Responsabilitat Social per al Tercer Sector

La primera raó per la qual les entitats han d’impulsar la seva responsabilitat social és que aquesta els permetrà alinear-se millor amb la seva missió, reflectint en el seu sí els seus valors. 

En aquesta mateixa línia, però, es descobreixen altres avantatges: la millora de l’impacte social gràcies a una millor planificació i el treball amb transversalitat, la gestió amb transparència, la construcció de la confiança amb els grups que s’atenen, la sostenibilitat financera i l’avantatge competitiu que provenen de la millora de la reputació i l’efectuació d’un valor diferencial, l’atracció i retenció de talent, i l’evident coherència entre valors i accions i la creació de -nou- valor compartit.

És evident que la feina de les entitats té una responsabilitat cap a les persones que atenen i cap a la societat on actua. La missió d’una organització o una entitat és normalment crear valor social. En aquest sentit, els resultats de l’activitat estaran vinculats sempre a la responsabilitat. Tanmateix, més enllà d’això, en el procés, en l’impacte, és on caldrà treballar activament pel compliment real de la responsabilitat, i això no serà tan fàcil. 

A més, hi ha una altra dimensió de la responsabilitat social que tampoc es compleix directament pel mer fet de desenvolupar una activitat amb vocació social. És el que s’anomena ‘responsabilitat transversal’, i vol dir no relaxar les polítiques de funcionament intern, per exemple, o altres qüestions de gestió diària o de comunicació que són igualment demandes socials encara que no estiguin dins l’àmbit d’actuació de l’entitat. 

A tenor de l’esmentat a l’anterior paràgraf, una manera d’avançar cap a la responsabilitat social més transversal des de les organitzacions és fixar-se en els Objectius de Desenvolupament Sostenible. Per a cadascun d’ells hi ha reptes als quals enfrontar-se i oportunitats per a avançar cap a la responsabilitat social, però n’hi ha sis que són especialment importants per a que les entitats desenvolupin aquesta última amb una mirada transversal més enllà de la seva tasca: 

• Economia circular: Es vincula no només a temes ambientals sinó també a l’eficiència i la sostenibilitat econòmica. Per a les entitats, suposa el repte d’allargar la vida de les matèries i construir sinèrgies i l’oportunitat de ser agents de motors econòmics alternatius. 
• Organitzacions saludables: Són les que promouen el benestar de les seves persones treballadores. El repte en aquest cas per a les entitats és mantenir la coherència amb els seus valors, i l’oportunitat té a veure amb la qualitat de vida dels equips i amb la retenció de talent que ve en conseqüència.
• Bon govern: Té relació amb els models de governança, la manera de prendre decisions, el lideratge, la rendició de comptes... Per a les entitats, és un repte en tant que és aconsellable sistematitzar els seus models de gestió responsable, i una oportunitat per a crear models propis de democratització de l’organització i l’horitzontalitat. 
• Organitzacions amb propòsit: Fa referència a tenir un propòsit, una missió, un impacte més enllà del benefici econòmic. És evident que això les entitats ja ho tenen, així que el repte en aquest cas seria gestionar aquesta declaració de manera proactiva, amb una orientació a l’impacte mesurable. Amb tot, l’oportunitat per a elles serà reforçar el sentit estratègic. 
• Reptes socials: Implica tenir presents les desigualtats i vulnerabilitats socials actuals en el desenvolupament de la tasca, i el repte per a les entitats està en ampliar el focus més enllà del col·lectiu concret atès, cap a la comunitat en general. L’oportunitat, en aquest sentit, serà generar aliances amb diferents sectors. 
• Rendició de comptes: Té a veure amb la transparència financera però també social. Per a les entitats, el repte suposa anar més enllà de la mera memòria a final d’any, incorporant la rendició de comptes en l’estratègia organitzacional mesurant àmbits com l’impacte; que alhora suposa l’oportunitat de ser un inductor de canvi i d’adaptació de l’estratègia d’impacte. 

Més enllà d’aquests ODS, la RS es pot resumir en cinc vectors d’impacte que caldrà tenir en compte en la seva implementació:

• Bon govern: lideratge ètic amb valors, diàleg amb els grups d’interès, transparència plena... 
• Econòmic: compra de proximitat, pagament als 30 dies, banca ètica, inversions socialment responsables... 
• Social: hi ha persones de col·lectius vulnerables o amb dificultats d’inserció contractades, es participa a campanyes socials... 
• Laboral: els contractes són adequats, hi ha un treball de prevenció i salut laboral, s’ofereix flexibilitat horària, hi ha paritat de gènere i un pla d’igualtat en funcionament.. 
• Ambiental: es vetlla per la reducció de les emissions de CO2, s’utilitza energia verda, els productes de neteja són ecològics... 

Abans de començar el procés per a fer canvis en relació a la Responsabilitat Social, cal saber en quin punt es troba l’entitat. La RSO no és fer bones pràctiques de manera aïllada, sinó impulsar una metodologia integral de gestió que actuï de manera transversal a tota l’organització, d’aquí que calgui contemplar el punt de partida. 

Es proposa un model amb una escala del 0 al 9, dividida en cinc nivells d’acompliment amb dos graus o notes cadascun, contra els quals s’haurà de valorar cada àmbit de la Responsabilitat Social, corresponents a les dimensions o vectors d’impacte de bon govern, econòmic, social, laboral i ambiental. Els nivells són: 

• Males pràctiques (Graus 0-1): Incompliments greus de les lleis o els compromisos, on només s'actua per corregir o reparar un cop s'ha fallat.
• Compliment normatiu (Graus 2-3): Es compleixen les obligacions legals i internes establertes, assegurant-se de respectar la veritable intenció de la norma sense buscar "escletxes" legals.
• Millora normativa (Graus 4-5): S'implanten bones pràctiques que van més enllà de la llei. Destaca com a clau el diàleg amb els grups d'interès per conèixer les seves inquietuds, un pas imprescindible per a la RSO.
• Compliment d'expectatives (Graus 6-7): La gestió de la RSO està totalment sistematitzada (compta amb planificació, objectius i indicadors) i s'integra en polítiques clau (compres, personal, etc.). Això permet fer una rendició de comptes transparent.
• Compromís (Graus 8-9): És el nivell màxim. La RSO forma part de l'estratègia, la missió i els valors de l'entitat. A més, s'aconsegueix crear valor compartit, estenent aquesta responsabilitat i bones pràctiques a tota la seva esfera d'influència (proveïdors, clients i altres entitats).

Un cop fet el diagnòstic que seria el punt de partida, i compresa la motivació rere el sentit d’impulsar la RSO a l’entitat, ja es pot iniciar el procés per a fer aquesta implementació de manera transversal. Les diferents fases d’aquest procés poden ser: 

• Comparació de l’estat propi de l’organització amb referents externs.
• Identificació dels grups d’interès, és a dir, els agents interns i externs afectats o rellevants per a l’entitat o per al seu funcionament. 
• Conversa amb els grups d’interès, amb la idea d’establir un diàleg i contrastar expectatives.
• Crear un pla d’acció amb objectius, indicadors i recursos, definint els reptes de millora.
• Fer revisions, avaluacions i millores en conseqüència, mesurant l’impacte i corregint desviacions mitjançant indicadors quan calgui.
• Comunicar de manera transparent els avenços i la contribució als ODS, això és, rendir comptes.