Lourdes Muñoz: “Volem convertir dades obertes en informació útil perquè les entitats prenguin decisions”
Comparteix
'Dades x ESS x Econòmiques' analitza subvencions i contractes públics per entendre l’impacte econòmic de les organitzacions de l’economia social i solidària a Barcelona.
El projecte 'Dades x ESS x Econòmiques' neix de la voluntat de posar llum sobre la realitat econòmica de les organitzacions de l’economia social i solidària a Barcelona.
A partir de dades obertes de subvencions i contractes públics, el projecte analitza com es financen les entitats, quins volums gestionen i quines diferències hi ha entre tipologies. L’objectiu de 'Dades x ESS x Econòmiques' és doble: millorar l’avaluació de les polítiques públiques i oferir a les entitats eines per entendre on són, com evolucionen i quines oportunitats de finançament tenen.
Per saber-ne més, hem parlat amb Lourdes Muñoz, directora de Iniciativa Barcelona Open Data, que impulsa el projecte.
Com explicaries que és 'Dades x ESS x Econòmiques'?
El projecte sorgeix d’una experiència prèvia amb el Consell d’Associacions de Barcelona, on vam fer un mapa de la situació de les associacions a partir de dades obertes. Vam veure que hi havia molt potencial i vam decidir anar més enllà: analitzar totes les organitzacions de l’economia social i solidària.
Això inclou associacions, fundacions, cooperatives, societats laborals, centres especials de treball, empreses d’inserció, mutualitats i associacions agràries. L’objectiu és entendre el seu impacte econòmic a través de subvencions i contractes públics.
Quines dades heu analitzat i per què són rellevants?
Hem treballat principalment amb dades de subvencions i licitacions. No representen el 100% del pressupost de les entitats, però sí una part molt significativa.
Analitzem quantes subvencions reben, de quines administracions, com evoluciona el finançament i quina proporció prové de l’Estat, la Generalitat, l’Ajuntament o altres administracions. També estudiem els contractes públics que executen i el volum econòmic que gestionen.
Quins resultats principals heu detectat?
Per exemple, en contractes públics, les societats laborals gestionen volums molt alts —més de 600 milions d’euros—, seguides de les associacions i les fundacions.
També veiem diferències molt grans en la dependència de determinats fons: les societats laborals reben un 49% del finançament d’un tipus concret d’ajudes, mentre que les cooperatives només un 13%. Aquestes diferències ens ajuden a entendre com es finança cada tipologia.
Per què és important visualitzar les dades i no només publicar-les?
Perquè moltes entitats no tenen capacitat per treballar amb quantitats de dades enormes. La nostra feina és buscar les fonts, filtrar-les i convertir-les en informació entenedora.
Les visualitzacions democratitzen l’accés: permeten veure d’un cop d’ull quines tipologies reben més subvencions, com evoluciona el finançament o quins contractes executen. No cal ser experta en dades per interpretar-les.
Quins reptes us trobeu quan treballeu amb dades obertes?
El principal repte és que mai tenim tota la informació que voldríem. Per exemple, no existeix un registre públic de facturació de totes les entitats de l’economia social. Altres vegades les dades no estan desagregades territorialment o per sexe, cosa que dificulta molt l’anàlisi. I també passa que una administració deixa de publicar una dada que abans sí que publicava, i això trenca les sèries històriques.
Quins són els següents passos del projecte?
Ara que hem publicat les dades, volem fer formacions perquè les entitats aprenguin a llegir-les i a utilitzar-les per prendre decisions. En l’àmbit social no hi ha la mateixa cultura de lectura de dades que en les grans corporacions, i cal acompanyar aquest procés perquè les dades serveixin realment per millorar la gestió i la incidència.
Afegeix un nou comentari