La desinformació s’accelera amb la tecnologia i impacta directament en els drets de les dones
Comparteix
La conferència inaugural de la sisena Jornada Internacional 'Data Feminism' va analitzar els factors que amplifiquen els continguts falsos i alerta del paper de la intel·ligència artificial en la manipulació informativa.
La sisena Jornada Internacional 'Data Feminism', celebrada el passat 26 de juny, va iniciar-se amb una conferència que va situar la desinformació com un fenomen estructural que condiciona el debat públic i la confiança en les institucions. En una sala plena, María José Rementeria, investigadora del Barcelona Supercomputing Center va advertir que “tenim aquesta explosió de desinformació que probablement sempre ha existit”, però que avui es manifesta amb una intensitat sense precedents. La sessió inaugural, dedicada a explorar el feminisme de dades en l’era de la intel·ligència artificial, va obrir la jornada amb una reflexió sobre com la tecnologia ha transformat la manera com es produeix, circula i es consumeix la informació.
Rementeria va explicar que la desinformació actual és el resultat de diversos factors que actuen simultàniament. El factor tecnològic és central: Internet, les xarxes socials i la intel·ligència artificial han multiplicat la capacitat de difusió i han democratitzat la producció de continguts. Segons la ponent, “tota ciutadana es converteix en periodista literària… sense tenir realment un coneixement profund del que cal fer”, fet que ha desplaçat el paper dels professionals de la informació i ha facilitat la circulació d’opinions, rumors i continguts manipulats.
La conferència va aprofundir en les tipologies de desinformació, des de la sàtira fins a les formes més sofisticades de manipulació. Rementeria va recordar que fins i tot la paròdia pot acabar convertint-se en desinformació quan circula fora del seu context original. També va descriure pràctiques com el contingut enganyós, les connexions falses, els contextos manipulats o la generació d’imatges i vídeos amb IA. En aquest sentit, va alertar que en alguns mitjans “part de les seccions d’esports ja s’escriuen directament amb robots d’intel·ligència artificial”, un exemple de com la tecnologia ja participa activament en la producció informativa.
Un dels blocs centrals de la conferència va ser l’impacte de la desinformació sobre les dones. Rementeria va mostrar exemples de bulos que busquen desacreditar-les, ridiculitzar-les o sexualitzar-les, com el cas del “un vaixell de càrrega encalla… i el patró era una dona”, utilitzat per reforçar estereotips d’incompetència. També va exposar campanyes contra dones amb responsabilitat pública, la difusió d’imatges sexualitzades per atraure trànsit digital i l’ús d’eines com Grok, que permet “treure la roba a una persona i despullar-la”. La ponent va remarcar que les dones són “el banc habitual” d’aquestes pràctiques, i que la combinació entre IA i xarxes socials ha amplificat el risc de manera alarmant.
La conferència també va abordar la desinformació contra les polítiques públiques, especialment les vinculades a la igualtat i a la violència de gènere. Rementeria va mostrar exemples de dades falses utilitzades per desacreditar lleis, conselleries o col·lectius vulnerables, com les afirmacions que neguen la reducció de la violència de gènere o les manipulacions sobre migració. Segons la ponent, aquestes narratives busquen generar alarma social i erosionar la confiança en les institucions, un objectiu que forma part de campanyes orquestrades a escala internacional.
En el tram final, Rementeria va oferir eines per combatre la desinformació. A escala individual, va insistir en la necessitat de verificar la informació i evitar la difusió de continguts que “fan soroll”. També va recomanar no pujar imatges gratuïtament, especialment de menors, per evitar que siguin manipulades. A escala institucional, va destacar el paper del Servei Europeu d’Acció Exterior, EDMO, Iberifier i els 'fact-checkers' com Verificat, que permeten contrastar dades i detectar campanyes coordinades. La ponent va concloure alertant que aquestes campanyes busquen “que la societat comenci a desconfiar de les institucions”, un risc que exigeix una resposta col·lectiva i informada.
Afegeix un nou comentari