Àmbit
Formació

Com organitzar rutes de muntanya

Entitat redactora
Fundació Pere Tarrés
Autor/a
Maria Bombardó Soro
Un paisatge de muntanya.
Cal garantir que la ruta és accessible i respon a les capacitats de tot el grup. Font: Imatges Barcelona / Equip Audiovisuals

S’han de tenir en compte les parades, els llocs de pernocta, els punts crítics, el pes de la motxilla, els àpats...

Una de les activitats més esperades en molts casals d’estiu, esplais i caus són les rutes de muntanya. Com a eina per a l’educació en el lleure pot ser una experiència enriquidora com poques, ja que permet a les persones participants encarar-se amb situacions difícils que no hauran viscut a la seva vida diària. Planificar-se el dia, viure a la natura, pensar en els menjars, preparar els espais de convivència i pernocta, seguir un mapa, parar atenció a les senyals del camí, observar animals i vegetació... Les competències que es poden treballar són infinites. 

El Centre de Recursos per a les Associacions Juvenils (CRAJ) explica els passos a seguir per a preparar una ruta de muntanya a l’article ‘Organització de campaments o rutes a l’estiu’ i la ‘Guia de rutes’ d’Esplais Catalans, es detallen. En aquest recurs es recullen les claus d’aquestes publicacions.  

Índex

Consideracions prèvies

Per tal de planificar una ruta que s’adapti a les capacitats i necessitats de totes les persones assistents, abans cal definir certes qüestions en referència al perfil del grup. Cal preguntar-se quina experiència té a la muntanya, quines necessitats físiques i mentals específiques pot tenir cadascú, quines activitats es volen fer durant la ruta, quin nivell tècnic té el grup... 

Lloc i durada

També s’ha de definir la zona on es farà la ruta. És recomanable fer això cinc mesos abans, com a mínim. Les preguntes que cal fer per a decidir això són: mar o muntanya? Es vol fer un cim? Es veuran pobles i ciutats o només natura? Es vol conèixer un lloc nou?

Amb aquestes qüestions es pot anar concretant el lloc per a la ruta, i amb això, i depenent del temps de què es disposi per al desplaçament al seu inici i si es faran activitats entre mig, es pot detallar la seva durada estimada i dividir-la en les diferents etapes -una per dia.

Per a decidir la ruta es pot fer servir Wikiloc o un mapa de senderisme de la regió, i pot ser bona idea implicar el grup en la decisió. Caldrà dur el traçat de la ruta tant en digital -per exemple al mateix Wikiloc o a l’aplicació de l’Institut Català de Cartografia- i en analògic.

Parades i punts crítics

Abans de decidir el traçat de la ruta com a tal, cal definir un parell de coses. 

Primer, s’aconsella detectar els punts més feixucs i difícils, amb la idea no només d’avisar tot el grup sinó també de coordinar les parades, pernoctacions i moments de descans.

Alhora, és important garantir que cada dia es passarà com a mínim per un punt d’aigua potable: un poble, un refugi, una font, un càmping... I preveure si hi haurà llocs on comprar menjar o caldrà carregar-lo.

En aquest sentit, també cal tenir ben localitzats punts de referència que poden ajudar en la orientació, i assegurar-se que es tenen els coneixements per a actuar en cas que hi hagi problemes inesperats

Per últim, s’hauran de planificar les parades que caldrà fer en funció de tot l’esmentat anteriorment. Aquestes no només són moments de pernoctació. També es considera una aturada el fet de desviar-se lleugerament del camí per a abastir-se d’aigua o aliments.

Pernocta

Els llocs on dormir són el que sol condicionar més  una ruta. A Catalunya, l’acampada lliure està prohibida a menys de 2.500m d’alçada, així que caldrà fer unes gestions prèvies per a definir on es pernoctarà a cada etapa de la ruta. Aquestes són les opcions: 

  • Buscar refugis de muntanya. N’hi ha de lliures que són gratuïts, o de guardats, per als quals s’ha de pagar una reserva. 
  • Demanar a l’ajuntament del municipi equipaments municipals.
  • Reservar plaça en un càmping
  • Dormir al terreny d’una casa particular, havent demanat permís per escrit. 
  • Reservar en terrenys d’acampada homologats.
  • Reservar habitacions en albergs o cases de colònies
  • Fer bivac si el lloc i el clima ho permeten. 
  • Fer acampada lliure, havent demanat permís escrit a la persona propietària del terreny i havent-ho comunicat a l’ajuntament corresponent.

Menús

Pel desgast físic que suposa fer una ruta de muntanya, cal garantir que es fan com a mínim quatre àpats al dia, de qualitat i variats. Com mengem i d’on traiem el menjar dependrà de la durada de la ruta i per on es passa: 

  • En rutes de tres dies o menys és millor no haver de cuinar i carregar amb els estris, així que es recomana optar per amanides o entrepans, sense oblidar la verdura i la proteïna. En aquest cas tampoc hauria de caldre passar a comprar, i es poden dur els aliments a les motxilles.
  • Si la ruta dura ja de tres a cinc dies, serà més complicat menjar variat sense cuinar. Tanmateix, l’aconsellable és deixar la cuina per als vespres. Tampoc caldria en aquest pas passar a comprar, però la verdura s’haurà de menjar els primers dies i s’aconsella que tot el menjar possible sigui deshidratat. 
  • Finalment, si la ruta dura més de cinc dies, serà impossible dur a sobre tot el menjar, i s’haurà de decidir quan i on es compra, passant per un poble cada tres o quatre dies per a recarregar provisions.

