La Setmana de la Pedra Seca reivindica un patrimoni viu que ha dibuixat el paisatge rural del país
Comparteix
L’esdeveniment, impulsat per l’Associació de Micropobles i l’Ajuntament de Torrebesses, amplia dates en la seva sisena edició, que se celebra entre el 21 de novembre i el 7 de desembre per promoure l’aprenentatge, la descoberta i la divulgació d’aquesta tècnica de construcció.
Aprenentatge, descoberta i divulgació. Aquests són els tres pilars que vertebren la Setmana de la Pedra Seca, un esdeveniment que enguany arriba a la seva sisena edició —se celebrarà entre el 21 de novembre i el 7 de desembre— i ja ha esdevingut una referència entorn de la cultura que envolta aquesta tècnica tradicional de construcció present arreu de la riba de la Mediterrània.
La pedra seca va molt més enllà de ser una pràctica constructiva, és un art que ha modelat el paisatge rural del nostre país i que continua sent cabdal per preservar el patrimoni, entendre el territori i aplicar solucions sostenibles del passat al present. Aquest conjunt de coneixements i tècniques es basen en l'aixecament de qualsevol construcció amb pedres de l’entorn sense cap material de cohesió, com ara la calç o el guix. La majoria d'aquestes construccions tenen una relació directa amb les tasques agrícoles o ramaderes, l'explotació dels boscos o l'abastament d'aigua.
Des de l’Associació de Micropobles de Catalunya i l’Ajuntament de Torrebesses (Segrià), organitzadores de la Setmana, fa anys que piquen pedra per posar en valor i promoure aquesta tècnica, declarada com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO. Aquest reconeixement, atorgat el 2018, va ser clau per impulsar la tasca que cerca donar visibilitat a aquest element patrimonial estretament lligat al territori i contribuir a la seva preservació. La Setmana de la Pedra Seca, que enguany se celebra coincidint amb el setè aniversari del reconeixement, és un bon exemple d’aquesta embranzida.
“La Setmana celebra que la pedra seca és patrimoni immaterial i, sobretot, en reivindica la vigència: una tècnica encara viva i d’un valor incalculable, sostenible i útil davant l’emergència climàtica perquè ajuda a conservar la biodiversitat. Fem-ne difusió i gaudim-ne perquè no es perdi aquest art”, assegura el Mario Urrea, alcalde de Torrebesses i membre de la sectorial institucional i de cultura de Micropobles.
Una setmana per reivindicar-se, aprendre i fer xarxa
En cinc edicions, la Setmana s’ha consolidat com el millor aparador de tot allò que té a veure amb la pedra seca i l’important patrimoni de construccions que articula el paisatge mediterrani a través de cabanes, barraques, fonts, marges, basses o tines, entre altres. Amb tot, l’esdeveniment no és només una exhibició del llegat de la pedra seca —que també, per exemple a través d’un concurs de fotografia—, sinó que és una invitació a aprendre i posar-se mans a l’obra amb tallers per construir marges, sessions per restaurar cabanes i entendre’n les bases, a més de xerrades i cursos per a un públic general i professional.
Així, es proposen activitats combinen demostracions a peu d’obra amb espais de conversa, reflexió i descoberta, amb un objectiu comú: fer accessible la pedra seca i afavorir-ne el coneixement, així com divulgar les oportunitats econòmiques que genera pels territoris rurals. “El repte és arribar tant a qui ja ho coneix i demana formació com a qui encara no ho ha descobert, perquè qui no ho estima és perquè encara no ho coneix”, assenyala Urrea.
Això passa cada cop menys, i la prova és que la Setmana no ha parat de créixer edició rere edició. Va néixer l’any 2020 de la mà de l’Associació per al Desenvolupament Rural Integral de la Zona Nord-Oriental de Catalunya (ADRINOC), fins que el 2022 l’Associació de Micropobles i l’Ajuntament de Torrebesses van agafar el relleu pel que fa a la seva l’organització.
