Mònica Ubalde: “Cal dissenyar els patis i els parcs per generar salut, desenvolupament i equitat”

Els patis escolars i els parcs infantils no estan preparats per afrontar episodis de calor cada cop més freqüents i intensos com els que patim i, sovint, tampoc estan pensats per afavorir un joc lliure i divers. Superfícies dures, poca ombra i molt poc contacte amb la natura converteixen molts d’aquests espais en llocs poc adequats quan pugen les temperatures, malgrat que els infants hi passen una part important del seu dia.

La Mònica Ubalde, biòloga i epidemiòloga en salut pública i investigadora d’ISGlobal, defensa que repensar-los no es tracta d’una qüestió estètica, sinó una intervenció de salut pública. Ubalde ha col·laborat en l’informe ‘Calor a l’escola. Com adaptar els centres educatius al nou clima del país’, d’Equitat.org, que alerta que la calor als centres educatius ja és un problema estructural i reclama transformar edificis i patis amb criteris de salut, aprenentatge i equitat.

També és coautora de l’article ‘Cuatro claves para crear un patio vivo en la escuela’, que posa el focus en una mirada integral, la cocreació, l’avaluació de les actuacions i un disseny pensat per a la vida. En parlem de tot plegat amb Ubalde, qui explica per què cal substituir ciment per ombra, aigua i natura, escoltar infants i comunitats i entendre els espais de joc com una infraestructura essencial per afrontar la calor i les desigualtats.

Com veus actualment els patis de les escoles i els parcs infantils davant d’episodis de calor cada cop més freqüents?

En general, els patis escolars, sobretot els de les escoles públiques que ja fa anys que estan construïdes, no van ser pensats com a espais amables, d’aprenentatge o de desenvolupament cognitiu i psicomotriu. Més aviat es van concebre com un lloc on sortir una estona entre classes i tornar ràpidament a l’aula. Els materials, a més, no afavoreixen l’adaptació a l’augment de les temperatures ni ofereixen prou oportunitats de joc, interacció i contacte amb la natura.

Aquests espais també poden tenir un paper més enllà de l’horari escolar.

Aquests patis podrien obrir-se a la comunitat i funcionar com a espais de refugi, contribuint a una ciutat més equitativa. Per aconseguir-ho, cal reduir el ciment i limitar les pistes dures, alhora que es creen espais renaturalitzats, amb verd, substrat i terres diversos que afavoreixin el joc, retinguin l’aigua i millorin el confort tèrmic. No es tracta només de posar arbres i plantes, sinó de construir una veritable infraestructura verda. 

Això és aplicable tant als patis escolars com als parcs infantils.

Sí, si sortim de l’escola, veiem que molts espais de joc s’han situat als punts més exposats al sol, amb materials que acumulen calor i sense prou ombra ni accés a l’aigua. Sovint tampoc són espais amables ni afavoreixen el contacte amb la natura, malgrat els beneficis que això té per a la salut física i emocional i per al desenvolupament dels infants. Per sort, cada vegada hi ha més actuacions per transformar aquests espais, tant a les escoles com a l’espai públic.

Precisament, els infants són un col·lectiu especialment vulnerable a la calor.

En salut pública, quan dissenyem actuacions pensant en les persones més vulnerables, també protegim el conjunt de la població. Els infants no són adults petits, sinó persones en desenvolupament, amb sistemes fisiològics, respiratoris, immunitaris i cognitius que encara estan madurant. Per això, tot el que fem durant la infància per promoure i protegir la salut pot tenir efectes positius al llarg de tota la vida.

Quins riscos específics comporta la calor per als infants?

Cal tenir en compte que les onades de calor arriben abans, duren més i són més intenses. Els infants tenen més dificultats per regular la temperatura corporal perquè el seu sistema encara està en desenvolupament. A més, sovint no tenen sensació de set i cal estar especialment atents a la hidratació i als signes de malestar.

La manera com dissenyem les ciutats condiciona aquests riscos.

Factors com la calor, la contaminació, el soroll i la manca d’espais verds estan molt relacionats amb la manera com planifiquem les ciutats. No són factors separats. L’efecte illa de calor, per exemple, depèn de l’estructura urbana i dels materials amb què construïm. Per això, renaturalitzar les ciutats té molts beneficis alhora. La infraestructura verda i blava ajuda a reduir la calor, el soroll i la contaminació, i contribueix a crear entorns més saludables.

