El nou pacte europeu de migració i asil ja està en vigor: més fronteres i menys garanties
Comparteix
La Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat i Novact alerten que el PEMA pot afeblir el dret d’asil, accelerar els retorns i consolidar una política migratòria europea més centrada en el control que en la protecció dels drets humans.
Després d’anys de bloqueig i moltes dificultats per avançar, la gran reforma de la política migratòria de la Unió Europea (UE) ja és una realitat. Des del 12 de juny, ja està en vigor el Pacte Europeu de Migració i Asil (PEMA), un nou marc comú que redefineix la manera com Europa gestiona les arribades, les sol·licituds d’asil i els retorns. L’acord no s’articula en una sola norma, sinó en un paquet legislatiu que regula què passa quan una persona arriba a una frontera europea. Això va des de com se la identifica fins a com es registra, com es tramita la seva sol·licitud d’asil, quin Estat n’assumeix la responsabilitat i quin procediment s’obre si se li denega la protecció.
Brussel·les s’ha afanyat a presentar el PEMA com una manera de fer el sistema migratori “més eficaç, més just i més solidari” a través d’un reforç del control a les fronteres exteriors, procediments més ràpids i un mecanisme de solidaritat perquè els països amb més arribades no assumeixin sols tota la pressió. Per contra, les entitats socials i de drets humans alerten que el pacte pot consolidar una política migratòria més dura, amb més pes del triatge a frontera, els procediments accelerats, els retorns i l’externalització del control migratori cap a països tercers.
Malgrat que el PEMA ja ha començat a aplicar-se, una part important del seu impacte encara està per definir. “Ara mateix el que tenim davant és un escenari de molta incertesa”, adverteix l’Anna Figueras, advocada i coordinadora territorial de la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat (CEAR) Catalunya. Segons explica, el pacte introdueix molts canvis i afecta diversos àmbits, però l’Estat espanyol encara ha d’adaptar la normativa interna. Aquest marge, sosté, pot servir per preservar garanties o per retallar drets.
La mateixa preocupació expressa Tina Miñana, des de Novact, qui posa l’accent en la manca de transparència en el desplegament d’aquest nou marc. “La implementació del PEMA continua sent molt opaca a nivell institucional”, sentencia. Tot i que la normativa és extensa encara no queda clar com s’aplicarà ni com es garantirà la protecció de les persones migrants, amb plans d’implementació i d’estratègia que no s’han fet públics amb prou detall, lamenta.
El dret d’asil, en qüestió a la frontera
El primer camp on aquesta incertesa pot tenir greus conseqüències és el dret d’asil. Per a CEAR, la protecció internacional no depèn només que una persona pugui presentar una sol·licitud, sinó de les condicions en què ho fa, des de la informació clara i l’assistència jurídica fins a la interpretació, el temps per explicar el seu cas i els recursos efectius si rep una denegació. De moment, Figueras alerta que una instrucció espanyola ja ha tret caràcter suspensiu al recurs de reposició, una garantia que podia aturar una devolució mentre es revisava el cas.
Una de les peces centrals del nou sistema és el triatge a frontera, el primer filtre que ha d’identificar qui vol demanar asil, registrar dades i detectar possibles vulnerabilitats. “Aquest triatge, al principi, el que ve a dir és determinar qui fa la sol·licitud d’asil —no la resol— i identificar vulnerabilitats”, detalla Figueras. El problema és com es podrà fer aquesta detecció en condicions reals, amb persones que poden arribar esgotades, sense documentació, sense conèixer l’idioma o després d’haver patit violències durant el trajecte.
La rapidesa és el punt crític de tot plegat. Una víctima de tracta, una persona que ha patit tortura, una menor que viatja sola o algú amb problemes de salut mental pot no explicar-ho en una primera entrevista. “En un termini molt curt de temps, d’entrada, això clarament implica una dificultat”, adverteix Figueras. Per part de Novact hi afegeixen una lectura més política: el risc és que l’asil deixi de funcionar com un procés de protecció i es converteixi en “una tria ràpida de qui serà deportat”.
Països “segurs” i no-devolució
El Pacte també reforça dos conceptes que poden tenir un impacte directe en l’accés a l’asil: el de país d’origen segur i el de tercer país segur. En el primer cas, es parteix de la idea que el país de nacionalitat d’una persona ofereix garanties suficients i, per tant, la seva sol·licitud pot quedar sota sospita des del primer moment. “D’aquesta manera, haurà de fer un esforç probatori més gran”, explica Figueras.
El risc és que aquesta etiqueta pesi més que la història concreta de cada persona. Per exemple, un país pot ser considerat segur en termes generals i, alhora, no ser-ho per a una dona, una persona LGTBI, una activista política, una periodista o una minoria perseguida. Figueras posa l’exemple d’una persona del Marroc que demani asil per motius d’orientació sexual, el fet que el seu país sigui considerat segur pot fer que sigui més difícil acreditar la necessitat de protecció.
A més, el concepte de tercer país segur obre la porta a retornar una persona a un país pel qual ha passat abans d’arribar a Europa, encara que no sigui el seu país d’origen. Això pot facilitar denegacions més ràpides i derivacions cap al retorn.
Per això, CEAR insisteix que cada sol·licitud ha de tenir un examen individualitzat i garantir el principi de no-devolució, que impedeix retornar una persona a un lloc on pugui patir persecució o vulneracions greus de drets. “Pot generar unes presumpcions de denegació de les peticions des de l’inici”, alerta Figueras.
Control, expulsió i fronteres fora d’Europa
El retorn és l’altra cara del nou sistema. Tot i que el Reglament europeu de Retorn avança per una via pròpia, les entitats el situen dins el mateix gir polític que exemplifica el PEMA, amb més pes del control fronterer, més facilitat per expulsar i més externalització cap a països tercers. “El reglament de retorn es basa en el control, l’expulsió i l’externalització”, resumeix Figueras.
