El tifó Hayian del passat 8 de novembre a les Filipines va provocar una greu situació d'emergència davant la qual nombroses entitats i persones de manera individual van respondre-hi. El tifó va acabar amb la vida de 5.600 persones i en va desplaçar més de 4 milions. En front de la situació de gravetat i arran, en part, del boom mediàtic, nombroses ONG van respondre-hi de manera immediata i van donar la possibilitat de col·laborar-hi a títol individual.

El 12 de gener de 2010 un terratrèmol va assolar Haití, deixant més de 220.000 persones mortes i prop de 3 milions de damnificats. Immediatament després del terratrèmol es va posar en marxa la maquinària de l'ajuda humanitària primer i la reconstrucció després. Les ONG, institucions religioses i fundacions privades van recaptar més de 3.060 milions de dòlars i Governs i agències de cooperació van prometre més de 13.000 milions per al període 2010 – 2020.

Quina és la realitat d’avui?

A Haití, segons les dades publicades a desembre de 2012, més de 17.000 famílies continuen vivint sota carpes. Existeixen encara enormes dificultats d'accés a electricitat i a habitatge i les polítiques seguides tant per les institucions haitianes com per les organitzacions presents al territori han estat enormement qüestionades. Iolanda Fresnillo és una de les persones amb constant contacte i presència a Haití que explica a les seves publicacions la realitat que ella percep a Haití.

Molt crítica amb les estratègies que s'hi han desenvolupat, qualifica el procés de reconstrucció del país de "desastre", empitjorat per "l'ocupació militar de forces estrangeres", "la invasió d'empreses nord-americanes i canadenques per explotar els recursos miners haitians", la "creació de zones industrials de tracte injust per als treballador" i la mirada al "turisme de luxe"; oblidant així la població civil haitiana.

En el cas de Filipines, després de dos mesos el ressò als mitjans ha minvat. No obstant això, les experiències personals són encara presents i les necessitats i l'enorme tasca a fer-hi, no. Després de dos mesos, la feina al país del sud-est asiàtic continua. El vídeo de Metges Sense Fronteres ens ensenya quines tasques hi duen a terme i amb quines problemàtiques es topen.

La coordinadora mèdica de Metges Sense Fronteres a Filipines, Natasha Reyes, explica que MSF "treballa per brindar assistència mèdica a la població, fins i tot a aquelles persones que viuen a zones allunyades, i que ha aixecat quatre hospitals temporals mentre es reconstrueix el sistema de salut". Paral·lelament, MSF "distribueix també provisions d'auxili, kits de reconstrucció i primera necessitat i aigua potable a les comunitats afectades".

Segons l'informe de MSF elaborat un mes després de la catàstrofe, els pocs hospitals que van sobreviure van patir greus danys i el personal que hi va quedar treballa 24 hores per oferir assistència sanitària. Avui hi ha organitzacions oferint ajuda humanitària o brindant atenció mèdica però de manera desigualment distribuïda en el territori. Tot i això, l'expansió de l'ajuda per les zones afectades creix lentament.

Una resposta conjunta

Projectes de l'ACUP: resposta unitària de les universitats catalanes

El gener del 2010 l'Associació Catalana d'Universitats Públiques (ACUP) prenia el compromís de "treballar conjuntament en projectes dirigits a la reconstrucció del país i el suport a la comunitat educativa".

Una resposta per part de l'ACUP és d'entrada un primer pas d'unió, ja que significa una resposta conjunta i col·lectiva de totes les universitats públiques catalanes per treballar per una finalitat comuna: el suport a la comunitat educativa haitiana.

A més, però, les línies de treball de l'ACUP s'han desenvolupat amb la participació d'altres universitats del món, de les administracions haitianes, de l'Ajuntament de Barcelona, d'entitats privades i de la mateixa població haitiana.

La tasca de l'ACUP no té tant a veure amb la resposta humanitària, sinó que actua en l'educació superior, àmbit que significa posar la mirada en el futur, ja que suposa restablir la possibilitat de formació dels i les joves haitianes.

L'ACUP va posar en marxa l'octubre del 2010 la primera de les tres línies de treball: la creació del projecte per a la gestió universitària, en col·laboració amb un consorci de 4 universitats canadenques, la Universitat de Califòrnia i Harvard. Un projecte finançat per la Fundació La Caixa.

El 2012 encetaven una nova línia per a la millora de les capacitats docents del professorat de la Universitat de Jacmel (UPSEJ), finançat per l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID). El projecte, explica la tècnica de projectes de l'ACUP a Haití, Celia Esquerra, "tenia com objectiu la formació en metodologia i en diferents competències necessàries per la docència com ara la de programació, la d'avaluació, comunicativa, la d'innovació, etc". El projecte també va incloure la creació d'un campus virtual. Es va comprar material informàtic i van rebre una donació d'ordinadors per part de l'UOC.

