Un informe del CETIS planteja reformular la governança migratòria per adaptar-la a una societat més diversa

El Comitè d’Experts per a la Transformació i la Innovació Social (CETIS) ha presentat l’informe Repensar la governança migratòria a Catalunya, un document que proposa transformar l’enfocament actual de les polítiques migratòries per situar-les en l’àmbit de la ciutadania, la cohesió social i els drets. L’estudi defensa que la immigració és una realitat estructural i una oportunitat per al país, però alerta que calen polítiques públiques més coordinades, amb recursos estables i orientades a garantir la inclusió i la igualtat d’oportunitats.

La presentació ha comptat amb la participació de la consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, així com de la presidenta del CETIS, Rosa Alarcón, i la secretària de Cicles de Vida i Ciutadania, Teresa Llorens Carbonell. L’informe ha estat elaborat pel Grup de Migració i Cohesió Social del CETIS, sota el lideratge de Gemma Pinyol-Jiménez.

La immigració, un element estructural de la societat catalana

L’informe destaca que Catalunya ha experimentat un augment del 30% de la població en els darrers 25 anys, un creixement que ha anat acompanyat d’una major diversitat social, però també de desigualtats en àmbits com l’habitatge, l’educació o el mercat laboral. Segons el document, aquestes desigualtats afecten especialment les persones d’origen estranger i posen en tensió el sistema de benestar.

Els experts assenyalen que, malgrat l’increment de la despesa social en els darrers anys, els recursos disponibles no han estat suficients per fer front a l’augment demogràfic, l’envelliment de la població i la diversificació social. A més, el fet que l’Estat tingui competències exclusives en immigració, nacionalitat i asil, mentre que les comunitats autònomes i els municipis gestionen les polítiques socials, genera desequilibris que dificulten una resposta coordinada.

Aquest context, sumat a la manca de finançament estable i a una arquitectura institucional fragmentada, limita el desenvolupament d’un model propi de governança migratòria que respongui adequadament a les necessitats actuals.

Sis àmbits clau per transformar les polítiques migratòries

L’informe del CETIS proposa un conjunt d’orientacions estructurades en sis grans àmbits que busquen reforçar la cohesió social i garantir el benestar de tota la població. En primer lloc, assenyalen la importància del reconeixement institucional i coordinació multinivell. Els experts proposen desplegar l’Agència de Migracions de Catalunya amb recursos suficients i professionals especialitzats per millorar la coordinació entre administracions. També plantegen reforçar els espais de diàleg amb els municipis i el tercer sector, com la Taula de Ciutadania i Immigració, per garantir polítiques més coherents i efectives.

D'altra banda, es reclama un finançament estable per a polítiques d’inclusió. Una de les principals propostes és la creació d’un Fons Català per a l’Acollida i la Inclusió, amb cofinançament europeu i estatal, destinat als municipis segons criteris de població i vulnerabilitat. L’informe també defensa reforçar el finançament dels programes d’acollida i consolidar la cooperació amb el teixit associatiu.

La promoció de la cohesió social i la convivència és un altre dels punts remarcats pel CETIS. El document aposta per impulsar programes de convivència comunitària, mediació i aprenentatge de la llengua catalana, així com itineraris personalitzats d’acollida que facilitin l’accés a drets bàsics com l’educació, la salut, l’habitatge i el treball. També posa el focus en la necessitat de donar continuïtat als itineraris d’acompanyament per a joves migrants, especialment més enllà de la majoria d’edat.

Finalment, s'aposta per una millora de la inclusió laboral per evitar la precarietat. L’informe assenyala que el treball és un element clau per a la integració, però també un espai on es produeixen situacions de precarietat i desigualtat. Per això, proposa reforçar els programes de reconeixement de titulacions i competències, així com impulsar itineraris de formació professional i ocupacional que facilitin la inserció laboral en condicions dignes.

També alerta que la saturació dels serveis públics i els processos administratius complexos poden dificultar l’accés a drets bàsics i perpetuar situacions de vulnerabilitat.

Combatre els discursos d’odi i promoure un relat inclusiu

El CETIS posa en relleu la importància de construir un relat públic inclusiu que reconegui la diversitat com un actiu social, davant l’augment de discursos d’odi i desinformació que poden erosionar la convivència.

Entre les mesures proposades, destaca la incorporació de la diversitat als currículums educatius, el desenvolupament de programes culturals i educatius per combatre el racisme i la promoció d’un Pacte per la Convivència Democràtica i el Benestar Social.

Segons l’informe, aquestes accions són essencials per reforçar la confiança institucional, fomentar la cohesió social i garantir una convivència basada en el respecte i la igualtat de drets.

Per últim, el document destaca la necessitat de disposar d’un sistema integral de recollida i anàlisi de dades que permeti dissenyar polítiques basades en evidències. Aquest sistema hauria de ser interoperable entre administracions, universitats i entitats socials, i facilitar l’avaluació de les polítiques i la identificació de necessitats emergents.

En aquest sentit, l’informe subratlla que repensar la governança migratòria no és només una qüestió de gestió administrativa, sinó una oportunitat per construir una societat més cohesionada, justa i inclusiva.