El malestar emocional de les joves: una realitat que exigeix resposta

Cada cop són més les persones joves que expressen sentir-se aclaparades per emocions com la tristesa, la solitud, l’estrès o l’ansietat. Aquestes emocions no només són freqüents, sinó que es viuen amb una intensitat que interfereix en el seu dia a dia i en la seva capacitat de projectar-se cap al futur. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), una de cada quatre persones patirà un problema de salut mental al llarg de la seva vida, i el 75% d’aquests trastorns comencen abans dels 18 anys. 

En els darrers 25 anys, els casos de depressió i ansietat entre adolescents han augmentat un 75% a escala global. A Catalunya, la situació és especialment preocupant: segons un informe del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya i Salut Mental Catalunya, 1 de cada 7 joves pateix un problema de salut mental diagnosticat, i el suïcidi s’ha convertit en la primera causa de mort no natural entre aquest col·lectiu.  

Les dades recollides recentment entre joves participants de molts dels programes d’acompanyament i inclusió sociolaboral de Fundesplai posen xifres a aquesta realitat. Una gran part d’aquestes joves reconeix tenir dificultats per expressar el que sent, i gairebé la meitat afirma sentir inseguretat amb elles mateixes. L’insomni és també una problemàtica recurrent, així com la sensació de no saber com afrontar les dificultats que es presenten. De fet, moltes opten per evadir-se a través del mòbil, una estratègia que, lluny de resoldre el malestar, sovint l’amplifica.

Aquest malestar emocional no és només una qüestió de benestar individual. Té implicacions profundes en l’àmbit educatiu, laboral i social. Quan una persona jove no se sent bé amb ella mateixa, quan no sap si està bé o malament o quan no troba espais on sentir-se escoltada i compresa, es veu limitada en la seva capacitat de participar activament en la societat. I això, en un context on el 50% de les joves manifesta que necessita seguiment psicològic, és especialment preocupant.

Aquesta situació es veu agreujada per la manca de recursos i per l’estigma que encara envolta la salut mental. Aquesta situació, sumada a la saturació del sistema públic de salut, no només perpetua el malestar, sinó que pot agreujar-lo, limitant greument la seva qualitat de vida i les seves oportunitats de futur. A més, aquest malestar no es pot entendre sense tenir en compte els determinants socials que el condicionen: la precarietat laboral, la dificultat d’accés a un habitatge digne, la inestabilitat familiar, la desigualtat territorial i la manca de xarxes de suport comunitari són factors que impacten directament en el benestar emocional.

Des dels programes d’acompanyament a persones joves que desenvolupem a Fundesplai hem volgut posar el focus en aquesta realitat. Aquesta escolta activa i el nostre compromís amb el benestar de les persones joves ens ha permès impulsar un projecte d’acompanyament emocional que, tot i ser una acció modesta, vol contribuir a garantir que cap jove es quedi enrere per manca de suport emocional.

El projecte es fonamenta en tres vessants: la promoció, que busca reforçar les capacitats emocionals i el benestar; la prevenció, que té com a objectiu detectar precoçment situacions de risc i oferir eines per afrontar-les abans que es cronifiquin; i la protecció, especialment rellevant en casos de vulnerabilitat, on es treballa per evitar la revictimització i garantir un entorn segur. Aquest enfocament permet oferir un suport emocional adaptat a les necessitats reals de les persones joves, posant-les al centre i reconeixent-les com a protagonistes actives del seu propi procés de benestar.

La salut mental de les persones joves no és només una qüestió personal, sinó un repte col·lectiu. És una qüestió de justícia social. Potser és el moment de posar el benestar emocional de les persones joves en el centre de les nostres polítiques públiques i reconèixer que la seva salut mental no és només un tema personal, sinó un imperatiu social.