La Festa Major del Poble-sec impulsa un decàleg per reforçar el seu caràcter veïnal i popular
Comparteix
Entre el 17 i el 26 de juliol, la Festa Major omple el barri d’activitats i estrena un decàleg que buscar reforçar l’arrelament, la inclusió i la participació del veïnat.
“Per a nosaltres, és el moment àlgid de l’any”, resumeix el Manel Alfaro, responsable de la Festa Major per part de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec. Del 17 al 26 de juliol, el barri barceloní tornarà a omplir els carrers i les places amb cultura popular, música, esport, activitats infantils i trobades veïnals. El pregó a càrrec de Ramon Borràs, el festival 'Sec a Sac', els gegants, els correfocs, els sopars populars i les activitats a espais emblemàtics com la Sala Apolo i El Molino són només alguns dels reclams d’un programa extens i divers.
Enguany, la festa incorpora un decàleg que posa per escrit quin model vol defensar, arrelat al barri, participatiu, inclusiu, sostenible i respectuós amb el descans del veïnat. El document també fixa criteris per garantir una programació equilibrada per a totes les edats, reforçar àmbits com la cultura popular i l’ús del català, així com ampliar l’accessibilitat i deixar fora qualsevol discurs d’odi o comportament sexista.
Com és habitual, la Festa Major té vocació de ser un aparador de la diversa i activa vida associativa del Poble-sec, un dels tresors més preuats del barri. “És un moment de reunió del veïnat i de les entitats, en què tothom pot mostrar el seu potencial i allò que fa durant l’any”, explica Alfaro. Per fer-ho possible, des de la Coordinadora i les entitats del barri han preparat una programació que s’allarga durant deu dies i combina clàssics de la Festa Major amb noves propostes.
Amb tot, més enllà del programa, la festa també vol obrir un debat de fons sobre com preservar-ne el caràcter veïnal i garantir que continuï pensada i construïda des del barri. Per això, el nou decàleg vol donar-hi resposta i establir uns criteris compartits de participació, arrelament, equilibri, inclusió i convivència.
Recuperar el veïnat com a protagonista
Per entendre el model de festa que avui es vol recuperar, convé tornar als seus orígens. Si mirem enrere, els primers rastres documentats de la Festa Major del Poble-sec daten de principis del segle XX, quan les celebracions van començar a estendre’s pels carrers pròxims a l’església de Santa Madrona. A mesura que el barri creixia, també van prendre protagonisme les comissions de carrer, fins al punt que gairebé cada artèria del barri organitzava la seva pròpia festa. Aquesta dinàmica es va mantenir fins al 1962, abans d’una interrupció de més de dues dècades.
Ben entrats els anys vuitanta, la Coordinadora d’Entitats va impulsar-ne la recuperació, però amb un model diferent, en què les entitats van ocupar el lloc que abans havien tingut les comissions de carrer. “La gent d’abans deia que feia la Festa Major, mentre que la gent d’ara diu que hi va”, assenyala el Josep Guzmán, president del Centre de Recerca Històrica del Poble-sec. En aquest sentit, reivindica que li agradaria que “no fóssim consumidors, sinó actors”.
Aquest és també un dels reptes que planteja Alfaro. De fet, la Coordinadora vol recuperar els sopars veïnals i les trobades familiars, i facilitar que siguin les mateixes veïnes qui les organitzin. “Quan els veïns hi participen, aquest tipus de festes surten de deu”, assegura.
Un decàleg per definir les regles del joc
Per reforçar aquest model de Festa Major, el decàleg recull per escrit uns criteris que, fins ara, les entitats aplicaven de manera més informal. El primer és l’arrelament. Per participar en la Festa Major, les associacions han d’estar registrades al Poble-sec, acreditar una activitat continuada i demostrar que treballen durant l’any pel veïnat. “No ens serveix que només apareguin per fer Festa Major, perquè no és ètic ni correcte”, assenyala Alfaro. Les entitats també hauran d’assistir a les reunions i implicar-se en els processos de decisió.
Un altre dels punts importants és l’equilibri, atès que la Coordinadora vol evitar que la programació es concentri només en la música nocturna o en un únic perfil de públic. Per això, el document aposta per repartir les activitats entre diferents dies i espais, però també garantir propostes per a infants, joves, famílies i gent gran. “Si hi ha moltes activitats de jovent aquell cap de setmana, també n’hi ha d’haver per a la gent gran”, exemplifica el responsable de la festa.
