La justícia actua: vulnerar la desconnexió digital ja té conseqüències
Comparteix
El Tribunal Superior de Justícia de Galícia condemna una empresa per no respectar el dret a la desconnexió digital d’una treballadora durant una baixa mèdica.
El Tribunal Superior de Justícia de Galícia ha dictat una sentència que marca un precedent important quant al dret que tenen les persones a desconnectar digitalment fora de la seva jornada laboral.
En concret, ha condemnat una empresa a indemnitzar una treballadora amb 1.500 euros per haver vulnerat i no complert amb l’obligació de garantir-li aquest dret durant el procés de baixa mèdica en el que es trobava, tal com estableix la Llei Orgànica 3/2018 de Protecció de Dades i Garantia dels Drets Digitals (LOPDGDD), a l’article 88, que no només parla de períodes de convalescència sinó que també obliga les organitzacions a respectar el temps de descans, permisos i vacances, així com la intimitat personal i familiar de totes les persones treballadores.
Què implica la desconnexió?
Inicialment, el dret a la desconnexió digital es va entendre com la possibilitat que les persones treballadores no haguessin de donar resposta als missatges rebuts fora de la jornada laboral pactada amb l’organització. No obstant això, des de la publicació de la L.O. 3/2018, aquesta visió s’ha anat ampliant i en l’actualitat desconnectar significa moltes més coses que no contestar.
Desconnectar digitalment implica no rebre comunicacions, independentment de la via (correus, missatges o trucades) però també implica no enviar comunicacions, és a dir, que les entitats s’abstinguin d’enviar-les durant els períodes de descans, permisos, vacances o incapacitat temporal, fet que carrega de responsabilitat a l’entitat.
Les entitats també hi han de ser responsables
La desconnexió digital és especialment important per a les entitats del tercer sector, que sovint disposen d'equips petits però molt compromesos amb la seva missió. Aquesta implicació pot fer que es difumini la frontera entre la feina i la vida personal. Per evitar-ho, és fonamental disposar de protocols clars amb mesures específiques de desconnexió i garantir que tot el personal estigui format en drets laborals digitals i sensibilitzat sobre les conseqüències negatives per a la salut de no respectar aquests períodes de descans.
La sentència reforça la necessitat de fomentar una cultura organitzativa que respecti els límits personals, eviti comunicacions fora de l’horari pactat, en vacances o permisos, i promogui un entorn laboral saludable. Posar les persones al centre implica reconèixer la importància del descans i protegir la salut mental de tot l’equip.
Sentències que creen precedent
La sentència del TSJ de Galícia, no ha estat la primera a condemnar a una organització per vulnerar el dret a la desconnexió digital, ja que amb anterioritat s’han succeït altres resolucions. El mateix tribunal va condemnar a una organització del sector de la seguretat a indemnitzar amb 1000 € a una persona treballadora per enviar-li missatges al seu correu personal fora d’horari laboral i cedir el seu número de telèfon personal a organitzacions clients.
Aquestes sentències evidencien que la desconnexió digital és una obligació legal que les organitzacions han de respectar, però no han d’oblidar que és essencial per respectar els límits de les persones i crear entorns saludables per elles. Per aquests motius, les entitats tenen ara l’oportunitat de revisar les seves polítiques de desconnexió digital i així construir una cultura laboral que posi les persones al centre.
En cas que una entitat sense ànim de lucre tingui dubtes o necessiti ajuda amb els drets de les persones treballadores o altres qüestions relacionades amb la gestió pot accedir als serveis d’assessorament i d’acompanyament.
