Altruisme, solidaritat, utilitat, compromís, experiència, repte personal... donar sense voler rebre res a canvi. El voluntariat no es pot definir amb sis paraules, tampoc amb una complexa dissertació. Per poder entendre què és, què aporta i què implica el millor és viure'l. Estudis recents marquen que dues de cada deu persones que fan voluntariat a Espanya tenen entre 18 i 25 anys i gairebé el 40% del total que són o han estat voluntaris, han cursat estudis universitaris o de grau superior. Aquestes dades donen constància de la importància que ha arribat a prendre el voluntariat dins els marc universitari i organitzacions com Intermón Oxfam o Amnistia Internacional tenen en funcionament programes per la comunitat universitària, sent conscients que els campus són per excel·lència una olla en ebullició d’ideals i aspiracions per canviar una mica el món.

Moltes universitats tenen ja, dins la seva oferta educativa i de formació, programes, entitats, fundacions i departaments amb metes i objectius solidaris. El voluntariat és un dels blocs més importants d’aquestes entitats i s’acostuma a dividir en grans temàtiques: ambiental, comunitari, cooperació internacional, cultural i social. Quan un jove s'embranca en l'aventura del voluntariat no tarda en ser conscient de la seva aportació a la societat i resulta comú descriure l’experiència com una font important de creixement personal. La tasca voluntària, a més, va lligada a l’adquisició d’habilitats útils pel futur laboral.

Les diferents entitats solidaries que operen des dels campus catalans són coneixedores de la importància i el valor que aquesta experiència pot tenir pels joves i per això no estalvien esforços en fer promoció dels seus programes i cursos de formació. “Tenim un butlletí de l’Oficina on difonem la borsa de voluntariat, així com cartells i fulletons”, comenten des de l’Oficina de Cooperació i Solidaritat (OCIS) de la Universitat de Lleida (UdL). La Fundació Autònoma Solidaria publica, a més dels butlletins i les circulars informatives, la revista Empenta!, on mensualment hi apareixen continguts relacionats amb temàtiques socials tant vinculades a la Fundació com no.

Treballar en xarxa

Un aspecte interessant a tenir en compte per fomentar i difondre els programes i les entitats que treballen pel voluntariat a la universitat és la participació en les diferents xarxes especialitzades, ja sigui a través de projectes concrets o de comissions. El treball en xarxa respon a la creença que cal coordinar esforços per aconseguir objectius comuns en matèria de cooperació al desenvolupament. Algunes d’aquestes xarxes universitàries són la Xarxa Vives, la Xarxa Yo, sí puedo o l’Observatorio de Cooperación Universitaria al Desarrollo (OCUD).

La Xarxa d’Universitats Institut Joan Lluís Vives és una associació formada per 20 centres que potencia les relacions entre les institucions universitàries dels territoris de parla catalana (Catalunya, Comunitat Valenciana, Illes Balears, Catalunya Nord i Andorra) i altres amb els quals existeixen vincles geogràfics, històrics, culturals i lingüístics. La Xarxa Vives d’Universitats (XVU) i la Conferència Regional de les Universitats de l’Oest (CRUO) d’Algèria van crear conjuntament el Programa Algèria Universitats (PAU). L’objectiu d'aquest programa és aconseguir el reconeixement del sistema universitari del país dins l’arc mediterrani al mateix temps que potenciar-lo com un referent d’educació superior.

Yo, sí puedo és un projecte format per una xarxa d’universitats i institucions docents diverses compromeses amb una campanya d’alfabetització dels joves de Nicaragua per tal d’afavorir la formació posterior. Actualment, la Universitat de Girona (UdG) presideix la xarxa tot i que el programa i el mètode de Yo, sí puedo va ser creat per l’Instituto Pedagógico Latinoamericano y Caribeño de Cuba. Es tracta d’una manera d’ensenyar basada en l’ús de mitjans audiovisuals i permet finalitzar el procés d’alfabetització en uns 65 dies.

L’Observatorio de Cooperación Universitaria para el Desarrollo (OCUD) busca ser el punt de referència del sector dins del territori espanyol. L’Observatori té com a objectiu convertir-se en el punt central de la xarxa de cooperació al desenvolupament de totes les universitats espanyoles i per tal de satisfer aquesta meta, s’ha creat un sistema integrat d’informació que permet, entre d’altres, elaborar estratègies conjuntes.

Un projecte creat per l’Any Europeu del Voluntariat

Un exemple relativament diferent als anteriors però que segueix amb el rerefons de vincular universitats és l’Universitour, un programa que s'està realitzant al llarg d'aquest 2011, en motiu de l'Any Europeu del Voluntariat. Amb aquest projecte s'ha volgut fomentar el voluntariat dins la comunitat universitària a nivell estatal.

Les activitats, les quals es realitzen a universitats públiques, es basen en un seguit de jornades de sensibilització dirigides prioritàriament a estudiants però també al professorat i a personal administratiu. De la mà de ONG's que treballen en diferents sectors i tenen acció generalment local, Plataforma de Voluntariado de España, Cibervoluntarios.org i la Coordinadora de Representantes de Estudiantes de las Universidades Públicas (CREUP) han volgut donar visibilitat al voluntariat a partir de campanyes intenses i ben organitzades.

Voluntariat internacional

A mitjans del 2001, la Universidad Autónoma de Madrid (UAM) va signar un conveni amb el programa de Voluntaris de les Nacions Unides (VNU) per facilitar la incorporació de joves universitaris a projectes identificats pel Servei d’Informació i Tecnologia de les Nacions Unides. El Programa de Voluntariat Universitari de les Nacions Unides (PNUV) estava enfocat a reduir l’escletxa digital entre els països desenvolupats i els que es trobaven en vies de desenvolupament. Actualment, el projecte va més enllà i des del 2006 s’ha ampliat cap a noves àrees més allunyades de les TIC: sanitat, educació i medi ambient.

El conveni que va impulsar la UAM fa més de deu anys permet l’adhesió al projecte de totes les universitats espanyoles que així ho vulguin. A Catalunya hi participen actualment i entre d’altres la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) a través de la Fundació Autònoma Solidaria (FAS), la Universitat de Girona (UdG), la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF). El projecte està finançat per l'ONU i cada universitat (o l’entitat encarregada de gestionar-lo dins els centres) realitza una aportació diferent en funció del nombre de voluntaris.

D'altra banda, gestionat per la Direcció General de Joventut hi ha el Servei de Voluntariat Europeu, un programa dirigit a joves de 18 a 30 anys. Tot i que moltes universitats hi participen, aquest programa no posa com a condició imprescindible per formar-ne part ser estudiant. La durada habitual del servei oscil·la entre els dos mesos i l’any, però es té en compte la possibilitat que joves desafavorits vulguin entrar al programa, de tal manera que es poden contemplar projectes de curta durada, entre dues setmanes i dos mesos.

Els objectius específics del programa van des de proporcionar una nova experiència d’aprenentatge no formal i intercultural fins a contribuir al desenvolupament de la comunitat local. El seu finançament es basa en el principi de cofinançament entre les organitzacions participants (les d’enviament i les de acollida) i els fons de la Unió Europea.

Visita el reportatge sobre el II Congrés Europeu del Voluntariat

Dóna la teva opinió sobre aquest tema al Congrés Obert