Accionistes i entitats denuncien les vulneracions socials i ambientals d’Inditex a la seva Junta i als carrers

“Inditex, feu-vos responsables del planeta i dels drets de les vostres treballadores”. Aquest és el missatge inequívoc que han llançat un grup d’activistes d’entitats de la campanya internacional Clean Clothes Campaign —de la qual forma part Setem, entre altres— i la Fundació Finances Ètiques davant diverses botigues del gegant tèxtil espanyol a ciutats com Barcelona i Milà. 

Aquestes accions al carrer s’han dut a terme coincidint amb la Junta d’Accionistes d’Inditex, celebrada a Galícia, en què aquestes entitats, amb el suport de la xarxa Shareholders for Change —una xarxa d’inversors socialment responsables que promouen l’activisme accionarial en àmbits com el canvi climàtic, els drets laborals i la justícia tributària—, han alçat la veu per denunciar “les greus vulneracions socials i ambientals que amaga el model de negoci del gegant de la moda ràpida”. 

A través de l’activisme accionarial, entès com un instrument per denunciar les vulneracions de drets perpetrades per determinades empreses, influir en les seves decisions futures i sensibilitzar la ciutadania, les entitats han participat en la Junta d’Accionistes d’Inditex amb una veu que representa més de 25.000 milions d’euros en actius financers i més de 56.000 accions del grup comandat per Amancio Ortega. Tot plegat, per exigir responsabilitat climàtica i social a Inditex davant dels mateixos accionistes de la companyia.   

Aquestes accions volen posar en evidència la cara més crua del model ‘fast fashion’ d’Inditex, però també d’altres grans marques com Decathlon —sobre la qual una recent investigació del mitjà francès Disclose posa de manifest les greus conseqüències humanes i mediambientals de l'estratègia de baix cost de la companyia—, que impacta en la salut del planeta i té conseqüències devastadores als països del Sud Global, i que assenta les seves bases en el greenwashing, la sobreproducció i l’explotació laboral. 

 

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida por SETEM Catalunya (@setemcat)

Inacció davant la persecució sindical i els baixos salaris de les treballadores

Un, entre molts exemples, de la manera com actuen marques com Inditex es va posar de manifest arran de les protestes a Bangladesh el novembre del 2023. Milers de treballadores del sector tèxtil del país, un dels principals països productors de roba del món, van sortir als carrers per reclamar millores en les seves condicions laborals, començant per un salari digne. Lluny d’atendre les seves exigències, la resposta a les protestes de les treballadores va ser la violència i la repressió, davant la inacció de grans marques del sector que produeixen al país, com Inditex, H&M o Primark, entre altres. 

Així, milers de treballadores del tèxtil van patir acomiadaments, represàlies judicials —més de 40.000 persones encausades, de les quals unes 3.000 encara s’enfronten a càrrecs penals— i una violència desfermada, que va culminar tràgicament amb l’assassinat d’almenys quatre treballadores. En definitiva, una repressió brutal davant de la qual bona part de les grans companyies que operen al país no van moure un dit per protegir els drets de les seves treballadores. 

Tret d’algun cas com Primark —l’única que ha actuat amb contundència per defensar les seves treballadores—, altres grans marques com Inditex no s’han mogut —o només han fet passos tímids i insuficients— per vetllar per les seves treballadores, fent evident que la perpetuació de la situació actual juga a favor seu. 

Ho feia palès l’Anne Bienias, portaveu de l’Oficina Internacional de la Campanya Roba Neta: “Marques com H&M i Zara tenen la responsabilitat de garantir que les denúncies contra manifestants anònims no puguin utilitzar-se per a intimidar les persones treballadores i els seus representants”, explicava, alhora que denunciava que “la negativa de les marques a donar suport explícit a les reivindicacions salarials defensades pels sindicats, i la seva falta de voluntat per a aconseguir que es retirin aquests casos, és il·lustrativa de qui es beneficia de l’statu quo i qui no; les marques clarament sí”. 

En aquest context, les entitats reclamen a la companyia d’Amancio Ortega que actuï decididament per retirar els càrrecs penals en les seves fàbriques proveïdores, readmetre les persones acomiadades i garantir la llibertat sindical en la seva cadena de subministrament. 

Tal com va assegurar la Kalpona Akter, presidenta de la Federació de Treballadors de la Confecció i la Indústria de Bangladesh, “en una indústria en la qual la repressió sindical està molt estesa, aconseguir que es retirin els casos és només un primer pas, però molt necessari, en el camí cap a una indústria en la qual les treballadores i els treballadors puguin viure dignament dels seus salaris i en la qual s’eliminin les barreres a la llibertat sindical”, i sentenciava: “No viurem amb por. Demanem salaris dignes que mantinguin les nostres famílies”.

Un model de negoci que agreuja l’emergència climàtica

Un altre dels principals impactes del model de negoci que ha permès a Inditex obtenir un rècord de beneficis, que van vorejar els sis mil milions d’euros el 2024, contribueix directament a alimentar la crisi climàtica que empeny el planeta a l’abisme del col·lapse ambiental. 

Ho fa a través de pràctiques insostenibles des del punt de vista climàtic com l’ús massiu del transport aeri per expedir tones de roba, tal com va revelar un informe de Public Eye, i malgrat els intents de l’empresa per ocultar l’enorme impacte ambiental de la seva logística de transport. 

Segons les últimes dades, tot i les crítiques i demandes recents a la companyia, Inditex continua apostant fortament pel transport aeri. Només el 2024, les emissions de transport van augmentar un 10%. Només per a Inditex, a l’aeroport de Saragossa es gestionen cada setmana uns trenta-dos vols de càrrega amb cent tones de roba a bord. I una dada més: el transport representa ja un 20% de la petjada climàtica d’una sola peça de Zara.

En resum, i en contra del que prediquen les promeses de sostenibilitat de la companyia, les emissions relacionades amb el transport van escalar un 37% el 2023, fins a les dos mil quilotones de CO2. En aquest sentit, com ja han fet altres marques com H&M, s’insta Inditex a aturar el transport aeri sistemàtic, publicar dades detallades sobre les seves emissions i posar llums i taquígrafs a l’hora d’establir objectius concrets i verificables amb l’objectiu de reduir-les.  

Tots aquests impactes són els que han posat sobre la taula les entitats durant la Junta d’Inditex davant dels seus accionistes, per reclamar un cop de timó i exigir responsabilitat social i climàtica a la companyia. “Els accionistes d’Inditex tenen l’oportunitat i la responsabilitat de fer canviar el rumb de l’empresa; la responsabilitat empresarial ha d’anar més enllà dels eslògans i garantir els drets humans i el respecte pel planeta”, reblen.