Llibert Rexach: “El model agrícola necessita l’explotació per funcionar”

Fa una setmana, la Guàrdia Civil va desarticular una banda a Fraga, Osca, que feia anys que explotava a temporers estrangers. L’operació es va saldar amb tres detinguts i tres investigats, tots ells veïns de la zona, com a presumptes autors de delictes contra els drets dels treballadors, coacció i amenaces.

Els primers indicis de delicte es van donar al mes de març en una inspecció de treball, i al llarg d’abril i maig les víctimes van decidir-se a denunciar l’explotació laboral sota la qual vivien. Moltes d’elles, ho feien amb por a les represàlies pel fet de trobar-se en una situació d’irregularitat, segons informa la Comandància d’Osca

L’explotació laboral al sector agrícola de la zona de Ponent fa temps que preocupa a Fruita amb Justícia Social, una campanya fundada el 2018 amb l’objectiu de donar veu i garantir els drets socials i laborals dels més de 28.000 temporers de l’agroindústria lleidatana. Des d’aquesta plataforma assenyalen que els allotjaments dignes, l’accés a atenció sanitària o la millora i compliment del conveni agrari són mesures necessàries per millorar la situació dels treballadors i treballadores del camp.

Conversem amb Llibert Rexach, militant de Fruita amb Justícia Social

Creieu que aquest cas de Fraga és un esdeveniment aïllat?

En absolut. Cada any, durant la campanya de la fruita, detectem múltiples testimonis com aquest. Molts d’aquests casos no transcendeixen perquè les persones afectades tenen por de denunciar. A vegades són les mateixes víctimes les que ens demanen que no fem pública la seva situació per por a represàlies o per falta de confiança en les institucions. La seva situació administrativa, la por de perdre la feina, sovint el seu únic ingrés, o la possibilitat de ser deportades són barreres constants per aquestes persones. El cas de Fraga ha sortit a la llum perquè s’ha denunciat, però n’hi ha molts que queden en silenci.

Per què es donen tant aquests abusos al sector agrari?

El model agrícola actual està construït per maximitzar beneficis a qualsevol preu, i això inclou rebaixar costos laborals. Necessita mà d’obra barata, estacional i, sovint, en situació irregular. D’aquesta manera es poden permetre tenir persones sense contracte o amb contractes fraudulents, fent jornades extenuants. Arriba un punt que el model agrícola actual no només ho permet, sinó que, en molts casos, ho necessita per funcionar. A l’àrea de Lleida, durant l’estiu, es poden donar desenes de situacions com aquesta.

"El model agrícola actual està construït per maximitzar benefecis a qualsevol preu, i això inclou rebaixar costos laborals"

En quines condicions concretes acostumen a viure aquests treballadors?

Sovint treballen sense contracte o amb contractes fraudulents, sense reflectir les hores treballades o sense estar donats d'alta a la Seguretat Social. Evidentment, això implica que les persones temporeres no només no tenen cap garantia legal sinó que no poden accedir a prestacions ni cotització. A més els treballadors estan obligats a fer jornades de sol a sol, molts dies seguits i sense descans, amb sous per sota del conveni, que ja és baix, o no cobrant directament. Pel que fa a l’allotjament, si és que n’hi ha, ens trobem amb condicions indignes: magatzems, barraques o pisos sense aigua, llum o serveis.

Protesta a Lleida per denunciar les males condicions de vida dels temporers. Font: Fruita amb Justícia Social

Com pot ser que no es denunciïn aquestes situacions?

La por és el principal fre. Denunciar pot significar perdre la feina, quedar-se al carrer o fins i tot ser expulsat del país. I això sense tenir en compte les situacions d’assetjament verbal, psicològic o fins i tot sexual, especialment en el cas de les dones. Tampoc hi ha informació clara sobre els drets laborals, hi ha barreres idiomàtiques i una desconfiança enorme cap a les institucions. I a tot això s’hi suma la dificultat de mostrar proves d’aquests abusos: no hi ha contractes, tot es fa en metàl·lic, no hi ha testimonis. La indefensió és total.

"Denunciar pot significar perdre la feina, quedar-se al carrer o fins i tot ser expulsat del país"

Quin paper juguen aquí les administracions públiques?

En primer lloc cal reforçar les inspeccions i facilitar canals de denúncia efectius i ràpids. A més, les administracions haurien de garantir un allotjament digne per a les persones temporeres. De fet, el conveni laboral del sector agrícola estableix clarament que és responsabilitat de l’ocupador proporcionar allotjament, però aquesta obligació s’incompleix sistemàticament.

La Paeria de Lleida volia obrir un alberg per temporers…

L’alberg que es va proposar a Lleida era un pas, però totalment insuficient. Malauradament, la proposta va acabar frustrada per la reacció racista d’una part del veïnat i la instrumentalització partidista que en va fer l’oposició. Ara bé, molts treballadors viuen en pavellons municipals igualment, tot i tenir una relació laboral activa. Això hauria de ser responsabilitat de les empreses, no una despesa pública.

Heu detectat un augment d’aquestes situacions els últims anys?

Sí, hi ha una cronificació de les vulneracions i un agreujament de les condicions de treballar, especialment després de la pandèmia. El perfil més habitual són homes joves d’origen africà, sovint sense papers, però també hi ha moltes dones que queden invisibilitzades en tasques com la neteja, la selecció o l’envasament.