El text també llista compromisos en matèria de convivència i drets. Preveu espais accessibles per a persones amb mobilitat reduïda, interpretació en llengua de signes durant el pregó i punts liles per prevenir i atendre les violències sexistes. Igualment, exigeix respectar els horaris i el descans del veïnat, alhora que exclou les entitats que promoguin discursos d’odi, discriminacions o missatges que vinculin col·lectius concrets amb la inseguretat.
Amb tot, el decàleg no es limita a proclamar valors, sinó que també planteja un sistema transparent de puntuació per prioritzar, en determinades activitats amb pressupost compartit, les entitats més arrelades i compromeses amb la cultura popular, l’ús del català, la inclusió i la convivència. A més, reclama que el pressupost municipal de la festa s’actualitzi cada any, com a mínim, d’acord amb l’IPC.
El document també ha despertat l’interès d’altres festes majors de Barcelona. S’ha treballat amb la plataforma que les agrupa i, segons Alfaro, cada barri podrà adaptar-lo a la seva realitat. “Cada festa major és diferent, però tots estem en la mateixa línia”, resumeix.
Un programa pensat per a tots els públics
El programa de la Festa Major d’enguany va en la línia dels principis del decàleg pel que fa a activitats adreçades a públics diversos. La cultura popular hi manté un paper central, des de la cercavila inaugural fins als gegants, les sardanes i els correfocs, i també el castell de focs que tancarà la festa als jardins de les Tres Xemeneies. El públic jove tindrà el festival ‘Sec a Sac’, les activitats de la Comissió Jove i concerts en diferents punts del barri, però la programació equilibra la música nocturna amb propostes per a altres edats i interessos..
Aquesta dimensió comunitària que busca la festa es concreta en sopars de germanor, botifarrades, vermuts i àpats populars. Alfaro destaca especialment el sopar a les brases, en què les entitats baixen el menjar de casa i el cuinen plegades. “És el dia que les entitats gaudim de la festa, perquè durant el cap de setmana estem dedicades a altres tasques”, assenyala. És un espai compartit que, afegeix, també reforça la relació entre les associacions.
La diversitat i la memòria també tenen el seu espai en el programa. La ruta Migrantour mostrarà el Poble-sec des de la mirada d’una persona migrada, mentre que les rutes històriques, la visita al Refugi 307 i les activitats a la Sala Apolo i El Molino permetran redescobrir el barri. Tallers, jocs de carrer i activitats infantils conviuran amb torneigs de futbol sala, voleibol, bàdminton i escacs, així com amb la cursa del Poble-sec. Pel que fa a la sostenibilitat, ‘Cuinem el Canvi’ oferirà un sopar d’aprofitament amb aliments recuperats dels comerços del barri.
Mesos de preparació i d’implicació del voluntariat
Darrere d’aquesta programació extensa i diversa, hi ha molts mesos de feina que sovint passa desapercebuda. Perquè la Festa Major comença molt abans que s’omplin els escenaris i els carrers. Les entitats la preparen des del novembre i, quan arriba el juliol, s’impliquen en els muntatges, barres, logística, neteja i recollida.
Aquesta feina la sostenen gairebé sempre persones voluntàries, que no totes les associacions poden mantenir. “Hi ha entitats que han deixat de participar perquè comportava molta feina i no tenien prou gent”, admet Alfaro, qui també assenyala les dificultats de relleu generacional dins del teixit associatiu.
La Coordinadora, a més, ha de trobar l’equilibri entre les demandes de les entitats, els horaris festius i el descans del veïnat. El desgast existeix i Alfaro confessa que “hi ha moments que tinc ganes de llançar la tovallola”. Ara bé, li passa quan veu un carrer ple i el barri gaudint. “Et sents orgullós i et dius a tu mateix que val la pena”, rebla.
El gran repte passa per tornar a situar el veïnat al centre de la celebració. Que deixi de limitar-se a anar a la Festa Major i recuperi la voluntat de fer-la, com reivindica el Josep Guzmán. L’èxit del decàleg es valorarà per la seva capacitat d’implicar més veïnes i entitats en una celebració construïda des del barri i no només consumida als seus carrers.
Afegeix un nou comentari