Finalment, la tercera línia de treball està centrada en l'estudi urbà i social del barri de Mayard, municipi de Jacmel. Finançat altra vegada des de l'Obra Social La Caixa i també amb l'Ajuntament de Barcelona (per les implicacions urbanístiques que significa el projecte) a més de comptar amb l'Alcaldia de Jacmel i la UPSEJ, es va seguir el següent procés: una primera etapa de formació de tècnics locals, una segona de diagnosi del barri a través de la participació activa de la ciutadania i una de final, basada en la implementació i intervenció urbana directa segons les voluntats dels residents. Celia Esquerra remarca la gran participació comunitària en tot el projecte i la superació de dificultats: "Es van fer més de 300 enquestes casa per casa ja que no ni ha cap informació sobre el barri". Esquerra explica que no queden documents escrits i que els que hi ha desapareixen després de cada canvi d'alcaldia, de manera que la ciutat de Jacmel té ja 6 plans de desenvolupament diferents.

Les enquestes las van fer els propis habitants del barri després de rebre una formació per part de l'ACUP i els tècnics del servei d'urbanisme de l'alcaldia de Jacmel. Així en base a les seves necessitats, s'ha definit l'actuació de la fase 3, en la qual hi participaran també els propis habitants del barri.

Nadja Gmelch, també tècnica de projectes de l'ACUP, posa èmfasi en la idea que "caminant junts es pot aconseguir un millor resultat que si s’actua sol". Gmelch explica que davant catàstrofes, la resposta inicial és assegurar la supervivència i que en casos com els d'Haití o d’altres, s'espera a que tot estigui sota control per intervenir en altres àmbits, com el de l'educació superior. Sovint, però, el moment de centrar-s'hi no arriba mai. Per això, diu, "és molt positiu que l'ACUP intervingui des d'un inici en la reconstrucció i la millora de l'educació universitària i superior".

El moment per centrar-se en la reconstrucció de l'educació superior sembla no arribar mai, per això és positiu que l'ACUP hi hagi intervingut des d'un inici

La feina, però, no és senzilla. Haití és immers en un procés de descentralització que costa posar en marxa i, de retruc, apareix un sistema universitari complex. Amb una gran universitat pública central (UEH) que depèn del Parlament i un conjunt de petites universitats regionals depenents del Ministeri d'Educació, ha estat difícil arribar a acords en certs moments: al primer projecte de l'ACUP, sí que es va treballar amb la UEH, de manera que es va treballar amb gran part de les universitats haitianes representades en la Conferència de Rectors del país (la de l'Estat, les públiques regionals i les privades). A partir del projecte de reforç en les capacitats docents, però, no es va poder establir un acord. Des del 2012, doncs, les activitats se centren en les universitats públiques regionals, especialment la UPSEJ.

La resposta i l'interès mostrat per part de les universitats haitianes que hi han participat ha estat molt alt, proposant noves idees, expressant necessitats i participant colze amb colze amb l'ACUP i la resta d'universitats.

Celia Esquerra, però, mostra també l'altra cara de la moneda, entesa com la dificultat de coordinació entre tots els agents del terreny. Quasi totes les agències de cooperació, diu, tenen presència a Haití. No obstant això, "sovint no es coneixen els projectes dels altres, cosa que provoca solapaments o afectacions positives o negatives a les iniciatives de les altres entitats". "No volem alcaldies paral·leles". És la frase que Celia Esquerra explica que va dir-los un dels alcaldes del Jacmel. Esquerra afirma que de vegades, les ongs arriben fan i desfan sense comptar amb ells.

Filipines, MSF i la UAB

L'actuació humanitària en front del tifó de Filipines va ser massiva. UNICEF, Cáritas, Metges Sense Fronteres, Save the Children entre d'altres van organitzar recol·lectes de fonts i van centrar l'ajuda en la reconstrucció i subministració de serveis bàsics per a la supervivència dels afectats.

En aquesta resposta, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) també va participar-hi, en col·laboració amb Metges Sense Fronteres. La UAB, entre d'altres entitats i persones individuals, va fer un donatiu de 2.000 euros a MSF que provenien del Fons de Solidaritat per col·laborar amb l'assistència.

Ibrahim Younis, coordinador d'emergència de MSF, explica a l'informe que durant els primers dies d'arribada a les Filipines, el transport era un problema, ja que els aeroports i ports estaven saturats, els carrers bloquejats i danyats i tant els cotxes com la benzina eren escassos. Tot i les dificultats, les organitzacions van aconseguir arribar a les zones aïllades. Segons Youins, però, "hi ha encara disparitat entre comunitats". A Tacloban, per exemple, "hi ha diferents organitzacions presents", cosa que no es dóna a zones més remotes.

Així doncs, malgrat la necessitat que encara és present per dotar tot el territori dels serveis mínims, la feina conjunta és que el permet tenir força i capacitat d’actuació.

Tant en el cas d'Haití com en el de Filipines, una de els característiques de la resposta internacional ha estat, efectivament, l'actuació conjunta. Nadja Gmelch remarca, d'una banda, com de positiu és el treball conjunt. D'altra, expressa la seva preocupació davant el fet que després de tota la feina feta, se'n pugui perdre efectivitat arran de les dificultats en el finançament. És per aquest motiu que, segons ella, "cal mantenir el contacte viu, per poc que sigui, per seguir treballant i aconseguir resultats positius, perquè encara hi ha molta més feina a fer".