Arrels enquesta 694 persones que dormen al carrer a Barcelona per radiografiar el sensellarisme a la ciutat

Arrels Fundació ha enquestat 694 persones que dormen al carrer a Barcelona entre els dies 16 i 18 de juny amb l'objectiu d'obtenir una fotografia representativa de la realitat del sensellarisme a la ciutat. La iniciativa, que arriba a la desena edició, ha estat possible gràcies a la implicació de més de 400 persones voluntàries i a la col·laboració de catorze centres i recursos d'atenció a persones sense llar.

L'enquesta recull informació sobre aspectes com el temps que fa que les persones viuen al carrer, la seva trajectòria vital o les expectatives de millorar la seva situació. Segons explica l'entitat, aquest treball permet aprofundir en el coneixement de la realitat que viuen les persones sense llar i obtenir una radiografia molt representativa del fenomen a Barcelona.

Entre les persones entrevistades hi ha perfils molt diversos. Arrels explica, per exemple, el cas del Yousouf, nascut a Algèria i resident a Catalunya des de fa aproximadament dos anys. Després de treballar en una pastisseria sense documentació i en condicions precàries, va perdre la feina i l'allotjament i fa sis mesos que viu al carrer, a la Zona Franca. També recull la història del Sebti, originari de Tunísia, que després de treballar a França va arribar a Barcelona i, després de perdre el suport de coneguts, va acabar dormint al carrer mentre espera regularitzar la seva situació administrativa.

Una metodologia adaptada a la realitat del carrer

L'entitat recorda que l'any 2016 va començar a sortir una nit a l'any per fer un cens de les persones que dormien al ras, entrevistant aquelles que estaven despertes i acceptaven participar-hi. Des de fa tres anys, però, la metodologia ha canviat i les enquestes es fan en horari diürn, tant a través dels equips de carrer d'Arrels com en espais d'atenció on les persones sense llar acostumen a anar per esmorzar, dinar, dutxar-se o descansar.

En aquesta edició han participat 14 centres i recursos, entre els quals ARD Lluís Companys, Àmbit Prevenció, Caliu, CAS Baluard, Desayuno Solidario, Heura, l'Hospital de Campanya Santa Anna, el menjador Gregal, Mañana en Compañía, Metzineres, l'Obra Social Santa Lluïsa de Marillac, Grupo Nueva Vida i el menjador Social Sant Fèlix. Arrels també hi ha contribuït amb el seu centre obert i amb les 216 enquestes realitzades directament des de l'equip de carrer.

Del total d'entrevistes, el 69% s'han fet en centres i recursos i el 31% directament al carrer, especialment a persones que habitualment no accedeixen als serveis disponibles. Aquest treball també ha permès arribar a persones que viuen agrupades en espais com el voral de la Ronda Litoral.

El voluntariat, peça clau de l'enquesta

L'edició d'enguany ha comptat amb la participació de 400 voluntaris i voluntàries, que han recorregut places, estacions, parcs i altres espais públics per entrevistar persones que viuen al carrer i conèixer de prop les seves necessitats.

"Des de la primera vegada que vaig participar en les enquestes, el 2016, va ser una experiència reveladora. Penso que hi va haver un abans i un després d'aquell moment: conèixer biografies fascinants darrere de gent de la que passaries de llarg perquè van bruts. Darrere d'aquesta façana bruta i desagradable hi ha algú amb una vida passada riquíssima", afirma Daniel Roca, metge de família del CAP Drassanes i voluntari de les enquestes des de fa anys.

Roca afegeix que "hi ha moltes coses per ensenyar. Això és el que jo he après de fer aquestes enquestes. Per a mi, la gent que està dormint al carrer són l'exponent màxim de l'exclusió social i de la vulnerabilitat. Conèixer com viuen, quina és la seva escala de valors i el que fan per sobreviure cada dia i adaptar-se a aquest ambient hostil és revelador".

Des que Arrels va impulsar les primeres enquestes l'any 2016, més de 6.500 persones voluntàries s'han implicat en els recomptes i enquestes impulsats per l'entitat. Segons destaca la fundació, aquesta tasca permet no només recollir informació sobre la realitat del sensellarisme, sinó també acostar la ciutadania a les situacions de vulnerabilitat i exclusió social que viuen les persones que dormen al carrer.