5 escenaris de risc lluny del focus mediàtic

La guerra a Ucraïna, que ja fa més de quatre anys que dura; el genocidi perpetrat a Gaza; l’escalada bèl·lica a l’Orient Mitjà després de l’atac dels Estats Units i Israel a l’Iran; o la situació a Veneçuela després de l’operació nord-americana que va derrocar Nicolás Maduro són conflictes que han monopolitzat tots els titulars en els últims mesos.

Amb tot, el mapa dels conflictes armats al món no para d’eixamplar-se i avui s’enfila fins a nivells mai vistos des de la Segona Guerra Mundial. Així ho fan palès les últimes dades de l’Uppsala Conflict Data Program (UCDP), que xifraven en més d’una seixantena els conflictes armats actius al món el 2024. Des d’aleshores, dinàmiques com el deteriorament dels drets humans, l’augment del militarisme, la normalització de l’ús de la força o l’erosió del dret internacional avancen sense aturador i confirmen que el 2026 aquesta tendència continuarà a l’alça. 

Més enllà dels grans conflictes que ocupen portades, titulars i debats públics, hi ha focus de violència que avancen lluny de l’atenció mediàtica tot i causar enormes impactes humans, polítics i regionals. En aquest context, l’informe trimestral ‘Escenaris de risc i oportunitats de pau’, de l’Escola de Cultura de Pau (ECP), assenyala diversos escenaris de risc que sovint passen desapercebuts, però que convé seguir de prop. A continuació, en destaquem cinc que analitza el document a gener del 2026.

• República Democràtica del Congo i Ruanda: el fracàs de la mediació i el risc d’escalada regional

A l’est de la República Democràtica del Congo (RDC), el 2026 va començar amb una nova ofensiva militar que confirma l’escalada del conflicte. L’informe adverteix que “el fracàs de la mediació dels EUA i la creixent implicació regional evidencien una escalada del conflicte”. Després de la caiguda de Goma i Bukavu el 2025 en mans de l’M23, amb suport de Ruanda, els intents de mediació impulsats per Qatar i els Estats Units van obrir una finestra de diàleg, però no han aconseguit aturar la violència.

L’acord signat al juny entre la RDC i Ruanda, i ratificat al desembre a Washington, no va evitar que l’M23 reprengués l’ofensiva pocs dies després. Els combats han continuat, els desplaçaments de població s’han disparat i la situació humanitària s’ha deteriorat encara més. En aquest sentit, des de l’ECP s’afirma que “l’ofensiva de l’M23 i Ruanda evidencia el fracàs diplomàtic dels EUA”.

El fracàs de la mediació i la creixent implicació de Ruanda i Burundi apunten a una escalada regional el 2026. També assenyala que, sense mecanismes de pressió i verificació reals ni un abordatge de les causes de fons del conflicte, els acords difícilment podran consolidar-se.

• Somàlia: l’amenaça d’Al-Shabab i el risc de col·lapse institucional

A Somàlia, el 2026 arrenca sota una amenaça especialment greu. Després d’anys de fragilitat institucional, tensions entre el Govern Federal i diversos estats federats, i una lluita enquistada contra Al-Shabab, el país s’enfonsa en una crisi cada cop més profunda. L’informe de l’ECP adverteix que “a curt termini, podria desencadenar-se el col·lapse del Govern Federal i la presa del poder per part d’Al-Shabab, amb profundes conseqüències regionals”.

El grup gihadista Al-Shabab ha reforçat la seva capacitat militar, financera i territorial, mentre l’Estat somali projecta signes evidents de debilitat. El control efectiu del Govern es limita sobretot a Mogadiscio, la capital, i algunes ciutats de l’entorn. Tot això, en un context de polarització política interna, un exèrcit afeblit i una missió africana que va a menys. Tot plegat, segons el document, dibuixa una “insurgència gihadista en ascens” enmig d’un escenari cada cop més inestable.

A aquesta situació s’hi afegeix la rivalitat geopolítica regional, les tensions amb Somalilàndia i Etiòpia i l’impacte de la violència sobre la població, amb centenars de milers de persones desplaçades. El text alerta que els pròxims mesos poden ser decisius, perquè si no hi ha un canvi de rumb, Al-Shabab podria aprofitar les debilitats del Govern per aprofundir en el seu control del país i posar en risc la capital.