La preocupació no és només que augmentin les expulsions, sinó com i cap a on es poden fer. Figueras posa sobre la taula que el nou marc amplia els períodes d’internament previstos i obre la porta a centres de retorn fora de la UE. Això pot comportar situacions especialment greus: “Una persona pot acabar expulsada a un país amb el qual no té vincle, ni xarxa, ni idioma, ni res de res”, adverteix.
Novact també llegeix aquesta orientació com una normalització de la detenció i la deportació de persones migrants i racialitzades. Per a Miñana, aquestes normatives no posen al centre la protecció ni la garantia dels drets humans, sinó que reforcen una lògica punitiva. Al seu torn, Figueras ho sintetitza assegurant que “és una visió de control de fluxos on la persona no és que no estigui al centre, és que no està ni a la perifèria d’aquest reglament”.
Plantejar la migració com una amenaça
Per a Novact, aquest gir no és només jurídic, sinó també polític i cultural, en el sentit que el PEMA consolida una manera de mirar la mobilitat humana des del control i la sospita. “La mobilitat humana, en lloc de ser un procediment administratiu, es transforma en una qüestió de seguretat”, exposa Tina Miñana. La conseqüència, diu, és que el Pacte reforça la idea de la migració com una amenaça i situa la normativa en la lògica de la seguretat nacional i el control de fronteres.
Aquesta mirada, alerta Miñana, no és neutra. Novact la vincula amb una institucionalització del racisme que té efectes concrets sobre les persones migrants i racialitzades, com més exposició a violència institucional, més pràctiques discriminatòries i més impunitat per als discursos i les accions de l’extrema dreta. En aquest marc, la criminalització no afecta només les persones que migren, sinó també les organitzacions que les acompanyen abans i després de l’arribada a territori europeu.
El canvi de prioritats també es veu en els recursos. Miñana remarca que els fons destinats a seguretat fronterera, control migratori i deportacions superen de llarg els que es dediquen a l’acollida, a obrir vies legals i segures o a garantir canals humanitaris. Per a Novact, aquesta és una de les claus del nou model: Europa no només accelera procediments, sinó que inverteix més en contenir i expulsar que no pas en protegir.
La qüestió de fons: sense vies legals i segures
El problema de fons que les entitats situen al centre és la manca de vies legals i segures per arribar a Europa. Sense canals accessibles per obtenir un visat, demanar protecció des del país d’origen o arribar sense posar la vida en risc, moltes persones queden abocades a rutes cada cop més perilloses i a una situació administrativa irregular un cop són dins la UE.
Figueras ho resumeix amb contundència: “Vies legals i segures no en tenim”. I alerta que, si les poques escletxes que existeixen es tanquen, el dret d’asil queda cada cop més limitat a aquelles persones que han aconseguit arribar a territori europeu. En aquest sentit, defensa que es preservin mecanismes com l’article 38 de la llei espanyola d’asil, que preveu la possibilitat de demanar protecció en ambaixades i consolats, malgrat que és una via poc desenvolupada i difícil d’activar.
Novact hi suma una lectura estructural i apunta que la irregularitat no és només una circumstància individual, sinó una condició produïda per un sistema que no ofereix alternatives reals. “És el propi sistema qui crea la condició d’irregularitat al no donar altres opcions”, afirma Miñana. Sense vies regulars, les persones migrants queden més exposades a la violència durant el trajecte, a la incertesa en arribar i també a situacions d’explotació.
Vigilància, dades i control local
El PEMA no només tindrà efectes a les fronteres exteriors de la Unió Europea. També pot aterrar en pràctiques molt concretes a escala local. Parlem de controls policials, identificacions, ús de dades biomètriques, sistemes de vigilància i recursos d’acollida. Per a Novact, quan el sistema migratori es construeix des de la sospita, aquest marc acaba reforçant mecanismes discriminatoris com el perfilament racial.
La tecnologia hi afegeix una capa més difícil de controlar. “La tecnologia contribueix a mantenir l’statu quo”, expressa Miñana. En un context de racisme institucional, l’ús d’algoritmes, eines de vigilància massiva o sistemes automatitzats de presa de decisions pot accelerar biaixos ja existents i fer les fronteres més infranquejables. També preocupa la recollida de dades biomètriques, per la manca de garanties i d’informació sobre com s’empraran.
L’impacte també pot afectar la infància migrada. Tot i que el PEMA i Eurodac poden ampliar la presa de dades biomètriques i permetre el confinament de menors i famílies, la protecció dels infants continua sent competència de la Generalitat. És aquí on Miñana veu marge d’actuació, deixant clar que “les institucions catalanes tenen l’oportunitat de prioritzar la protecció dels infants per sobre d’aquesta lògica securitària”.
La frontera com a resposta
El debat que obre el PEMA, per tant, no és només com s’aplicarà un nou marc legal europeu, sinó quin model migratori consolida. Les entitats alerten que, si el sistema reforça el triatge, accelera procediments, amplia retorns i externalitza fronteres, però no obre vies legals i segures, el dret d’asil queda reconegut sobre el paper però cada cop més lluny de les persones que el necessiten.
Figueras ho planteja com una advertència sobre el marge que encara tenen els estats a l’hora d’aterrar el Pacte: “Cal que s’opti per la línia més respectuosa amb els drets fonamentals de les persones”. Per a CEAR i Novact, aquesta línia passa per preservar garanties, assegurar recursos efectius, protegir les persones vulnerabilitzades i no convertir la política migratòria europea en una cursa per decidir més ràpid qui pot quedar-se i qui ha de ser expulsat.
Afegeix un nou comentari