Pressupostos

Com qualsevol activitat, les rutes necessiten d’un pressupost per a cobrir totes les despeses. Per a calcular-lo, caldrà tenir en compte que els diners es destinaran a:

  • El transport d’anada i tornada, si escau: públic, autocar privat...
  • La mitjana del cost del menjar diari per persona
  • El cost de l’allotjament de cada nit segons el total de persones
  • El material que s’usarà per a les activitats i el material tècnic que es pot necessitar
  • La farmaciola
  • Els possibles imprevistos, per als quals s’aconsella reservar entre un 5 i 10% del pressupost total
  • Les diferents gestions prèvies

Traçat de la ruta

Cal planificar el recorregut tenint en compte tot l’esmentat anteriorment, dividint-la en etapes i detallant-ne les distàncies, durades i desnivell acumulat, així com els llocs d’aturada i si es farà alguna activitat específica. 

És aconsellable indicar totes aquestes qüestions en fitxes amb les següents especificacions: 

  • Número de l’etapa i nom del lloc on surt i on arriba
  • Distància en quilòmetres que es recorrerà 
  • Desnivell acumulat
  • Durada prevista
  • Lloc de pernoctació
  • Punts d’aigua que es poden trobar durant l’etapa
  • Qüestions logístiques i d’intendència: àpats del dia, material específic si cal...
  • Observacions de l’etapa: alguna dificultat concreta, activitats...

La motxilla

Caldrà fer una llista per a repartir a tot el grup on s’especifiqui què han de dur a la motxilla en el moment de sortir de casa. Tenint en compte, és clar, l’edat del grup i els quilos que pot portar a l’esquena: no és el mateix un infant de 7 anys que un adolescent de 16.

En general, cada persona hauria de dur a la seva motxilla: les mudes indispensables, una cantimplora, una lot, un necesser amb materials d’higiene, un impermeable, la roba d’abric mínima, estris per a menjar, un banyador, una tovallola, un mocador o tovalló de roba, el sac de dormir i la màrfega, i una gorra o barret.

A banda dels estris i materials personals, caldrà tenir en compte que el material comú també s’ha de transportar, i mirar de repartir-lo entre les persones encarregades del monitoratge i el grup. Aquests materials són: 

  • El menjar, el mapa i els estris per cuinar
  • El material d’acampada, si escau
  • El material necessari per a les activitats
  • La farmaciola, a la qual cal introduir: gases estèrils, tisores, pinces, termòmetre, esparadrap i benes, iode, sèrum fisiològic, tiretes, una manta tèrmica, crema per a cremades, repel·lent d’insectes, guants d’un sol ús, paracetamol i ibuprofè, compreses i tampons... Entre altres coses com les especificades en aquesta guia

Documentació

Durant la ruta també caldrà dur a sobre documentació, i cal que abans de posar-se en marxa es contempli i es reculli tot allò que es necessita en una llista, i s’especifiqui el moment en què s’ha de tenir. 

Per part de l’esplai o cau cal tenir a sobre en tot moment l’autorització de la Generalitat per a la realització d’activitats d’educació en el lleure, el permís del terreny o espai, la comunicació impresa a l’Ajuntament o Consell comarcal sobre el recorregut, el permís de foc que és necessari per a cuinar fora de llocs autoritzats, el pla d’emergència i l’assegurança de tot el grup. 

Per a cada infant, per altra banda, cal demanar a les famílies i dur sempre a sobre: la fitxa de dades i salut, el DNI, la targeta sanitària, les autoritzacions necessàries per a les diferents activitats i el llistat de persones participants. 

De manera semblant, l’equip de monitoratge ha de dur sempre a sobre: la fitxa de dades i salut, els DNI, la targeta sanitària, els carnets originals, els certificats d’antecedents penals d’abusos sexuals i el document d’acceptació del Protocol de prevenció d’abusos sexuals i altres maltractaments en el lleure.

Informar el grup i les famílies

Un cop tot està previst és el moment d’informar les famílies. S’aconsella fer-ho en una reunió. Si el grup ha participat en les decisions, és bona idea que participi també en aquesta explicació. Si no, pot ser més adequat començar explicant-ho a les persones participants, resolent dubtes i fent alguna modificació, si escau i s’està a temps. 

S’hauran de compartir qüestions com: quina és la destinació, quants dies tindrà la ruta, quants quilòmetres es caminaran per dia, on i com es dormirà, quins seran els àpats, què cal dur a la motxilla, quin pagament es demana, com ha participat el grup en la preparació, quines són les dates d’inscripció i pagament...

Comparteix i difon