Mamen Artero: “El nostre objectiu és transformar els patis escolars en espais vius i habitables”
Comparteix
Conversem amb l’arquitecta de l’associació El Globus Verd i coordinadora de Patis x Clima, un programa per renaturalitzar els patis escolars i transformar-los en espais vius.
Patis x Clima neix d’una convicció: els patis escolars han de ser molt més que ciment i asfalt. Aquest programa, nascut el 2017 de la mà de l’associació El Globus Verd, es proposa transformar els patis i entorns escolars en espais verds, diversos, plens de biodiversitat i d’oportunitats per aprendre, jugar i conviure.
La Mamen Artero, coordinadora de la iniciativa, explica com han passat de trobar resistències i incredulitat a veure ajuntaments i comunitats educatives apostar per la transformació verda dels patis. Els projectes no només milloren el confort ambiental, sinó que també multipliquen les opcions de joc i convivència, promovent la diversitat i fent que cada infant hi trobi el seu lloc.
Què és Patis x Clima?
És un programa que neix el 2017 i es desenvolupa en l'àmbit estatal —va començar en cinc comunitats autònomes— arran del suport del Ministeri per a la Transició Ecològica. Des d’aquell moment, comencem a dur a terme diferents programes, sempre al voltant de la renaturalització dels espais i entorns educatius.
Quins són els objectius principals del programa?
El que busquem és divulgar i acompanyar la naturalització dels patis i entorns educatius, tant físicament com també en l’àmbit més normatiu. Aquest acompanyament s’adreça a diversos nivells: des de les comunitats educatives, famílies i entorn escolar fins a les administracions. De fet, sovint se’ns apropen professionals i tècnics de l’administració que busquen orientació perquè no saben per on començar amb aquests projectes.
Patis x Clima comença el 2017, però aquesta tasca ja la vau començar abans.
Sí, ja fa una dècada que organitzem jornades divulgatives a Barcelona. Amb els anys s’ha avançat en aquest sentit, però fa deu anys, quan proposaves transformar un pati escolar a un ajuntament, molt sovint la resposta era que això no es podia fer. A poc a poc, administracions i ajuntaments, sobretot els més grans, han estat referents i exemples a nivell de l’Estat, com els de Vitòria, Sant Sebastià o Bilbao. També cal dir que Barcelona ha estat sempre capdavantera en aquest àmbit.
El programa s’adreça a tota mena d’escoles?
Treballem sobretot amb escoles públiques, perquè renaturalitzar un pati o un entorn escolar és un projecte de gran envergadura. No es tracta només de plantar dos arbres: implica moure molta terra o aixecar formigó, i això té un cost elevat. Per això col·laborem amb l’administració, ja que són els ajuntaments qui, d’alguna manera, han començat a veure aquests espais com a part del domini públic i a invertir-hi diners.
Quins problemes o mancances tenen habitualment els patis escolars?
Depèn del nivell, però en temes de renaturalització, si volem que un pati acabi sent un refugi climàtic o bioclimàtic —usable tant durant l’horari lectiu com fora d’aquest, fins i tot a l’estiu— ens trobem amb un problema comú: la major part de la superfície està pavimentada. Legalment, un pati mínim ha de tenir mil metres quadrats, però ens trobem que bona part d’aquest esapai és asfalt o està pavimentat. Per tant, són superfícies que retenen la calor i fan que els espais siguin molt durs per viure-hi.
Tot plegat fa que els patis siguin espais poc amables.
És clar, si el sòl no és permeable, no hi podem plantar vegetació, ni crear diferents textures, ni recollir l’aigua, per exemple. A nivell pedagògic, això fa que els patis siguin poc habitables, tant per als infants com per a les mestres i altres usuaris, que acaben fugint d’aquests espais.
Es tendeix a menystenir els patis, en el sentit que es creu que l’important passa dins les aules?
Segurament, però cada vegada és més evident que estar a l’exterior aporta molts beneficis: viure, moure’s, estar en contacte amb l’aire fresc… Els caps de setmana, tothom que pot va a refugiar-se sota un arbre. Amb tot, per traslladar aquesta experiència a les escoles calen eines i coneixements. Els mestres, per exemple, necessiten suport per poder fer que les classes es desenvolupin a l’exterior.
