Judit Quintana: “Pam a Pam ajuda a demostrar que una altra manera de consumir és possible, real i propera”

Pam a Pam és el mapa col·laboratiu de l’economia solidària a Catalunya, impulsat per la Xarxa d’Economia Solidària (XES). Amb més de 1.600 iniciatives cartografiades arreu del territori, el projecte s’ha consolidat com una eina clau per visibilitzar alternatives al consum convencional i connectar actors que treballen per un model econòmic més just, democràtic i sostenible.

Des de fa més de deu anys, Pam a Pam aposta per transformar els hàbits de consum i enfortir l’ecosistema de l’economia solidària. El mapa no només mostra què fan les iniciatives, sinó com ho fan: amb criteris com la transparència, la sostenibilitat, la democràcia interna o el compromís social. Parlem amb Judit Quintana Lliró, tècnica del projecte, que ens explica com funciona Pam a Pam, quin impacte té en la ciutadania i quins reptes es plantegen de cara al futur.

Quin paper juga Pam a Pam dins l’economia solidària?

Pam a Pam és una eina que visibilitza i reconeix iniciatives que sovint queden fora dels circuits comercials o institucionals. Les apropa a les persones que volen fer un consum més conscient i transformador, posant al centre els valors i les maneres de fer d’aquestes propostes.

Alhora, el mapa afavoreix la intercooperació: facilita que les iniciatives es coneguin entre elles, estableixin col·laboracions i es reforcin mútuament. També contribueix al fet que moltes s’identifiquin com a part de l’economia solidària, no només per la seva activitat, sinó pels valors compartits com la democràcia, la justícia social o la sostenibilitat.

Com garantiu que les iniciatives del mapa comparteixen els valors de l’economia solidària?

El procés d’entrevista i validació és fonamental. Utilitzem una eina pròpia, un qüestionari basat en els 15 criteris de l’Economia Social i Solidària (ESS), que ens permet anar més enllà del “què fan” les iniciatives i aprofundir en el “com ho fan”.

Les entrevistes les duen a terme persones formades amb Pam a Pam, que col·laboren amb el projecte. Es desenvolupen com una conversa, no com un test, i permeten captar matisos i contextos. A més, comptem amb mecanismes de revisió col·lectiva, acords compartits per a la valoració i actualitzacions periòdiques per garantir la coherència dels valors al llarg del temps.

Quines estratègies utilitzeu per difondre aquestes iniciatives?

Treballem per donar veu i visibilitat a iniciatives que posen la vida i els comuns al centre. Una de les nostres principals eines són els reculls temàtics, que agrupen iniciatives segons àmbits quotidians com el turisme local, els serveis de neteja, les energies renovables o les cures de persones grans.

També hem elaborat reculls centrats en sectors específics com el tèxtil, l’editorial, el càtering o els serveis jurídics. Aquests materials ens permeten mostrar com els valors de l’economia solidària es concreten en pràctiques diverses i quotidianes, facilitant que la ciutadania trobi opcions properes i coherents amb els seus valors.

Heu detectat canvis en els hàbits de consum de la ciutadania?

Sí, moltes persones ens expliquen que han descobert alternatives al consum convencional gràcies al mapa, i que han començat a consumir amb més consciència, prioritzant la proximitat, les condicions laborals i la sostenibilitat.

Ara bé, som molt conscients dels obstacles actuals. El ritme de vida accelerat i l’hegemonia de la compra en línia —ràpida, còmoda i sovint més barata— fan que, malgrat la voluntat, no sempre sigui fàcil apostar per opcions transformadores. En aquest context, Pam a Pam ajuda a fer més accessible la informació sobre iniciatives alternatives, demostrant que es pot consumir d'una altra manera, real i propera.

Com es manté viva la xarxa de persones que col·laboren amb el projecte?

Com tants altres projectes col·laboratius, Pam a Pam també ha viscut la crisi del voluntariat dels últims anys. Durant molt temps, la comunitat activista va ser el veritable múscul del projecte, però actualment l’organització interna ha evolucionat.

Avui, l’equip tècnic assumeix un paper més rellevant en la gestió quotidiana del projecte. El grup d’activistes ha transitat cap a un model de participació més estratègic: un espai de consulta i reflexió col·lectiva per abordar qüestions clau.

Quines aliances heu teixit amb altres moviments socials?

Des de l’inici hem buscat aliances amb moviments socials, tant locals com internacionals. Participem en xarxes com REAS, col·laborem amb universitats, administracions públiques i col·lectius feministes, agroecològics i antiracistes.

En l’àmbit de la sobirania alimentària, impulsem el projecte de l’Einateca Agroecològica, juntament amb Arrant de Terra, l’Aresta i una vintena de xarxes agroalimentàries locals. Entenem que l’economia solidària forma part d’una constel·lació de lluites per una vida digna.

 

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida por Pam a pam 📌 (@pamapamcat)

Quins reptes i oportunitats teniu de cara al futur?

Un dels principals reptes és adaptar l’organització interna i els eixos de treball als moments socials actuals, en consonància amb les línies estratègiques de la XES. També ens preocupa com fer arribar el missatge del consum responsable a col·lectius als que encara no hem aconseguit arribar massa.

A escala tècnica, volem ser més autosuficients i àgils en la gestió tecnològica del projecte, per millorar l’eina i fer-la més útil, accessible i adaptable. Pel que fa a les oportunitats, prioritzem enfortir les aliances amb iniciatives de l’economia solidària, compartint recursos i fent créixer el relat col·lectiu d’un model econòmic alternatiu.