La PAH alerta que la reducció dels desnonaments amaga una emergència habitacional cada vegada més greu

La Plataforma d’Afectades per la Hipoteca (PAH) ha qüestionat la interpretació positiva que algunes administracions han fet de les darreres dades judicials sobre desnonaments. L’organització considera que la suposada disminució dels llançaments no respon a una millora real de la situació habitacional, sinó que amaga formes d’expulsió residencial que no apareixen en les estadístiques oficials.

En un comunicat fet públic el 22 de juny, l’entitat denuncia que la lectura triomfalista de les dades invisibilitza una realitat que continua afectant milers de famílies. Segons la PAH, els desnonaments continuen produint-se diàriament, però cada vegada són més les persones que perden l’habitatge a través de mecanismes que no queden registrats en els còmputs judicials.

Expulsions que no consten als registres

L’entitat assenyala que una part important de les situacions d’exclusió residencial es produeixen per vies diferents dels procediments judicials. Entre aquestes, destaca la finalització de contractes de lloguer, els increments de preu que les famílies no poden assumir, les pressions exercides per propietaris o fons d’inversió i altres processos que acaben provocant l’abandonament de l’habitatge.

Per a la PAH, aquestes situacions tenen conseqüències similars a les dels desnonaments tradicionals, però no són recollides pels indicadors que habitualment es fan servir per mesurar el fenomen.

"Ens volen fer creure que els desnonaments baixen mentre les llistes d'espera per accedir a un habitatge d'emergència baten rècords històrics i mentre milers de famílies continuen sense alternativa habitacional. No estem davant d'una millora de la situació, sinó davant d'una operació de maquillatge estadístic", denuncia Juanjo Ramón, portaveu de la PAH.

L’organització sosté que aquesta realitat acaba condemnant moltes persones a situacions de precarietat habitacional, sobreocupació o fins i tot sensellarisme, sense que aquestes circumstàncies quedin reflectides en les dades oficials.

Més enllà de les xifres

La PAH considera que el debat no s’hauria de centrar exclusivament en el nombre de desnonaments registrats judicialment, sinó en el volum real de persones que perden la llar. "La pregunta no és quants desnonaments apareixen en una taula estadística. La pregunta és quantes persones estan perdent casa seva. I la resposta és que en són moltes més de les que reflecteixen les dades oficials", afirma Ramón.

Segons l’entitat, l’actual sistema de recompte només permet visualitzar una part del problema i deixa fora moltes de les formes d’expulsió residencial que afecten la població més vulnerable. Aquest fet, asseguren, contribueix a generar una percepció distorsionada de la situació de l’habitatge i dificulta l’adopció de mesures ajustades a la magnitud real de l’emergència.

Crítiques a les administracions

La plataforma també responsabilitza les diferents administracions públiques de no haver impulsat mesures suficients per protegir les persones afectades per l’exclusió residencial. Segons el comunicat, els governs continuen prioritzant la protecció del mercat immobiliari per davant de la garantia efectiva del dret a l’habitatge.

"Els governs es feliciten per unes xifres que no expliquen la realitat mentre continuen sense garantir lloguers assequibles, sense mobilitzar habitatge buit i sense obligar bancs, fons d'inversió i grans tenidors a assumir responsabilitats. El que baixa no són els desnonaments; el que baixa és la voluntat política per enfrontar-se a qui fa negoci amb un dret fonamental."

La PAH reclama mesures que permetin incrementar l’accés a habitatges assequibles i que impliquin de manera més activa els grans propietaris en la resposta a l’emergència habitacional.

Preocupació per la fi de la moratòria

L’entitat també alerta de les conseqüències derivades de la desaparició de la moratòria estatal antidesnonaments, una situació que, segons assenyala, torna a deixar exposades desenes de milers de famílies en situació de vulnerabilitat.

En aquest context, la PAH adverteix que els pròxims mesos podrien registrar un augment dels llançaments judicials, mentre que els serveis d’emergència habitacional continuen saturats i les llistes d’espera segueixen creixent.

"Quan una família no apareix a les estadístiques perquè abandona casa seva abans que arribi la comissió judicial, això no significa que el problema s'hagi resolt. Significa que hem normalitzat que la gent marxi sola perquè sap que ningú la protegirà. Això també és un desnonament i també té responsables polítics."

Reclam de solucions estructurals

Davant aquesta situació, la PAH exigeix a totes les administracions que abandonin els discursos triomfalistes i reconeguin la dimensió real de la crisi habitacional. L’organització reclama l’adopció de mesures estructurals que permetin garantir de manera efectiva el dret a l’habitatge i ofereixin alternatives residencials a les persones afectades.

"Les xifres no poden convertir-se en una cortina de fum. Mentre hi hagi famílies que perdin la llar sense alternativa habitacional, cap govern té motius per treure pit. L'emergència habitacional continua i les persones que la pateixen no necessiten propaganda; necessiten solucions."

Per a la plataforma, qualsevol anàlisi de la situació de l’habitatge ha de tenir en compte no només les dades judicials, sinó també totes aquelles situacions que acaben comportant la pèrdua de la llar i que continuen afectant milers de persones arreu del territori.