 

 

 

 

 

View this post on Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A post shared by Escola de Cultura de Pau (@escoladeculturadepau)

• Sudan: una guerra enquistada i una crisi humanitària devastadora

Més de mil dies després de l’inici de la guerra civil, el Sudan entra al 2026 amb un país partit en dos. D’una banda, les Forces Armades Sudaneses (SAF) controlen el centre i l’est; i de l’altra, les Forces de Suport Ràpid (RSF) han consolidat el seu domini sobre bona part de Darfur i altres zones de l’oest i el sud. La recuperació de Khartum per part de l’Exèrcit i, mesos després, la caiguda d’El Fasher en mans de les RSF han acabat de dibuixar aquesta divisió territorial, mentre els intents de mediació i els successius alts el foc han estat incapaços de contenir la violència.

El cost humà és devastador, com deixa clar l’informe: “la guerra al Sudan ha provocat la crisi humanitària i de desplaçament forçat més greu del món”. Milions de persones han hagut de fugir de casa seva, la fam s’estén per diferents punts del país i els dos bàndols bloquegen l’ajuda humanitària. Alhora, la implicació de potències regionals i actors estrangers ha convertit el conflicte en una guerra per delegació que en dificulta encara més la resolució i alimenta el risc que la guerra s’allargui.

• Haití: entre la inseguretat i el risc de col·lapse

Haití arriba al 2026 enmig d’una crisi política, humanitària i de seguretat cada cop més greu. La violència vinculada a les bandes armades no ha deixat d’intensificar-se i el país se situa a prop del col·lapse. Tal com recull l’informe, citant dades de Nacions Unides de finals del 2025, “més de 16.000 persones havien estat assassinades i més de 7.000 havien resultat ferides per la violència vinculada a les bandes criminals des de l’inici del 2022”.

La situació és especialment crítica a la capital i al seu entorn. Les bandes armades, moltes d’elles agrupades sota la coalició Viv Ansanm, han ampliat el seu radi d’acció i controlen grans parts del territori. L’informe subratlla que “les bandes armades controlen el 90% de la capital”, a més de bona part d’Artibonite i altres regions del país. La crisi té també un fort impacte social, en el sentit que centenars de milers de persones han hagut de fugir de casa seva, la inseguretat alimentària s’agreuja i el tancament d’escoles i centres de salut colpeja de ple la població.

Així, el 2026 es presenta com un any delicat per la convocatòria d’eleccions i el desplegament d’una nova missió internacional per fer front a la inseguretat. Amb tot, la resposta estatal també genera controvèrsia. Segons l’ECP, “el Govern va contractar una empresa de seguretat privada per formar part d’una unitat de combat d’auxili i suport a la policia i l’Exèrcit en la seva lluita contra els grups armats”, en un context marcat per les denúncies d’execucions extrajudicials, l’ús intensiu de drons i el temor que les bandes aprofitin la transició entre missions internacionals per continuar guanyant terreny.

• Myanmar: un conflicte cronificat que no albira sortida

Myanmar ha entrat al 2026 en un moment delicat, amb un conflicte armat que amenaça d’enquistar-se encara més. L’ECP alerta que el país es troba davant una possible “escalada, cronificació i regionalització de la situació de violència i crisi política”, en un escenari marcat per l’enfortiment d’algunes insurgències, l’aparició de nous grups armats i la recuperació parcial de la capacitat militar de la junta. Al mateix temps, les eleccions celebrades entre finals del 2025 i gener del 2026, qualificades de fraudulentes i sense credibilitat per bona part de la comunitat internacional, poden acabar servint per donar una certa aparença de normalització al règim i consolidar un escenari autoritari sense una sortida clara a curt termini.

La situació és especialment preocupant a l’estat de Rakhine, on l’Arakan Army ha posat contra les cordes les forces governamentals i on la població rohingya torna a quedar atrapada entre diversos actors armats. El text assenyala que “no es visibilitza en el futur immediat una sortida a la situació de violència, repressió i autoritarisme” que viu el país des del cop d’estat del 2021. A això s’hi afegeix el risc d’un nou desplaçament de rohingyes cap a Bangladesh, la implicació creixent de la Xina i la possibilitat que el conflicte s’estengui encara més en una regió ja marcada per la inestabilitat i greus vulneracions de drets humans.