La Fundació Ferrer i Guàrdia alerta de desigualtats digitals en infants i adolescents

La Fundació Ferrer i Guàrdia va presentar els resultats de les seves darreres recerques sobre drets digitals en la infància, l’adolescència i la joventut, incorporant una perspectiva de gènere durant la jornada 'Connectades amb drets: joves, gènere i violències en l’entorn digital', que es va celebrar el dimarts 7 de juliol a la sala d’actes del Centre Cultural La Casa Elizalde, i que va posar el focus en les relacions entre drets digitals, desigualtats i violències en l’entorn digital.

Hungria Panadero, directora de la Fundació, va obrir la sessió destacant la complexitat del debat. “Actualment, hi ha dos extrems: les persones que demonitzen la tecnologia i volen tancar infants, adolescents i joves en una bombolla analògica i les persones que pensen que com les persones menors són nadiues digitals saben com protegir-se. La realitat és molt més complexa. Davant d’aquesta situació, per mi, hi ha unes paraules claus: acompanyament, educatiu i no culpabilitzador”, va afirmar.

Tot seguit, Sandra Gómez, coordinadora de projectes, va exposar les principals conclusions de la recerca. “Sovint, caiem en l’error de pensar que Internet és igual per a tothom, que Internet és un espai neutral. Les desigualtats es reprodueixen, s’amplifiquen i es transformen dins del món digital”, va explicar. També va remarcar que “les desigualtats són estructurals. A l’entorn digital, només adopten noves formes. No podem abordar un problema estructural amb respostes individuals, perquè estem obviant les responsabilitats de les institucions, dels poders públics i de les grans empreses i les alternatives del món comunitari”.

La primera taula de debat va abordar els drets digitals des d’una perspectiva de gènere interseccional, amb Ona Lorda Roure de Save the Children Catalunya, Marina Amores, periodista i realitzadora especialitzada en videojocs, i Daniel Sosa i Patricia Celi, investigadores de la Fundació Ferrer i Guàrdia. 

Lorda va insistir que “cal tenir en compte les desigualtats que travessen els nois i les noies, perquè no totes les adolescències són iguals, i apel·lar a la responsabilitat de les plataformes. L’interès de la persona menor ha de ser la prioritat”. Amores va denunciar que “malauradament, les dones són llegides com unes intruses dins del món dels videojocs, però la realitat és que les dones, les noies i les nenes juguen a videojocs. De fet, les investigacions mostren que les nenes que juguen a videojocs mostren més predisposició a cursar carreres tecnològiques”. Sosa va afegir que “quan la responsabilitat cau directament en l’infant, l’adolescent o el jove, s’obvien les responsabilitats prèvies, és a dir, la responsabilitat de qui l’acompanya o la responsabilitat de qui dissenya aquests entorns”.

La segona taula es va centrar en les violències digitals, amb Alev Coban de Mediale Pfade Berlín, Selene Garcia Sanagustín de la cooperativa Candela Acció Comunitària i Feminista, Olga Jiménez Palau de la Generalitat de Catalunya i Marta Fullola de la Fundació Ferrer i Guàrdia. 

Coban va explicar que “hem volgut analitzar l’antifeminisme que es desprèn a TikTok. Hem analitzat els vídeos de manera conjunta i hem vist textos, imatges, músiques, emoticones i, finalment, un nivell més profund: el nivell emocional”. Garcia va remarcar que “la prevenció ha d’anar a l’arrel del problema i l’arrel és el masclisme. Hem de traslladar el focus de joves, pantalles i sexualitat a mirada adultista, capitalisme i violències masclistes”. Jiménez va subratllar que “la legislació és vital i la legislació catalana inclou les violències masclistes digitals. També, calen actuacions coordinades entre administracions, empreses, entitats i ciutadania”.

La cloenda va anar a càrrec de Sandra Gómez, que va reivindicar la dimensió col·lectiva dels drets digitals. “Els drets digitals són participació. Els drets digitals són educació. Els drets digitals són democràcia. Així doncs, no podem continuar abordant els drets digitals com un fet individual, ha de ser una responsabilitat compartida. Calen plataformes responsables, calen administracions responsables i sobretot calen entorns digitals segurs, inclusius i democràtics. Hem d’escoltar infants, adolescents i joves i fer-les part de les decisions i de les actuacions”, va concloure.