La mobilització veïnal atura el desnonament de Vallcarca i exigeix preservar l’habitatge públic

El barri de Vallcarca ha viscut una jornada històrica de mobilització ciutadana per defensar el dret a l’habitatge. Un miler de persones s’han concentrat des de primera hora del matí per aturar el desnonament de quaranta veïnes i veïns, incloent-hi tretze infants, que viuen en tres blocs d’habitatge públic situats a l’avinguda Vallcarca, 83 i 87 bis, i al carrer Farigola, 3. La pressió veïnal ha aconseguit frenar el desnonament previst, després que el jutjat hagi retirat la comitiva judicial per manca d’ordre judicial i hagi suspès una de les actuacions de manera cautelar.

Convocades per l’AV Som Barri i el Sindicat d’Habitatge de Vallcarca, les veïnes han rebut el suport de col·lectius del moviment per l’habitatge com la COSHAC o el Sindicat de Llogateres, però també de docents, treballadores de la salut i bombers, entre d’altres. Organitzacions com Docents 080, el SEPC, la Capçalera o la nova plataforma municipalista A Cobert s’han sumat a la jornada, que també ha comptat amb l’actuació de diverses artistes i persones referents de la cultura.

🟢 DESNONAMENT ATURAT! Vallcarca serà indesnonable! pic.twitter.com/ANmlcM0OsC

— Sindicat de Llogateres i Llogaters (@SindicatLloguer) July 2, 2025

Un conflicte polític

Segons han denunciat les entitats, els blocs afectats són propietat de l’Ajuntament de Barcelona, que justifica els desnonaments al·legant motius tècnics i de seguretat. Tanmateix, les veïnes han aportat informes independents i cèdules d’habitabilitat que desmenteixen aquest argument. “Aquest no és un problema tècnic, sinó polític”, ha afirmat Iru Moner, afectat i portaveu de Som Barri. “El que l’Ajuntament anomena infrahabitatge és el resultat d’un sistema que ens obliga a deixar-nos fins al 80% del sou en el lloguer. Les nostres cases no són infrahabitatges, són llars”.

Les entitats també han criticat la manca de diàleg del govern municipal, encapçalat per Jaume Collboni, i han denunciat la contradicció entre la destrucció de pisos públics a Vallcarca i el pla de l’Ajuntament per construir 50.000 habitatges socials. “Omplen la boca amb el Pla 50.000 mentre, per la porta del darrere, es destrueix habitatge públic i es desqualifica habitatge protegit a tot Catalunya”, alerten en el comunicat conjunt.

Desconfiança i poca transparència

El conflicte de Vallcarca s’emmarca en un context de creixent desconfiança veïnal cap a les polítiques urbanístiques i d’habitatge. Les entitats denuncien que l’Ajuntament manté plans urbanístics acordats fa més de 20 anys, d’esquena a les necessitats actuals del barri. A més, coincideix amb l’aparició de nous casos de presumpta corrupció política vinculats a comissions il·legals i vincles amb grans constructores, fet que, segons els col·lectius, exigeix extremar la vigilància sobre qualsevol actuació urbanística.

Amb la suspensió del desnonament, les veïnes han aconseguit una victòria temporal, però avisen que no abaixaran la guàrdia. Reclamen l’aturada definitiva dels desnonaments i l’obertura immediata d’un procés de diàleg real amb el veïnat per decidir el futur del barri. Vallcarca es manté mobilitzada i disposada a defensar l’habitatge públic com a bé comú i dret fonamental.