Francesc G. Parisi: "Volem fomentar la cultura del videojoc en la nostra llengua"

En un món digital dominat per grans indústries i llengües globals, un grup de voluntàries ha decidit posar-hi fil a l'agulla per fer sentir la veu del català en un dels àmbits més influents de la cultura popular: els videojocs. El Projecte Ce Trencada no només tradueix jocs de manera altruista, sinó que també denuncia les mancances estructurals que han portat a la seva existència, una tasca que les ha portat a ser guardonades amb el Premi Martí Gasull i Roig. 

El creador i gestor del col·lectiu, Francesc G. Parisi ens explica com i per què van començar, com veu la situació actual i quin futur imagina per al català en el món del 'gaming'.

Què és el Projecte Ce Trencada?

Ce Trencada és una agrupació voluntària de persones anònimes, entusiastes dels videojocs, que ens dediquem a traduir videojocs al català de manera completament altruista i gratuïta. No cobrem res a les desenvolupadores i el que volem és fomentar la cultura del videojoc en la nostra llengua.

Com sorgeix la idea de crear Ce Trencada? 

Tot això ve de fa uns deu anys aproximadament. Primer van aparèixer comunitats com Gaming.cat i, partint d’aquesta base, es va intentar crear una agrupació per traduir videojocs, però eren projectes molt grans, molt ambiciosos, i no érem prou gent. Vam traduir un parell de videojocs i la cosa es va quedar allà.

Paral·lelament, a Gaming.cat hi havia la comunitat de Nintendo en català i aquí és on vaig entrar jo. Com que no hi havia videojocs en català a Nintendo Switch, vam començar a traduir-los nosaltres mateixos. Però tot això quedava molt dispers. També hi havia altres persones que traduïen pel seu compte i que ja eren força actius. Finalment vam ajuntar l’essència d’aquests tres projectes anteriors i d’aquí va néixer Ce Trencada.

 

 

 

 

 

View this post on Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A post shared by Projecte Ce Trencada (@projectecetrencada)

I a tu personalment què et va fer començar a traduir videojocs al català?

Bé, si ets jugador i ets dels Països Catalans, arriba un punt que et planteges: "Per què no puc jugar en català?". T'adones que, si vols que un videojoc estigui en català, has de dependre d’algú que, de manera voluntària i anònima, s’hi posi a traduir-lo. Això no pot ser. Hem d’oficialitzar aquesta reivindicació i demostrar que és un dret. Al final, jugar forma part de la teva identitat, igual que parlar la teva llengua. Per tant, sembla lògic unir aquestes dues coses: gustos i identitat.

Aquest any heu rebut el Premi Martí Gasull i Roig a la promoció de la llengua catalana. Què ha suposat per vosaltres?

Ha estat un reconeixement molt gran. Som quatre gats, totalment anònims, i que es reconegui públicament la nostra feina com a voluntaris és una empenta molt gran per continuar. Però també hi ha una part agredolça. A vegades ens sentim com si molestéssim, com si a alguns professionals els fes nosa la nostra feina, com si els estiguéssim trepitjant.

Però precisament aquest pensament, el de deixar fer perquè "ja ho farà algú", és el que ens ha portat a perdre tant en cultura i llengua. El premi ens diu que estem fent bona feina, sí, però també hi ha molta altra gent que fa anys que s’hi dedica i que també mereixeria aquest reconeixement.

A la vostra web dieu que la vostra fita és la dissolució. Per què?

Com nosaltres ho veiem, el voluntariat, en el fons, és una falla del sistema. Si nosaltres existim és perquè algú ha fallat. Que hàgim de ser quatre "matats" darrere una pantalla els que fem arribar la llengua catalana als videojocs és molt revelador de la situació que vivim.

Els videojocs són una forma cultural més. Igual que una pel·lícula o un llibre, poden transmetre valors, històries, emocions... I és molt trist que una llengua amb milions de parlants no tingui presència en aquest àmbit.

Heu notat canvis en la situació del català als videojocs des que vau començar amb la vostra tasca?

És complicat de valorar. Hi ha tres visions: la dels professionals del sector, que et diuen que ja s’hi està treballant i que tot va millor; la del sector en si, que està molt massificat, amb acomiadaments constants, i on els jocs independents ho passen malament; i la nostra, com a voluntaris, que veiem que hi ha moltes promeses però pocs fets.

Els informes oficials diuen que anem bé, però nosaltres que estem al dia a dia sabem que no és del tot cert. La dissolució, per tant, encara està lluny.

El fet que els videojocs s’hagin professionalitzat tant, amb competicions, 'streamers', etc. ajuda al català?

Ajuda, però no del tot. Es fan esdeveniments, es dona visibilitat, però tot està molt focalitzat. Hi ha gent que fa jocs en català molt bons i no tenen cap mena de promoció ni ajuda. És important que existeixin iniciatives com el SAGA o que hi hagi jocs que triomfin, però cal obrir el focus i representar bé tot el sector, no només les quatre coses que es poden ensenyar com a èxits.

I com veieu el futur? D’aquí a cinc anys, encara hi sereu?

Depèn del dia. Hi ha dies que veus un informe institucional i penses: "Això no serveix per res, ho deixo". Però també hi ha dies que veus gent nova que s’hi suma, desenvolupadors que aposten pel català, i això et dona esperança.

Hi ha la sensació que les institucions no saben com fer-ho, que van una mica a les palpentes. I mentre nosaltres tirem endavant, ens posen traves. Per tant, ho fem perquè hi creiem, però sovint sembla que estiguem picant pedra sense saber si arribarem enlloc.