Daniel Sosa: “Els algoritmes, convertits en noves autoritats invisibles, filtren la realitat del jovent”

L’Informe Ferrer i Guàrdia 2025, 'Joves i democràcia en l’era digital', dibuixa un panorama complex i ple de tensions internes dins la joventut. Lluny d’una fractura generacional, el que emergeix és una bretxa profunda marcada pel gènere: mentre moltes dones joves s’identifiquen amb valors igualitaris i progressistes, una part creixent dels homes joves es desplaça cap a discursos conservadors o reaccionaris, sovint amplificats per comunitats digitals i per l’ecosistema algorítmic de les grans plataformes. 

Per entendre aquest escenari, des de Xarxanet hem parlat amb Daniel Sosa, tècnic de programes de la Fundació Ferrer i Guàrdia i un dels responsables de l’informe, que analitza com la desinformació, la precarietat i els models de negoci de les plataformes digitals estan reconfigurant les identitats juvenils i erosionant la confiança democràtica. 

Quina és la principal fractura democràtica que detecteu entre la joventut actual?

La gran fractura no és entre generacions, sinó dins de la mateixa joventut. Hi ha una bretxa de gènere cada cop més evident: moltes dones joves defensen valors progressistes i igualitaris, mentre que una part, cada vegada més creixent dels homes joves, es desplaça cap a posicions conservadores o directament reaccionàries.

Aquest grup s’ha convertit en el blanc ideal de l’extrema dreta, que transforma el seu malestar en discursos antifeministes o autoritaris. Darrere d’això hi ha dues crisis: una d’identitat, derivada de la pèrdua de privilegis associats a la masculinitat tradicional, i una altra de caràcter material, marcada per la precarietat, la incertesa i la frustració. El repte democràtic és reconnectar amb aquesta part de la joventut, que se sent exclosa i veu en l’autoritarisme una falsa sortida al seu malestar.

Com influeixen les tecnologies digitals en la manera com els joves participen políticament i socialment?

Les tecnologies digitals han transformat radicalment la manera com les persones joves s’impliquen en la vida política i social, substituint en part els espais tradicionals de militància presencial per entorns en línia més immediats i visuals. Les xarxes socials i les noves eines tecnològiques han obert nous canals de participació, però, com tota nova eina, també comporten nous riscos. Plataformes com TikTok o Instagram permeten organitzar-se, expressar-se i fer arribar missatges de canvi. Però alhora, els algoritmes premien el contingut més emocional i polaritzador, castigant la complexitat i els discursos amb matisos.

Aquesta ambivalència no és casual, sinó que respon al model de negoci sobre el qual s’articulen les plataformes digitals. El seu funcionament econòmic es basa en la captació de l’atenció i la maximització de la interacció, de manera que tendeixen a premiar els continguts que generen controvèrsia, emoció o conflicte. La viralització, per tant, no és espontània, sinó el resultat d’una lògica algorítmica i econòmica que determina quins missatges obtenen més visibilitat i influència. Davant d’aquest escenari, es fa imprescindible promoure una alfabetització mediàtica i digital que permeti a la ciutadania jove participar de manera informada, crítica i responsable, conscients de les estructures que condicionen la seva experiència en l’espai digital.

Quins efectes té la desinformació i la polarització digital en la confiança dels joves cap a la democràcia?

La sobreabundància d’informació no ha portat més coneixement, sinó més confusió. Els i les joves, i tothom en general, vivim envoltats de continguts que apel·len només a l’emoció i no a la raó, i això erosiona la confiança en la democràcia. Els algoritmes, convertits en noves autoritats invisibles, filtren la realitat del jovent i acaben imposant relats sense debat ni contrast. 

Així, el pensament crític s’afebleix i la desinformació genera una sensació de desconfiança generalitzada: en les institucions, en els mitjans i fins i tot en la pròpia idea de democràcia. A aquesta situació s’hi afegeix el fet que les institucions i els poders públics no han sabut reforçar la seva credibilitat entre el jovent, que sovint percep una distància creixent entre els discursos oficials i les seves preocupacions reals. Tot plegat alimenta un sentiment de desafecció i escepticisme que posa en risc la qualitat democràtica.

Com es reconfiguren les identitats juvenils en aquest entorn digital?

Com deia, en part s’han substituït les figures d’autoritat tradicionals. Això pot tenir un vessant positiu, però també comporta riscos: les identitats juvenils que es construeixen a l’entorn digital sovint es basen més en la pertinença i la validació que en la reflexió crítica. En aquest context, alguns nois joves troben refugi en comunitats virtuals antifeministes o reaccionàries que els ofereixen un relat de “restauració” davant un món que perceben com hostil o amenaçador.

Ara bé, el que observem en la construcció d’aquestes identitats 'online' no és només un fenomen digital, sinó el reflex d’una realitat social més profunda. Ens trobem davant generacions altament formades però amb condicions de vida precàries i dificultats per projectar un futur estable. Aquest malestar estructural troba a Internet un espai d’expressió, però també d’explotació emocional per part d’actors que aprofiten la frustració juvenil per canalitzar-la en narratives d’odi o ressentiment.

Quin paper poden jugar les polítiques públiques i l’educació per reduir la bretxa democràtica i digital entre els joves?

Per revertir aquesta fractura, calen polítiques que parteixin de la diversitat real de la joventut i que ofereixin oportunitats materials com l’habitatge, la feina i la formació, però també un sentit de pertinença democràtica. Això només és possible a través d’una educació laica, pública i crítica. Cal crear espais de pensament lliure on s’aprengui a qüestionar els dogmatismes digitals i els discursos autoritaris, des de l’educació i des de les institucions, però també més enllà d’elles.

També és fonamental una alfabetització tecnopolítica que permeti comprendre com funcionen els algoritmes i com influeixen en la nostra visió del món. Només així es podrà reconstruir la confiança i la capacitat d’acció col·lectiva. En cas contrari, ho fiarem tot al que està passant ara mateix: cada vegada hi ha més gent que deixa de cercar informació i confia cegament en respostes generades amb Intel·ligència Artificial.

Quins espais o eines creieu que poden afavorir una participació juvenil més crítica i constructiva en l’era digital?

Per impulsar una participació juvenil més crítica i constructiva, cal impulsar plataformes públiques i ètiques que garanteixin la privacitat, la transparència i la llibertat d’expressió sense alimentar discursos d’odi o desinformació. En lloc de centrar-se exclusivament en perseguir aquests discursos, el focus hauria de ser sobre el negoci que els fa possibles, per exemple establint mecanismes que obliguin a verificar la veracitat dels continguts promocionats.

És fonamental crear espais de participació reals, horitzontals i desadultitzats, on les persones joves puguin deliberar, decidir i expressar-se amb autonomia. Aquests espais han de reconèixer-les com a ciutadania digital activa, capaç d’incidir en les decisions i de construir comunitat, en comptes de limitar-se a convertir-les en simples consumidores de contingut.