos, que ens complica cada cop més quadrar els números a final d’any. El més important és que les entitats que tinguin ganes de fer coses diferents puguin continuar, sigui amb el format actual o amb noves propostes impulsades per generacions futures. Les entitats del teixit associatiu han de ser partícips de la Festa Major, com ho són al Carnaval, i sense dubte seran elles les que donaran sentit al futur de la festa.