Com organitzar un lleure educatiu inclusiu amb la diversitat cultural
Comparteix
Cal fer referència a la pluralitat del grup alhora que es treballa per la cohesió i la construcció de comunitat.
El lleure és un dret, i tothom hi ha de poder accedir i gaudir de manera igualitària. A les entitats dedicades al lleure educatiu, s’hi acostaran persones amb tot tipus de contextos, i cal que estiguin preparades per a garantir que tothom hi és benvingut. A més, un lleure inclusiu amb la diversitat cultural permetrà crear comunitat més enllà de les activitats realitzades, i serà molt més enriquidor tant per a l’entitat com per a les persones que hi participen.
A les entitats es poden dirigir persones de totes les cultures, creences i ètnies. Un lleure veritablement inclusiu tindrà en compte totes les realitats que hi participen i les que estan per venir. En aquest recurs es recullen les claus per a fer aquesta inclusió.
Per a la redacció d’aquest contingut s’han utilitzat les següents fonts: l’article ‘Com garantim una proposta de lleure educatiu d’estiu que integri la diversitat cultural?’, d’Educació 360; i la publicació ‘Tinguem en compte la diversitat cultural (i la del centre)’, d’Estris.
Per què des del lleure educatiu
En una societat ja plena de prejudicis i bagatges, l’educació és l’espai d’avantguarda per a caminar poc a poc cap a fer la normalització de la diversitat -que ja de per si ens integra socialment-, una realitat. El paper de les entitats que treballen en aquest àmbit és, per tant clau, ja que, a més, poden fer aquesta feina des del lleure, obrint espais d’interrelació més enllà de les aules.
Així i tot, la infància amb pares i mares nascuts fora d’Espanya no tenen el mateix accés a les activitats de lleure que la resta. Per fer front això cal, a la vegada, un canvi de relat i l’impuls d’accions concretes que, des de les entitats, construeixin comunitats cohesionades.
Inclusió i participació
En general, és necessari un canvi de perspectiva. Quan es parla de persones que han nascut aquí, però duen els cognoms o són filles o netes de persones migrants, igualment es sol fer referència a elles com a immigrants, com si aquesta condició s’heretés. L’únic que fa això és ressaltar les diferències en comptes dels elements en comú, una problemàtica molt greu sobretot en el cas de la infància i la joventut.
De fet, aquests grups el que busquen no és formar part d’una entitat, sinó sentir-se d’una comunitat. Aquest sentiment és el que han de treballar les entitats, i els reptes i les oportunitats per a això hi són sigui quin sigui el bagatge de la persona. La mirada comunitària és essencial per a construir un lleure inclusiu, però, a més, aporta eines per a aquesta tasca. Treballar conjuntament amb altres entitats d’un territori o barri, com museus o centres cívics, serà clau, així com fer activitats als espais de trobada naturals de les comunitats.
Formació contínua
En el context actual la identitat s’està redefinint, cada cop s’entén més la seva naturalesa múltiple. Les activitats de lleure inclusives han de reflectir una realitat social plural, i les persones encarregades del seu monitoratge han d’estar preparades per a fer-ho. Cal, doncs, que estiguin formades en educació antiracista i amb perspectiva de gènere. Els programes de formació contínua són idonis aquí.
Algunes entitats que ofereixen formacions contínues per a equips d’entitats d’educació en el lleure són:
Accions i activitats
Per a impulsar un lleure verdaderament inclusiu amb tots els bagatges, no es tracta només de fer un plantejament teòric, un canvi de relat. Cal organitzar activitats que facilitin l’intercanvi de coneixement i de realitats, amb la intenció de deixar constància que tothom prové de contextos diferents i tots tenen cabuda. Algunes activitats que es poden preparar són:
- Capsa personal: Caldrà demanar les famílies que expliquin a l’infant coses sobre el seu bagatge familiar i sobre la seva pròpia persona. Després, la persona haurà de crear una capsa amb objectes -reals o imaginaris- i explicar allò que li han transmès.
- On som i d’on som: En un mapa, cada infant haurà de posar el seu nom en el lloc de naixement, així com el de les seves famílies. Tothom haurà d’explicar alguna cosa interessant del seu lloc de procedència.
- Les nostres llengües: En grups, cal demanar a les persones participants que expliquin quantes llengües parlen, i amb qui parlen cadascuna. A partir d’aquí, es pot reflexionar sobre quines variants tenen, perquè canvien el registre en alguns casos, quines altres llengües es parlen al seu entorn...
- Receptari col·laboratiu: Es demanarà a cada persona participant que faci una exposició de la recepta del seu àpat plat preferit. Poden gravar-se fent la recepta i ensenyar-la. Un cop finalitzada l’activitat, es recolliran totes les receptes i es proposarà l’elaboració d’alguna d’elles.
- Calendari festiu: Una persona de l’equip educatiu o de monitoratge haurà de fer un recull en un calendari de les festivitats de diferents cultures i comunitats que tinguin presència al barri. Després, ho explicarà amb l’ajuda d’algun infant que les celebri.
A banda de treballar la diversitat al grup, és igual d’important impulsar la construcció de comunitats cohesionades, amb activitats que incentivin l’arrelament de la infància i la joventut als territoris i barris, obrint espais per a la connexió amb entitats i col·lectius de les zones. Es poden fer excursions a centres cívics o teatres, partits de futbol o bàsquet oberts, gimcanes pel poble, tallers a la biblioteca, visites als casals de gent gran...
