Guifré Bombilà: “Cada any que passa sense edificar-se el Calderí és una victòria”

Ja fa dècades que el Calderí, un mosaic agrari d’unes trenta hectàrees encara connectat al nucli de Mollet del Vallès, té al damunt una espasa de Dàmocles que amenaça la seva pervivència. Parlem del projecte que vol urbanitzar i sepultar sota asfalt i formigó l’últim espai natural i agrícola que queda a la façana sud a la ciutat vallesana per construir-hi un barri amb 1.400 habitatges. 

Si avui el projecte no és una realitat és, en bona part, per la insistència i la lluita del veïnat i la ciutadania, aplegada en moviments com la plataforma Salvem el Calderí, qui alerta dels riscos que implica la pèrdua d’un espai com aquest a nivell ambiental i ecològic, així com dels riscos —com el d’inundabilitat— que implica tirar endavant el projecte. Avui en parlem amb el Guifré Bombilà, membre de Salvem el Calderí.

Parla'ns del Calderí.

El Calderí és un dels últims espais de Mollet del Valès que es manté com abans: bàsicament agrícola. La major part són conreus de secà i una part, horts familiars d’autoconsum. S’estén per unes trenta hectàrees a l’extrem sud del municipi, a tocar del Besòs, que en marca el límit oriental.

Aquesta zona ha canviat molt amb el pas dels anys?

El Calderí gairebé no ha canviat: es manté com sempre. Entrar per la zona dels horts és com fer un viatge en el temps. Per altra banda, Mollet és una ciutat molt densa —52.000 habitants en un espai d’uns 2 km per 1,5— i dins del nucli ja no queden espais com els d’abans, és a dir, camps i horts han anat desapareixent. En resten quatre retalls que, amb l’actual planejament urbanístic, també podrien desaparèixer. El Calderí és el més gran que perviu.

I l’únic connectat amb Mollet.

Exacte, per això quan diem que és l’últim espai agrícola de Mollet és perquè continua directament connectat amb el poble. Gallecs, tot i ser un espai natural i agrari de referència compartit entre municipis, queda fora de la trama urbana i és una altra realitat. El Calderí, en canvi, continua lligat al nucli.

Què s’hi vol fer al Calderí?

Fa dècades que el Calderí està qualificat com a sòl urbanitzable: no és una requalificació recent, ja apareixia al planejament dels anys vuitanta. Fins al 2019 no es va començar a concretar cap planejament ni projecte de barri. Ara, la proposta és aixecar-hi un nou barri de grans dimensions: uns 1.400 habitatges, que podrien afegir entre 4.000 i 5.000 persones, segons l’ocupació.

Un increment de població molt rellevant.

Seria un salt demogràfic notable: de la nit al dia, Mollet guanyaria entre un 8% i un 10% d’habitants en un municipi que ja és molt dens. Pel que hem pogut consultar, els índexs d’ocupació del sòl més que dupliquen el que es considera saludable, tot i que és veritat que aquí s’ha estudiat poc. Parlem d’un urbanisme molt gris i consolidat, amb pocs espais verds i poc accés a la natura. La situació és preocupant.

La ciutat està preparada per aquest augment de població?

Evidentment que no. Fa anys que es reclama un tercer centre de salut i ni tan sols està projectat. Les llistes d’espera ja són molt llargues i el problema va a més. Pel que fa a la mobilitat, les vies de comunicació del voltant funcionen al límit. L’AP-7 passa moltes hores aturada a l’alçada de Mollet i encara s’hi vol afegir més pressió. En educació, pel que sabem, les escoles estan molt saturades. I els serveis socials arrosseguen un dèficit crònic de recursos. En conjunt, els serveis de Mollet fa temps que treballen al límit i no estan dimensionats per a més població.

Què preveu la proposta més enllà dels habitatges?

També preveu un passeig, un centre comercial i un equipament públic encara per concretar. Temem que l’Ajuntament recuperi la promesa d’un hotel d’entitats, anunciat en una altra zona i mai executat, i l’utilitzi per justificar l’actuació al Calderí i per buscar el suport de la cultura popular. Ara mateix, la gran majoria d’aquestes entitats donen suport a la nostra lluita i han participat en les darreres mobilitzacions.

Si mirem enrere, d’on ve el pla que amenaça de destruir el Calderí?

Estem parlant de la típica a operació urbanística de caràcter especulatiu. En plena febre del totxo es va construir sense mesura per obtenir ingressos ràpids, amb degradació del territori i sense un model que garantís benestar ni estabilitat. La crisi del 2008 i la dècada següent ho van frenar i encara n’arrosseguem les conseqüències. En aquest esquema, primer arriben els pisos i després ja es veurà com es cobreixen els serveis. A Mollet, els darrers barris acumulen molts baixos buits. Sempre es presenten com a noves oportunitats i s’hi prometen centres comercials, però el comerç local ja està molt afeblit.