Per on caldria començar si parlem de patis i parcs infantils?

Primer cal fer una bona diagnosi, perquè no hi ha una recepta que serveixi per a tot arreu ni per a tothom. A partir d’aquí, la prioritat és generar ombra a les zones on juguen els infants i on passen l’estona les famílies, tant als patis escolars com als parcs infantils.

 

 

 

 

 

View this post on Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A post shared by Patis x Clima (@patisxclima)

Aquesta ombra es pot fer de diverses maneres.

L’arbrat és un dels elements més valuosos perquè genera ombra i ajuda a refrescar l’ambient, però no n’hi ha prou amb plantar arbres, sinó que cal pensar en tota una infraestructura verda que creï espais d’estada més frescos. Als patis també es poden instal·lar pèrgoles de fusta amb vegetació, que facin ombra sobre les zones de joc o fins i tot sobre l’edifici. 

Els tendals també poden ser útils, però convé combinar-los amb elements naturals i garantir que permetin una bona circulació de l’aire. L’aigua és l’altre element clau, no només amb punts per beure o refrescar-se, sinó també amb terres que la retinguin i ajudin aquesta infraestructura verda a funcionar i generar frescor.

S’han deixat en segon pla espais exteriors com els patis i els parcs?

Moltes escoles es van construir als anys seixanta i setanta, més pensades per protegir del fred que d’una calor extrema com l’actual. També es van concebre en una època en què la calor més intensa acostumava a arribar a finals de juny o principis de juliol, quan el curs ja havia acabat. Ara, en canvi, les temperatures altes comencen cada vegada abans i coincideixen de ple amb el calendari escolar. Els patis tampoc es van pensar com a aules vives o espais pedagògics, sinó com a llocs d’esbarjo.

Aquesta mirada està començant a canviar.

És així, cada vegada hi ha més projectes, tant locals com europeus, que impulsen la transformació d’aquests espais. Anem en la bona direcció, però cal accelerar-la i convertir-la en una prioritat a l’hora de destinar recursos. Adaptar patis i parcs és una inversió amb retorn econòmic i, sobretot, en salut, perquè aporta molts beneficis i contribueix a descarregar el sistema sanitari.

Aleshores, com hauria de ser un parc infantil preparat per a un context d’onades de calor?

Hauria de tenir ombra i aigua distribuïdes per tot l’espai, perquè els infants es puguin moure lliurement i no quedin confinats en una zona de joc concreta. Però també cal dissenyar aquests espais a través dels ulls de qui els farà servir. La cocreació amb infants, famílies i comunitat és vital per decidir què volem que hi passi i com s’ha d’organitzar.

Per tant, és important repensar com es dissenyen aquests espais.

Exacte, no n’hi ha prou amb posar-hi un tobogan i uns gronxadors. Cal afavorir el joc lliure, el moviment i l’exploració, amb elements naturals com pedres, aigua o recorreguts menys definits. Tot plegat hauria d’estar pensat de manera naturalitzada, equitativa i accessible per a realitats diverses. I aquesta transformació tampoc no es pot abordar des d’una única disciplina ni amb un o dos perfils professionals. Cal una mirada interdisciplinària, amb persones de diferents àmbits orientades cap a un mateix objectiu i en diàleg amb qui utilitzarà l’espai. 

Quines conseqüències pot tenir no adaptar-los?

Les conseqüències es donen en moltes dimensions. En l’àmbit de la salut, hi pot haver efectes immediats com la deshidratació o els cops de calor, fins i tot greus, perquè els infants poden continuar jugant sense adonar-se que tenen massa calor o set. El malestar també pot traduir-se en irritabilitat, problemes de comportament i més conflictes en la manera de relacionar-se.

També estem perdent una oportunitat col·lectiva.

Sí, estem desaprofitant l’oportunitat de generar salut i afavorir un desenvolupament saludable a través del disseny d’aquests espais. També hi ha una qüestió d’equitat. No totes les famílies tenen un jardí, una piscina, una zona climatitzada o la possibilitat de sortir de la ciutat, ni tampoc un espai fresc a prop de casa al qual puguin arribar caminant.

Cal dissenyar els patis i els parcs per generar salut, desenvolupament i equitat. No és una qüestió decorativa ni un luxe, sinó una inversió en qualitat de vida per al conjunt de la població, especialment per als infants, que viuen realitats socioeconòmiques molt diferents.