Carme Vinyoles: “La coacció que pot arribar a patir una dona víctima de matrimoni forçat és brutal”

El matrimoni forçat és una mena de violència masclista que afecta prop de 900 milions de dones arreu del món, segons les dades de l’ONU. Tot i semblar una realitat llunyana, i sovint molt invisibilitzada, també passa a casa nostra i afecta les nostres veïnes. 

Davant d’aquesta situació, l’associació Valentes i Acompanyades, que lluita activament contra aquesta xacra des del 2014, demana la implicació dels ajuntaments per combatre aquesta pràctica. Per això impulsa una moció que té tres objectius principals: visibilitzar i sensibilitzar la població sobre aquesta realitat sovint invisibilitzada; fomentar que els municipis, des de la seva proximitat amb la ciutadania, ajudin a detectar situacions de risc a través de la formació de professionals com policies locals, tècnics municipals, treballadors socials o regidors; i establir canals de col·laboració directa amb els consistoris per prevenir el màxim nombre possible de casos i acompanyar les noies que decideixen trencar amb el que les seves famílies les volen obligar a fer.  

Parlem de tot plegat amb la Carme Vinyoles, directora de l’entitat. 

Com va començar la vostra tasca contra el matrimoni forçat?

Vam posar en marxa l’associació Valentes i Acompanyades el 2014 com un projecte per prevenir els matrimonis forçats. Inicialment, es va desenvolupar als municipis de Salt i Girona, però amb el pas dels anys va anar creixent fins a abastar pràcticament tot el territori català. Vam néixer arran d’una necessitat, que encara existeix avui, a partir de tenir la certesa que aquesta pràctica no és un tema llunyà, de països remots, sinó que la tenim entre nosaltres i afecta les nostres veïnes, companyes de feina, d’escola… 

És una realitat que encara es coneix poc.

Exacte, i és un tipus de violència masclista que afecta dones del nostre entorn i que encara és molt invisible, més del que ens pensem. De fet, ràpidament vam constatar que és una realitat que estava passant, a través de joves que ens ho explicaven. I també ens vam adonar que no era una pràctica esporàdica, que adoptaven només famílies amb un impuls molt conservador, sinó que era força estesa. 

I us vau posar mans a l’obra per actuar.

A partir d’aquí, vam tirar endavant el projecte amb l’objectiu de prevenir el matrimoni forçat i atendre les noies que es trobaven atrapades en aquesta problemàtica, sensibilitzar la societat sobre el fet que el matrimoni forçat existeix aquí, i dirigir-nos a l’esfera política i pública per tal que es posessin mesures per posar fi a aquesta xacra. 

Quantes dones ha atès Valentes i Acompanyades en aquests anys?

En aquests deu anys i escaig que estem en funcionament hem acompanyat més de 400 noies a tota Catalunya. Amb tot, aquesta xifra és mínima amb relació a la incidència real del matrimoni forçat. Per tant, és una dada que no té res a veure amb la veritable realitat.

Per a les noies que ho pateixen és molt difícil denunciar-ho.

Absolutament, de fet, de les 400 noies que hem atès, potser hi ha al voltant d’un 2% que ho han denunciat. Una proporció mínima. La majoria d’elles han arribat a Valentes i Acompanyades a través d’altres noies que han passat per la mateixa situació, pel boca-orella, o a través de les xarxes, que en aquests últims anys s’han convertit en una eina molt útil en aquest sentit. També, és clar, a través de treballadores socials o mestres d’instituts, per exemple, que els han fet saber la situació a què s’exposaven. Per tant, la majoria de les noies no denuncien, és la mínima expressió. 

Així, com ho abordeu des de l’entitat?

Evidentment, nosaltres no demanem que hi hagi una denúncia per atendre-les. És una realitat molt complexa per a elles, perquè sovint implica denunciar la mateixa família, amb tot el que això suposa. I més tenint en compte que és la família en què han crescut i on, generalment, no hi ha hagut cap mena de violència fins a aquell moment. 

Això complica molt la detecció.

Per això, en part, nosaltres estem impulsant una campanya contra el matrimoni forçat entre els ajuntaments, pensem que és crucial que ens unim entre totes per intentar evitar aquesta pràctica i que aquestes noies no hagin de patir aquesta interrupció del seu projecte de vida i aquesta violència masclista que atempta contra els seus drets. Per tant, treballem perquè tinguin els recursos, la força i els ànims per dir prou a aquesta pràctica. Necessiten suport, acompanyament i recursos per tirar endavant. 

Això és el que proposem des de l’entitat, i no tant que vagin a fer la denúncia. Que, per altra banda, si ho volen fer tampoc els direm que no perquè també és una eina útil. Amb tot, atesa aquesta violència tan concreta i específica, no reclamem cap denúncia per fer aquesta atenció. 

Com feu aquesta atenció?

A través de diferents recursos per donar-los aquest suport, com pisos d’acollida, que, malgrat que no en tenim prou, moltes vegades són un recurs necessari perquè molt sovint han de sortir de l’entorn familiar, que és qui realment pressiona, a més de l’entorn comunitari, perquè es tiri endavant el matrimoni. Moltes vegades la família considera que aquesta pràctica s’ha de fer i pensen, amb idèntica força que nosaltres pensem que no està bé, que és una tradició que cal adoptar perquè els cohesiona com a grup i com a identitat.

La pressió que han de suportar és molt gran.