En quin moment està ara el projecte?

El projecte va quedar aturat entre el 2021 i el 2024 arran del contenciós administratiu que vam impulsar, amb informes que alerten dels riscos a la zona. Un punt clau és la proximitat d’una empresa química, perquè l’àrea de risc en cas d’accident abastaria part del sector on es vol construir. En un escenari així, no hi hauria temps material per evacuar i la ciutadania quedaria desprotegida perquè es trobaria dins la zona d'indefensió. Els serveis d’emergències tindrien molt poc marge per actuar. Qui fos a casa podria confinar-se tancant finestres, però al carrer la situació seria molt complicada.

 

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida por Salvem l'espai agrícola del Calderí (@sos_elcalderi)

No és l’únic risc del qual advertiu.

També hi ha la qüestió de la inundabilitat, així com la pèrdua d’un hàbitat que concentra una certa biodiversitat i que quedaria arrasat. Igualment, hi ha l’impacte climàtic. El Calderí actua com a embornal de CO2 i, si es destrueix, perdem aquesta funció. Els informes que hem aportat quantifiquen milers de tones addicionals de CO2, tant per l’obra com per la mobilitat que generaria el nou barri.

Aturem-nos un moment en el tema de la inundabilitat, perquè no només afecta Mollet.

Efectivament, el debat sobre la inundabilitat va més enllà de Mollet, i d’això no se’n parla gaire. Les recomanacions tècniques, també les de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), acostumen a centrar-se en la seguretat de l’àmbit a edificar i no en la conca sencera ni en què passa riu avall. L’episodi recent de la Dana a València n’és un exemple. Quan s’urbanitzen els cursos fluvials, tota l’aigua retorna de cop al riu i l’impacte a les poblacions de més avall es dispara. Per això cal preservar espais d’amortiment, com zones naturals inundables o camps, que retinguin part del cabal i en minimitzin els efectes aigües avall.

Hi ha precedents que ens haurien de posar en alerta.

Els aiguats del 1962, sovint catalogats com un episodi d’aquells que passa cada cinc-cents anys, no són una excepció. La realitat és que en cent cinquanta anys n’hem viscut tres. L’aigua va arribar fins a la meitat de Mollet i va superar el que indiquen els mapes de risc actuals. Aquell episodi va passar amb un canvi climàtic incipient, lluny de la realitat d’avui. Per això entenem que molts mapes d’inundabilitat, sovint elaborats cap a l’any 2000, no reflecteixen el nivell de risc real que hi ha ara.

Per tant, caldria actualitzar-los.

Sí. El govern ho té previst, però encara sense data concreta i tot apunta que no arribarà fins a principis del 2027. Mentrestant, des de Salvem el Calderí formem part de la campanya Prou Urbanisme Inundable, que aplega moltes plataformes locals i Ecologistes en Acció.

La contaminació que generaria el projecte tampoc és un problema menor.

Sí, de fet, durant uns anys, Mollet va ser la ciutat més contaminada de l’Estat. Avui potser ja no és la primera, però segurament continua entre les cinc més afectades. Millorar-ho és difícil perquè el municipi està envoltat d’autopistes i autovies i, per l’orografia, queda enclotat. Amb tot, eliminar zones verdes que fan de pulmó i de filtre de partícules no ajudarà. Si, a més, es destrueixen per encabir-hi més gent i més cotxes, la contaminació encara creixerà més.

Aleshores, quina és la situació actual pel que fa a la tramitació del projecte?

El jutjat es va pronunciar en contra del contenciós administratiu que vam impulsar. La sensació és que no es van considerar els informes que vam presentar i es va donar per bons els de l’Ajuntament. Tampoc ens va sorprendre gaire, perquè la sala tercera del contenciós administratiu té fama de ser, diguem-ne, poc receptiva amb les causes ecologistes.

No us vau quedar de braços plegats.

El 2024 vam reactivar la plataforma. La sentència es va conèixer al juny i el 30 de setembre l’Ajuntament va aprovar el POUM, amb la modificació que inclou el pla específic del Calderí. Hi van votar a favor els comuns, que havien format part de la plataforma i no ens van comunicar el seu canvi de parer. Ens hi vam reunir una setmana després i ens van dir que tocava assumir la derrota i intentar salvar el que es pogués. Una setmana més tard, van entrar a govern amb el PSC.

Com ha continuat el procés?

