Roses solidàries fetes a mà per supervivents del tràfic de persones per sostenir una casa d’acollida a Bombai
Comparteix
La campanya de Sant Jordi que impulsa Sonrisas de Bombay destinarà els beneficis a Udaan, la casa d’acollida de l’entitat que acompanya dones supervivents del tràfic de persones.
De molt joveneta, la Vinita va patir l’infern de l’explotació sexual, un tràngol que la va deixar en un estat físic i mental molt preocupant. En poc més d’un any, va aconseguir reprendre els estudis i graduar-se. Ara viu als afores de Bombai, treballa com a teleoperadora i és feliç. La Jyoti, també molt jove, va ser forçada a casar-se amb un home que l’agredia cada dia. Fugint d’aquella violència, amb només setze anys va caure en mans d’una xarxa de tràfic de persones i va ser obligada a exercir la prostitució. Amb els anys, però, ha aconseguit deixar enrere aquell malson, ha format una família i treballa com a perruquera.
La Vinita i la Jyoti són només dues de les prop de vint dones supervivents del tràfic de persones que han passat per Udaan, la casa d’acollida que Sonrisas de Bombay va posar en marxa el 2021 a Bombai (Índia). Per ajudar a sostenir i donar continuïtat a aquest projecte, l’ONG hi destinarà els beneficis de la campanya de Sant Jordi d’enguany, que ofereix roses solidàries elaborades a mà per dones supervivents del tràfic de persones a l’Índia i el Nepal.
Gràcies a aquestes roses, des de l’entitat volen ajudar a construir un futur per a moltes dones que han sobreviscut al tràfic de persones i per a les seves famílies. Sota el lema ‘Per Sant Jordi, regala una rosa i sembra futurs’, la iniciativa posa el focus en tota la cadena de mans que hi ha darrere de cada rosa. Les de les dones que les elaboren a mà a l’Índia i al Nepal, les del voluntariat que les prepara perquè arribin a punt a la diada. I, és clar, les de les persones que les compren a les parades o a la botiga en línia.
La campanya ofereix dos models de roses solidàries —la clàssica i la decorada— i també punts de llibre plantables amb il·lustracions creades per dones que formen part de Casa Udaan. Aquest 23 d’abril, Sonrisas de Bombay comptarà amb parades físiques a Barcelona, Girona, Tarragona i Sant Cugat, on es podran comprar les roses solidàries, i també els llibres de Jaume Sanllorente, fundador i director general de l'entitat.
Una llar per refer projectes de vida
La iniciativa vol posar el focus en Udaan, l’espai on aquestes dones comencen a reconstruir la vida després del tràfic. Més que un recurs d’emergència, és una casa d’acollida pensada perquè les dones supervivents del tràfic de persones puguin reconstruir el seu projecte vital en un entorn segur i estable.
“És una llar més que no pas un centre d’acollida fred i despersonalitzat”, resumeix l’Alfonso Hernández, responsable de Comunicació de Sonrisas de Bombay, en conversa amb Xarxanet. En aquest espai, les dones conviuen i inicien un procés de recuperació física i psicològica després dels traumes patits.
Segons Hernández, la clau del projecte és precisament aquesta mirada d’“acompanyament integral”. Udaan no es limita a oferir protecció temporal, sinó que acompanya les dones en el dia a dia perquè puguin recuperar autonomia, confiança i eines per tornar a viure fora del recurs. Això inclou des de l’allotjament, l’alimentació i l’atenció mèdica fins al suport psicològic, la convivència i les activitats de formació pensades per preparar-ne la sortida.
Aquest acompanyament integral es fa encara més necessari en un context en què el tràfic de persones continua sent un problema molt greu a l’Índia, tot i que avui es manifesta de manera més invisible i clandestina. Les víctimes són sobretot dones i noies joves de sectors empobrits, i els recursos per atendre les supervivents, admet Hernández, no donen l’abast.
“Els recursos públics a l’Índia per a les supervivents del tràfic de persones existeixen, però estan massificats i no compleixen totes les condicions necessàries per a una recuperació eficaç i de qualitat. En canvi, en un recurs més modest i petit com aquest, podem garantir un seguiment més acurat i uns estàndards d’atenció més alts”, apunta.
La casa, situada als afores de Bombai, té sis places i va arrencar el 2021. Des d’aleshores, hi han passat prop d’una vintena de dones. L’estada varia en funció de cada cas —pot anar de mig any a un any—, però la idea és que el procés no s’acabi fins que cada dona estigui prou recuperada i preparada per afrontar una vida autònoma.
El camí cap a l’autonomia
Quan arriben a Udaan, moltes d’aquestes dones carreguen una motxilla molt pesada. “Normalment, els traumes que arrosseguen aquestes dones tenen a veure amb temes psicològics, fonamentalment”, explica Hernández. Depressió, ansietat, estrès posttraumàtic o addiccions són algunes de les seqüeles més habituals, a més de problemes de salut derivats dels maltractaments i d’anys sense atenció mèdica. Sovint, també presenten dificultats de convivència i de conducta, fruit de la violència viscuda i de la manca d’experiència en contextos segurs i compartits.
Per això, a Udaan la recuperació es treballa des d’una mirada integral. A més de cobrir necessitats bàsiques com l’allotjament, l’alimentació o la roba, la casa ofereix seguiment mèdic, suport psicològic i teràpies individuals i grupals. L’objectiu, apunten des de Sonrisas de Bombay, és que les dones puguin començar a viure sense por i recuperar, a poc a poc, la confiança en elles mateixes i en l’entorn. En aquest procés, també hi tenen importància activitats com la gimnàstica, el ioga o diferents tallers que contribueixen a reforçar el benestar físic i emocional.
A partir d’aquí, la casa també posa l’accent en la formació i en les eines per a la reinserció. Les dones participen en cursos i activitats per aprendre oficis i habilitats útils per a la vida autònoma, des de la costura o la informàtica fins a la perruqueria, l’estètica o les manualitats. “Les activitats són molt importants per a elles per mantenir-les actives i, en segon lloc, per començar a preparar-les per a la seva sortida”, assenyala Hernández. A tot plegat s’hi afegeix, quan cal, l’assessorament legal i el treball d’habilitats bàsiques per inserir-se al món laboral, perquè puguin refer el seu projecte vital amb més eines i més autonomia.
Un punt de partida per començar de nou
A Udaan, el procés no es dona per tancat fins que cada supervivent està preparada per bastir un nou projecte de vida. Això vol dir, en molts casos, recuperar una estabilitat emocional, tornar a confiar en una mateixa i disposar d’eines per guanyar-se la vida lluny de l’explotació. Hernández assegura que, quan surten de la casa, el canvi és profund: “Fan un gir de 180 graus durant el temps que estan allà amb nosaltres”, i afegeix que “sense por a equivocar-nos, podem dir que la recuperació és radical i que la totalitat de les dones que passen i surten del recurs completen la seva reinserció”.
Les sortides són diverses, segons el context de cada cas. Algunes dones s’estableixen a l’àrea de Bombai i troben una feina o posen en marxa un petit negoci, mentre que altres decideixen tornar als seus pobles i reprendre el vincle amb la família. Això sí, “fins que no estan recuperades i llestes per a la vida autònoma, no s’acaba el seu procés”, assenyala Hernández.
La campanya de Sant Jordi de Sonrisas de Bombay convida a comprar una rosa per donar suport a un projecte que, per a moltes dones, pot marcar un punt d’inflexió per començar de nou.
Afegeix un nou comentari