Totalment, la coacció que pot arribar a patir una dona víctima de matrimoni forçat és brutal. Per això, quan venen a l’associació, han de sentir que és un espai segur. Sovint hem de demanar consells als Mossos d’Esquadra per abordar aquesta atenció, perquè cada cas és un món. Necessiten una atenció emocional i psicològica de primer nivell, perquè estan molt tocades i han passat una experiència molt traumàtica. Sovint tenen sentiments de culpabilitat perquè les famílies els hi fan sentir que no són membres dignes de la comunitat, que no són bones africanes o musulmanes. Suporten tot un seguit d’elements de xantatge emocional que han de vèncer per tirar endavant. 

També us centreu molt en el tema de l’educació.

Sempre intentem treballar aquest àmbit perquè ens sembla bàsic que puguin continuar amb els seus estudis o iniciar-los, si han vingut fa poc d’un país sense haver tingut aquest dret a l’escolarització. L’educació, com classes de català o per treure’s el graduat escolar, serà la porta oberta a la seva independència econòmica i la base de la seva llibertat. També orientació laboral, si cal, o proporcionar una sèrie d’hàbits relacionals i programes que les ajudin a tirar endavant. 

Les mocions que impulseu també incideixen molt en la tasca de conscienciació. 

Pensem que la sensibilització i la formació són cabdals. I després dels més de deu anys que estem en funcionament, creiem que aquesta problemàtica encara no està prou visibilitzada ni és prou coneguda, tant a Catalunya com a la resta de l’Estat. De fet, també tenim demandes d’altres punts de l’Estat, especialment des del País Valencià i Andalusia. 

 

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida por valentesiacompanyades (@valentesiacompanyades)

En què posa el focus aquesta campanya?

Partint de la base que la realitat del matrimoni forçat no té prou visibilitat, i a banda dels protocols generals i de mesures que es puguin impulsar des de la Generalitat, ens va semblar que una manera efectiva de poder treballar el dia a dia d’aquesta situació és des dels municipis i els ajuntaments. Perquè aquestes viles, pobles i ciutats és on viuen aquestes dones, on poden estudiar i treballar. En definitiva, és l’administració més propera. 

Abordar conjuntament aquesta problemàtica és un dels propòsits.

Estem convençudes que la col·laboració entre administracions i entitats és la manera que podem tirar endavant. I com que sovint no es coneix prou aquesta pràctica, vam pensar que era bona idea plantejar aquestes mocions als ajuntaments. La idea és fer taca d’oli pel que fa al posicionament polític contra els matrimonis forçats. I, per altra banda, establir canals de comunicació i de treball conjunt per realment ser efectius quan es presentin aquestes situacions. 

Quins municipis s’han sumat a la campanya?

Vam començar amb un projecte pilot amb l’Ajuntament de Girona, el mes de novembre del 2024, quan se celebra el dia internacional per a l'eliminació de la violència contra les dones. A partir d’aquí, s’hi han afegit municipis com la Bisbal d’Empordà, Olot, Banyoles, Arbúcies, Llagostera, Quart i Salt. A més, ho tenim aparaulat amb Sant Feliu de Guíxols, Caldes de Malavella, Cassà de la Selva i Sant Adrià del Besòs, on es durà a terme el mes de setembre.

Què implica aquesta moció?

Una part se centra en la declaració de principis, en el sentit d’explicar què són els matrimonis forçats, i també tota una sèrie de propostes. Una de les coses que demanem, per exemple, a través del Govern, és que l’ONU declari un dia internacional contra els matrimonis forçats, com ja existeix contra la mutilació genital femenina, per exemple. Estem parlant que més de 900 milions de dones al món han estat casades contra la seva voluntat, moltes d’elles menors d’edat. 

També incidiu en la formació.

Demanem que s’organitzin formacions, per exemple. Nosaltres tenim un pla de formació de quatre hores i el posem a l’abast de tots els municipis, a nivell tècnic i polític. Pensem que hi haurien de participar regidores i regidors, alcaldes si pot ser, així com tècnics d’àrees com treball social, educació, justícia i igualtat… L’objectiu és que els treballadors dels consistoris puguin tenir aquesta formació per poder aprendre a detectar situacions i casos de matrimonis forçats, però també que siguin una porta i un canal d’informació important respecte a aquesta qüestió.  

Valentes i Acompanyades també proposa accions de cara a les escoles.

Sí, val a dir que a l’entitat som quatre treballadores i jo mateixa, que soc voluntària, i entre atendre les noies i tot plegat no tenim massa temps. Amb tot, sí que estem fent un taller de prevenció de violències masclistes a un institut de Salt, per a l’alumnat de l’ESO. Entre aquestes violències incloem el matrimoni forçat com una més. La idea que proposem a la moció és multiplicar aquests tallers perquè les escoles i els instituts són espais molt importants i adequats per fer la detecció i abordar conjuntament la problemàtica. 

Espereu que més ajuntaments se sumin a la campanya?

Sí, de fet la idea és presentar públicament i oficialment la campanya de cara al 25 de novembre, perquè encara no ho hem fet. Fins ara, tot s’ha desenvolupat a partir del boca-orella. Excepte l’Ajuntament de Girona, que va ser el primer, no hem trucat cap municipi per presentar la campanya, han estat els mateixos municipis que han tingut la iniciativa de venir a buscar-nos, perquè ho han vist a les xarxes o el que sigui. Per això, volem presentar-la públicament amb tots els ajuntaments que ja s’hi han sumat.