Després de l’aprovació municipal només faltava el vistiplau de la Comissió d’Urbanisme de la Generalitat. Un mes més tard va arribar el desastre de la Dana de València. Ens vam mobilitzar a principis de novembre i, el dia abans, l’Ajuntament va anunciar l’aturada del projecte d’urbanització. L’aturada afecta el projecte, que és la concreció del traçat de carrers i serveis, però el planejament que preveu transformar l’àmbit en zona urbanitzada continua vigent. Ara mateix no hi ha projecte executiu ni l’aprovació de la Comissió, de manera que no poden entrar-hi màquines.

Així, tot i aquesta aturada, la idea de fons es manté.

Sí, la idea de fons es manté. Hem enviat requeriments a l’ACA i als departaments de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, així com a l’Ajuntament. L’ACA ha respost, però del consistori no n’hem tingut cap retorn. Demanem l’anul·lació del projecte, una moratòria fins que s’actualitzin els mapes d’inundabilitat i que es replantegi el conjunt de l’actuació.

Quins arguments principals defensa el consistori per mantenir el pla?

L’Ajuntament esgrimeix dos motius per mantenir el pla. El primer és que es guanyarien zones verdes, cosa que considerem absolutament ridícula, perquè es vendrien més metres de jardins mentre es destrueix un connector ecològic, és com talar un bosc per posar-hi parterres i quatre arbres. El segon és l’argument de l’habitatge.

S'utilitza la crisi de l’habitatge per justificar projectes urbanístics com aquest, que destrueixen el territori?

I tant. I és veritat que a Mollet hi ha un problema d’habitatge i al jovent li costa quedar-se, però aixecar blocs nous on no es pot controlar el preu no garanteix res. Qui assegura que hi podrà viure la gent del poble, que majoritàriament tenen rendes baixes? Calen mesures específiques de protecció i regulació de l’habitatge, no només construir més.

De fet, vosaltres defenseu que hi ha alternatives, com mobilitzar el parc d’habitatge buit, que no és poc a Mollet.

Segons l’Ajuntament, és poquíssim, però les dades no quadren. L’INE va publicar que el 2021 hi havia prop de dos mil habitatges buits i, a principis d’aquest any, el consistori en va comptar 70. Ens costa creure una caiguda tan dràstica en quatre anys. El mercat de lloguer continua bloquejat i no veiem un volum de rehabilitacions que ho expliqui. No tenim dades pròpies, però la desconfiança hi és.

També reclameu a l’Ajuntament no fer seguidisme de polítiques que no afavoreixen el municipi.

Entenem que l’Ajuntament no s’ha de limitar a seguir el que digui la Generalitat sobre quants habitatges calen. L’Àrea Metropolitana de Barcelona no pot continuar creixent com fins ara, el desequilibri territorial és molt fort. I ja n’hi ha prou de no qüestionar el model actual. Per això, demanem mobilitzar l’habitatge buit i, alhora, obrir el meló del model. No té sentit que una part del país perdi població i serveis mentre aquí, en un entorn ja molt contaminat i sense prou recursos propis d’aigua ni aliments, es vulgui afegir encara més pressió. Aquest és el debat que cal fer.

Un model que projecta grans infraestructures per continuar creixent sense límit.

Arrosseguem un urbanisme tardofranquista que no s’ha revisat a fons. La inèrcia continua i es van liquidant els últims espais que queden. El model aposta per macroinfraestructures, com veiem amb l’ampliació de l’aeroport, i perquè cada municipi actuï com si fos una promotora. Cal més mirada llarga. La crisi climàtica, la pèrdua de biodiversitat i la seguretat han d’interpel·lar totes les institucions, no només l’ONU, la Unió Europea o el Govern. Cada administració ha d’assumir la seva part i explorar alternatives. El nostre ajuntament, com molts d’altres, no ho fa i tendeix a dir que això no és cosa seva.

Confieu que es pugui revertir la situació i salvar el Calderí? 

Cada any que passa sense edificar és una victòria. Continuem gaudint del Calderí i, alhora, es dificulta l’actuació. Creiem que el temps ens juga a favor: la Dana de València ha fet créixer la consciència, tot i que incorporar-ho al dia a dia va més lent. A la darrera manifestació vam aplegar unes 200 persones i pensem que l’any vinent en serem més. També confiem que la revisió dels riscos i dels mapes, i l’exigència d’Europa per ser més curoses, juguin a favor de salvar el Calderí.

Així, hi ha marge per aturar el projecte.

Hi ha marge per aturar-lo. Tot i que ens van trair, pensem que els comuns mantenen una consciència contradictòria. Sense pressió, el projecte avançarà. Amb prou pressió social poden moure fitxa dins l’Ajuntament i fer que es replantegi. Potser és una confiança una mica ingènua, però el fet que el PSC governi en coalició i no amb majoria absoluta ens dona espai per buscar les fissures.