Encara hi ha molta a feina a fer en aquest sentit.
Hi ha tot un procés a transitar: transformar els espais és important, però també donar ajuda a mestres i infants. Si els nens només surten un dia o mitja hora amb presses, l’experiència no serà natural ni pausada. Poder sortir i entrar contínuament oferiria una vivència molt diferent.
Com es transforma un pati escolar en un espai verd, resilient i inclusiu?
Per transformar un espai que inicialment és inert en un espai viu i ple de biodiversitat, el més important és la permeabilitat del sòl. Treballant la terra i el subsol, podem crear les condicions perquè hi hagi vida: vida vegetal, animal i un entorn habitable per als éssers humans que hi estaran. El nostre objectiu és, en definitiva, transformar els patis escolars en espais vius i habitables.
Com participa la comunitat educativa en aquest procés?
Normalment, les comunitats educatives que arriben a nosaltres ja porten un camí fet: saben que volen canviar alguna cosa i tenen idees i sensacions sobre com fer-ho. Nosaltres som arquitectes i permacultors, i la nostra feina és escoltar la comunitat, entendre què necessiten, què estan sentint, i aportar el nostre coneixement tècnic.
Com organitzeu i planifiqueu el projecte quan una escola decideix transformar el seu pati?
Cal analitzar què tenim: el pati, les condicions tècniques, la comunitat, l’administració i l’entorn, així com les possibilitats i el pressupost. Amb tota aquesta informació construïm conjuntament el projecte, implicant alumnes, famílies, professors i equips directius. Sovint es crea una comissió de pati amb representants de tots els col·lectius, i es treballa per ordenar i integrar tota la informació: tècnica, pedagògica i econòmica. És bàsic que tothom tingui present aquesta infirmació.
Amb quines barreres o resistències us topeu?
La resistència que ens trobem és, sobretot, pel que fa a la part econòmica. Hi ha certa por davant d’un projecte tan gran i costós, i és fàcil que s’instal·li aquesta idea que sembla impossible tirar-lo endavant. Per això, el plantejament sempre és treballar per fases petites, assolibles, que permetin avançar pas a pas cap a l’objectiu final.
Des de la vostra experiència en els projectes que heu fet, quins efectes positius tenen aquestes transformacions?
Em surt un somriure, perquè, dit de forma planera, és molt guai. Passen coses com que escoles que fins i tot pedagògicament no tenien grans expectatives de cop veuen un espai on tothom troba el seu racó, tothom troba el seu lloc. Els nens que només jugaven a pilota, de cop els veus fent altres activitats, perquè hi ha diversitat, hi ha vida, hi ha moltes opcions. No es tracta d’anar en contra de la pilota ni de la pista, però cal que hi hagi de tot: es tracta de crear diversitat per poder acollir la diversitat.
Quina mena d'activitats dueu a terme en el marc del programa?
Des del programa Patis x Clima fem formacions per a professorat i altres col·lectius, amb diferents formats segons qui ens les demana i a qui acompanyem. També desenvolupem projectes d’arquitectura i transformació física dels patis, sempre de manera participativa, que acaben tenint un projecte tècnic amb pressupost i execució. Després, acompanyem les obres; ara, per exemple, comencem treballs a un institut escola als Hostalets de Balenyà. A més, fa tres anys que estem impulsant la xarxa estatal de Renaturalització d’Espais Educatius, treballant amb diverses administracions per veure si pren força i s’expandeix.
I en pocs dies organitzeu una nova edició de les Jornades de Renaturalització d'Espais i Entorns Educatius.
Exacte, les jornades d’enguany, que celebrem els dies 8 i 9 d’octubre, seran ja la novena edició de la iniciativa. La novetat és que, a més de les sessions tècniques de xerrades i debats als matins, a les tardes anirem directament a escoles que ja han transformat els seus patis. Visitarem quatre centres en dues tardes per poder compartir experiències sobre el terreny. Any rere any, vèiem que les jornades arribaven sobretot a tècnics, però no prou a les comunitats educatives, i per això enguany hem decidit apropar-nos-hi directament.
Afegeix un nou comentari