La cooperació internacional pateix una davallada històrica el 2025
Comparteix
L’OCDE alerta que l’Ajut Oficial al Desenvolupament va retrocedir més d’un 23%, la caiguda anual més gran registrada fins ara.
En un món colpejat per múltiples crisis globals que impacten especialment en les més vulnerables, lluny d’apostar per reforçar un mecanisme essencial de solidaritat global com la cooperació internacional, molts països anuncien més inversió en armament i engreixen els seus pressupostos de defensa. És el símptoma dels temps que vivim, marcats per la imposició de la geopolítica de la força, el retrocés dels drets humans i l’abandonament de les polítiques que cuiden les persones i el planeta.
L’última fotografia de l’Ajut Oficial al Desenvolupament (AOD) confirma aquesta tendència i posa xifres a la davallada de la cooperació internacional. Segons les dades preliminars de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), l’ajut internacional dels països membres i associats del Comitè d’Ajut al Desenvolupament va baixar un 23,1% el 2025, fins als 174.300 milions de dòlars —poc menys de 150.000 milions d’euros—. Es tracta de la caiguda anual més gran registrada fins ara i situa l’AOD en nivells similars als del 2015.
La retallada accentua una involució que no és puntual, sinó que ve de lluny. El 2024, l’AOD ja va patir una rebaixa del 6,1%. Ara, aquest nou descens aboca la cooperació internacional a una situació especialment delicada. Si ho mirem en termes relatius, l’ajut va representar el 0,26% de la renda nacional bruta conjunta dels països donants, molt lluny del compromís històric del 0,7% fixat per les Nacions Unides. El 2024, aquest percentatge encara se situava en el 0,34%.
La magnitud de la caiguda s’explica, sobretot, per les retallades dels grans donants. Per primera vegada, els cinc principals països contribuents —Alemanya, els Estats Units, el Regne Unit, el Japó i França— van reduir alhora les seves aportacions. Segons l’OCDE, aquests cinc estats concentren més del 95% del descens total de l’AOD.
El cas més rellevant, evidentment, és el dels Estats Units (EUA), que van retallar el seu ajut prop d’un 57% respecte a l’any anterior, la reducció més gran registrada mai per un sol donant. La decisió va en la línia de la política de retallades de l’ajut exterior impulsada per Donald Trump, que va tenir un punt d’inflexió amb el desmantellament de l’Agència dels Estats Units per al Desenvolupament Internacional (USAID), creada el 1961 i considerada durant dècades com la principal distribuïdora d’ajuda humanitària del món.
El cop a la USAID no és menor i va molt més enllà dels EUA. Durant dècades, l’agència havia estat una peça central de l’ajuda exterior nord-americana, amb programes vinculats a la salut, la seguretat alimentària, l’emergència humanitària, el desenvolupament econòmic o la resposta a desastres i conflictes, entre d’altres.
Menys recursos per actuar sobre el terreny
Al darrere d’aquestes xifres hi ha iniciatives concretes sobre el terreny que ajuden a sostenir drets i serveis bàsics, i que poden quedar escapçades o directament sense finançament. L’OCDE assenyala que l’ajut bilateral destinat a programes, projectes i cooperació tècnica va caure un 26,3%, la baixada més gran registrada en aquest àmbit. També va retrocedir amb força l’ajuda humanitària, que es va reduir un 35,8%, fins als 15.500 milions de dòlars.
El sistema multilateral tampoc queda al marge de la retallada. Les contribucions bàsiques al sistema de les Nacions Unides van baixar un 27%, la caiguda anual més gran registrada fins ara. Això tensiona encara més unes agències que ja treballen al límit per respondre a crisis superposades i sostenir programes vinculats a drets bàsics com l’alimentació, la salut, l’aigua, l’educació o la protecció de persones desplaçades.
La retallada impacta especialment en els països amb menys recursos propis i més dependència del finançament internacional. Segons l’OCDE, l’AOD bilateral destinada als països menys avançats va caure prop d’un 26% el 2025, mentre que l’ajut dirigit a l’Àfrica subsahariana es va reduir un 26,3%. La dada evidencia que la cooperació internacional cau justament allà on les necessitats són més urgents. En molts d’aquests països, l’AOD és una contribució clau a l’hora de finançar polítiques de salut, educació, seguretat alimentària, accés a l’aigua o protecció social.
En aquesta línia, el secretari general de l’OCDE, Mathias Cormann, avisa que “les pressions fiscals sobre els països en desenvolupament estan creixent” i que el conflicte al Pròxim Orient representa “un risc important per al creixement global i la seguretat alimentària”. Per això, en declaracions recollides per l’organisme, defensa la necessitat de “maximitzar l’impacte dels recursos disponibles” i mobilitzar noves fonts d’inversió.
Així, la fotografia que dibuixa l’OCDE no apunta a una sotragada puntual, sinó a una tendència que pot continuar i agreujar-se els pròxims anys. L’organisme preveu que l’AOD torni a caure un 5,8% el 2026, fet que consolidaria el retrocés global de la cooperació internacional en un moment de més necessitats humanitàries i més pressió sobre els països empobrits.
El president del Comitè d’Ajut al Desenvolupament de l’OCDE, Carsten Staur, adverteix que la davallada és especialment preocupant pel moment en què arriba, en un context d’incertesa global creixent. “En aquesta situació, el món necessita més AOD, no menys”, defensa Staur, alhora que ha reclamat als donants que reverteixin aquesta tendència.
El 0,7%, cada cop més lluny
Amb aquesta retallada, el compromís del 0,7% queda encara més lluny. El 2025, només quatre països van superar l’objectiu de destinar aquest percentatge de la renda nacional bruta a l’AOD: Dinamarca, Luxemburg, Noruega i Suècia. En total, només vuit dels trenta-quatre membres del Comitè d’Ajut al Desenvolupament van mantenir o incrementar les seves aportacions. Espanya va ser una de les excepcions i va augmentar la seva AOD un 10,7%.
Si ens fixem en Catalunya, aquesta tendència contrasta amb les demandes del sector de la justícia global, que fa temps que reclama consolidar la política pública de cooperació i avançar cap al 0,7% el 2030. De fet, en una compareixença al Parlament, Lafede.cat va defensar la necessitat d’una cooperació catalana “amb els recursos òptims” i va demanar modificar la Llei de cooperació catalana per incloure-hi aquest compromís. El Govern català també manté aquest horitzó en el Pla anual de cooperació al desenvolupament 2025, que fixa el 0,7% com a objectiu per al 2030 i situa les retallades globals de l’ajut entre els grans reptes del moment.
Aquesta caiguda històrica de l’AOD no és només una dada en un informe. Té conseqüències directes i molt concretes, com menys recursos per respondre a emergències, sostenir serveis bàsics i donar suport a comunitats i països més afectats per fer front a les crisis que s’encadenen. Per això, el president del Comitè d’Ajut al Desenvolupament de l’OCDE reclama als donants que reverteixin aquesta tendència i tornin a augmentar el seu ajut: “És més necessària que mai, també per a la seguretat global a llarg termini”.
Afegeix un nou comentari