L’edició passada, la cinquena, va confirmar l’empenta del projecte: 108 activitats arreu de Catalunya, la Catalunya Nord, les Illes Balears i Alacant, amb quaranta propostes de descoberta, quaranta d’aprenentatge i vint-i-vuit de divulgació. Exposicions, tallers de reconstrucció de marges, cursos, caminades i rutes guiades van farcir una programació que certifica l’interès creixent per la tècnica. A la Setmana hi van col·laborar vuitanta-dues entitats organitzadores —una trentena de les quals hi participaven per primer cop— i persones voluntàries de desenes de col·lectius que, tot l’any, cuiden i difonen aquest patrimoni.
Una de les novetats d’aquesta sisena edició és que ha ampliat dates, cercant de donar més opcions a les entitats organitzadores i per espaiar les activitats, facilitant així que el públic interessat pugui participar en més d’una proposta. També s’obre la porta a incorporar noves iniciatives i formats que contribueixin a difondre i posar en valor el patrimoni de pedra seca arreu del territori, expliquen des de l’organització. La convocatòria per organitzar activitats, adreçada a institucions, entitats, col·lectius i voluntàries està oberta fins al 14 de novembre.
Una altra de les característiques que defineixen la Setmana és la capil·laritat i capacitat d’arribar arreu. No és un esdeveniment concentrat en un sol municipi, sinó que té la voluntat d’estendre’s pel territori. Aquesta és una de les seves principals fortaleses, però també suposa un desafiament per a les organitzadores. “Un altre dels reptes és que la Setmana no passa en un únic lloc: tenim activitats al País Valencià, a les Illes i fins i tot a la Catalunya Nord; i això exigeix molta coordinació i difusió per arribar a tothom”, assumeix Urrea.
La pedra seca: relat i oportunitats per als micropobles
La pedra seca és patrimoni i llegat, però també futur per als micropobles. Per això, des de la Setmana reivindiquen la seva vigència davant els reptes del present i futur, com ara per posar fre a la pèrdua de resiliència agroforestal, al despoblament rural, així com mitigar els efectes de l’emergència climàtica i preservar la biodiversitat.
A més, Urrea afegeix que és un element més que pot contribuir a la necessària diversificació de l’economia dels micropobles i a bastir una narrativa al servei de tot allò que poden oferir els micropobles. “La difusió d’aquest patrimoni dona context i refermar els valors que inspiren el que fem: si venem oli, podem explicar que neix d’un paisatge de marges i cabanes, d’una manera de fer sostenible que ve dels avantpassats i afavoreix la biodiversitat; aquest relat reforça el producte i ens ajuda a viure als pobles petits.”
Avui, a Catalunya hi ha 484 pobles de menys de cinc-cents habitants —els anomenats micropobles—, cap d’ells a l’àrea metropolitana de Barcelona. Són més del 35% dels municipis i de la superfície del país, però només apleguen prop de l’1% de la població, recull l’Atles del Món Rural 2022. Tota contribució és poca per defensar la ruralitat, garantir oportunitats als micropobles i el dret de la seva població a viure amb plenitud, sense renunciar a gaudir de serveis de qualitat i amb bones condicions de vida.
Accions com la Setmana de la Pedra Seca ajuden, però també cal que les administracions i institucions també empenyin decididament en aquesta direcció. “Ens cal que les administracions garanteixin que viure en un micropoble no signifiqui renunciar a drets: mateixes oportunitats i serveis que a les grans ciutats, perquè l’actual desequilibri territorial que patim ens porta al fracàs i només genera problemes”, diu Urrea, qui també destaca que "el món rural és imprescindible perquè els altres puguin viure”.
A les portes de donar el tret de sortida a la sisena edició de la Setmana, el propòsit de la iniciativa no ha canviat respecte a la primera edició: fer créixer el coneixement i la pràctica de la pedra seca, així com preservar el patrimoni que en deriva amb activitats obertes i formatives, connectant entitats, escoles i ajuntaments arreu del territori per donar continuïtat als projectes i reforçar oportunitats i el dret a una vida digna als micropobles.
Afegeix un nou comentari