Sergi Fernández: “La clau de la realitat virtual és millorar la qualitat de la comunicació humana”
Comparteix
La realitat virtual i la holopresència obren noves formes de comunicació i connexió entre persones, amb aplicacions que van molt més enllà de l’entreteniment.
Les tecnologies immersives estan deixant de ser experimentals i comencen a tenir presència en sectors com la salut, la comunicació o el màrqueting.
Des del centre de recerca i2CAT, el grup de Tecnologies Media treballa perquè la tecnologia estigui al servei de les persones i de la comunicació humana. Xarxanet parla amb Sergi Fernández, director del grup, per analitzar usos, riscos i oportunitats de la realitat virtual.
En quin context comenceu a treballar amb realitat virtual dins la vostra entitat o projectes?
La trajectòria del nostre grup neix de la recerca avançada en mitjans digitals i de la necessitat d’evolucionar la comunicació a distància per fer-la més humana.
A i2CAT s’han liderat projectes europeus en aquest àmbit i, amb la creació de VOLUM Technologies, aquesta recerca s’ha traslladat al mercat mitjançant solucions 'd’holopresència tridimensional', amb la previsió que esdevinguin una eina quotidiana en menys de vint anys.
En quins àmbits l’heu utilitzat fins ara?
La tecnologia desenvolupada és multipropòsit i s’ha validat en sectors diversos com l’entreteniment, el màrqueting i la salut.
En aquests àmbits s’han creat continguts immersius, experiències de marca i entorns de consulta i suport remot, demostrant la seva capacitat per connectar persones independentment d’on siguin.
Què aporta la realitat virtual i la holopresència respecte a eines més tradicionals?
La principal aportació és el sentiment de copresència, que va més enllà del que ofereixen les videotrucades tradicionals.
La realitat virtual permet generar la sensació de compartir un mateix espai, fet especialment rellevant per a persones en situacions d’aïllament o amb problemes d’accessibilitat.
Amb quins col·lectius s’ha utilitzat i quines precaucions cal tenir en compte?
La tecnologia s’ha utilitzat amb perfils molt diversos, des de persones joves fins a col·lectius amb dificultats de mobilitat.
Les principals precaucions són de disseny i qualitat visual, garantint una interfície intuïtiva i una adaptació de la tecnologia a les necessitats de l’usuari.
Quins criteris ètics considereu imprescindibles a l’hora d’aplicar tecnologia immersiva?
L’ús de vídeo volumètric implica capturar la forma real de la persona, fet que exigeix una gestió molt acurada de la privacitat.
La plataforma no incorpora sistemes de gravació ni emmagatzema dades als servidors, i sovint s’opta per tecnologia pass-through per permetre veure l’entorn real durant l'holotrucada.
Quins límits o riscos heu detectat en l’ús de la realitat virtual?
El principal límit actual és l’adopció del maquinari, especialment les ulleres de realitat virtual i la seva integració a l’entorn domèstic.
Tot i que la mida i el cost encara són una barrera, les noves generacions d’ulleres apunten a una reducció d’aquests obstacles en pocs anys.
Quines recomanacions faríeu a entitats que es plantegen incorporar aquesta tecnologia?
La realitat virtual s’ha d’entendre com una tecnologia ja present, no com un futur llunyà, especialment en entorns on la presència física és clau però difícil d’aconseguir.
La recomanació és apostar per solucions de copresència amb l’objectiu de millorar la qualitat de la comunicació humana, col·laborant amb centres tecnològics especialitzats.
Afegeix un nou comentari