S’afirma la falta de regulació -buit legal- de certes formes de voluntariat que cada vegada van en augment i que impliquen certa perillositat.

La secretària d'Estat de Cooperació Internacional, Soraya Rodríguez, durant la seva compareixença a la Comissió de Cooperació Internacional per al Desenvolupament, va afirmar la necessitat d'acordar, juntament amb les comunitats autònomes, els ajuntaments i les ONG una regulació per prevenir activitats en les quals el voluntariat va en augment i són exercides amb gran risc.

Actualment es compta amb una regulació de la figura del cooperant. Aquesta persona és un treballador, contractat per exercir una determinada funció sobre el terreny. Les entitats compleixen l'Estatut del Cooperant de 2006 i fins i tot s'estableixen protocols més estrictes en matèria de seguretat.

D'altra banda, la llei de 1996 del voluntariat regula especialment la relació entre una entitat sense ànim de lucre i una persona que, sense percebre una remuneració, es compromet a exercir unes determinades activitats en el projecte de l'entitat.
Aquesta llei res esmenta respecte al possible exercici de l'activitat en situacions perilloses i està pensada sobretot per a activitats que es desenvolupen dintre d’Espanya.

Per tant, el debat se centra en aquelles situacions en què la persona desplaçada no és treballadora de l'entitat, però tampoc exerceix la seva activitat voluntària al seu país sinó en un territori inestable en el qual la seva vida pot estar en perill contínuament.

D'altra banda, els portaveus d'altres grups parlamentaris han manifestats la necessitat de regular uns mínims: cal establir on són els límits de la nostra política exterior i de seguretat.

En el següent enllaç pots llegir l’opinió dels implicats.