La regularització extraordinària de persones migrants: entre obstacles administratius i crítiques socials

El Govern espanyol ha aprovat recentment el procés de regularització extraordinària per a persones migrants en situació administrativa irregular, una mesura que permetrà obtenir un permís de treball d’un any a aquelles persones que acreditin la seva residència a l’Estat abans de l’1 de gener de 2026 i compleixin determinats requisits, com l’absència d’antecedents penals. El procediment, obert des del 16 d’abril fins al 30 de juny, s’ha plantejat com un mecanisme per reconèixer drets a persones que ja viuen al territori.

Tot i la voluntat institucional d’agilitzar els tràmits, l’inici del procés ha evidenciat dificultats en l’accés i una elevada pressió sobre els serveis públics. A Barcelona, s’han registrat llargues cues per obtenir documents necessaris com l’informe de vulnerabilitat, amb persones esperant durant hores —o fins i tot passant la nit al carrer— per poder completar els tràmits. Aquesta situació ha posat de manifest la necessitat de reforçar els dispositius d’atenció i garantir una gestió adequada davant l’alta demanda.

En aquest context, diverses entitats socials han denunciat que les condicions materials del procés poden generar noves formes d’exclusió, especialment per a les persones en situacions més precàries, que tenen més dificultats per reunir la documentació requerida o accedir als serveis administratius.

Les entitats celebren la mesura però alerten de traves

Des de SOS Racisme valoren positivament l’aprovació de la regularització, tot destacant que és fruit de l’impuls del moviment social: “això és gràcies a la gran feina dels col·lectius migrants i antiracistes autoorganitzats que formen part del moviment Regularización Ya des del 2020”. Tot i això, adverteixen que el desplegament del procés està generant dificultats: “les Administracions municipals estan demorant el procés de regularització posant traves a l'hora d'emetre certificats de vulnerabilitat”.

En la mateixa línia, denuncien que aquesta situació està traslladant una càrrega excessiva a les entitats socials: “les entitats socials estan assumint una càrrega bastant important de la feina, que és pràcticament inassolible per a moltes d'aquestes organitzacions petites i autogestionades”. Davant d’això, el moviment Regularización Ya ha convocat mobilitzacions per reclamar una regularització digna i lliure de violència institucional.

Avui us volem parlar de la regularització extraordinària de persones migrants 👇

📌 No només és un tràmit, és qüestió de drets i dignitat. I les entitats socials: 
✔️ Informem 
✔️ Acompanyem 
✔️ Som pont davant la complexitat
👉https://t.co/xHLmrJNt0L#FemXarxa #ComunitàriaFCVS pic.twitter.com/u4HVamDOzs

— voluntaris.cat (@voluntaris_cat) April 30, 2026

El padró, al centre del debat

Per la seva banda, la Xarxa d’Entitats pel Padró entre les quals hi ha Lafede.cat, han posat el focus en un altre dels elements clau del procés: l’empadronament. En el seu comunicat recorden que “la regularització no exigeix padró” i que, per tant, “demanar-lo implica posar traves innecessàries al procés”.

Les entitats alerten que les dificultats per empadronar-se poden agreujar la situació de vulnerabilitat de moltes persones i limitar el seu accés a drets bàsics. En aquest sentit, subratllen que “condicionar la regularització a l’emissió d’aquest informe implica traslladar a col·lectius ja precaritzats una càrrega administrativa injusta i desproporcionada”.

Una oportunitat per garantir drets

Malgrat les dificultats, les organitzacions coincideixen a assenyalar que el procés de regularització representa una oportunitat per reconèixer drets i avançar cap a una societat més inclusiva. Tal com apunten des de la Xarxa d’Entitats pel Padró, es tracta també d’una ocasió per millorar els mecanismes d’atenció pública i assegurar que totes les persones, independentment de la seva situació administrativa, puguin accedir a serveis essencials com la salut, l’educació o la protecció social.

En aquest escenari, les entitats reclamen una major coordinació institucional, més recursos i una aplicació del procés que posi al centre la dignitat de les persones i eviti generar noves desigualtats.