Carles Ribas: "Som un festival de suport que neix amb la voluntat d'ajudar la gent jove que fa cinema"

La Setmana de Cinema de Girona neix com a resposta a un buit cultural dins l’escena cinematogràfica catalana: la manca d’un festival de cinema de qualitat a la ciutat. En aquesta entrevista amb el Carles Ribas, director del festival i coordinador del Cinema Truffaut, descobrim com aquest projecte, allunyat del glamur i les catifes vermelles, aposta per donar suport a cineastes independents que tenen dificultats per distribuir i exhibir els seus films de ficció.

Amb un pressupost ajustat, però amb molta ambició, la iniciativa vol consolidar-se com un referent cultural a Girona i una plataforma útil per fer créixer nous talents dins del panorama cinematogràfic. Aquesta primera edició del festival, organitzat per l'Associació Gironina de Cinema Independent, se celebra aquest cap de setmana al Cinema Truffaut de Girona, del dijous 12 de juny al diumenge 15 de juny.

Què és La Setmana de Cinema de Girona?

La setmana de cinema independent de Girona neix amb la primera voluntat d'establir a Girona un festival de qualitat, que vol ser més potent a mesura que passin els anys. Com a aficionats del cinema, ens vam adonar que en moltes ciutats de l’estat hi ha bons festivals de cinema. A Girona, en canvi, teníem aquest buit.

Quina filosofia hi ha darrere del festival?

Teníem clar que no volíem fer una cosa amb glamur i catifa vermella. La base és donar suport a tots aquells cineastes que han produït el seu llargmetratge i es troben amb complicacions per distribuir-lo i exhibir-lo. Vam pensar que seria una bona idea fer un acompanyament a aquests projectes. En comptes de fer una dotació econòmica, és a dir, donar-los uns diners i que espavilin, creiem que és més interessant i agraït oferir-los un mínim de garanties a sales no només de Catalunya, sinó de tot l'Estat espanyol.

Enguany, celebreu la primera edició de La Setmana de Cinema de Girona. Si mirem enrere, com va néixer el projecte?

La idea em va sorgir veient festivals de cinema de ciutats com Valladolid o San Sebastián. Em preguntava: com pot ser que Girona no en tingui cap? I no parlem d’un nivell tan alt com els dos que he esmentat, però sí d'un festival mínimament digne i de qualitat. Òbviament, el pla és començar a poc a poc, perquè a escala pressupostària i sent la primera edició, costa més, però tenim la voluntat d’anar creixent i consolidant el festival com un referent a Catalunya.

Un dels vostres principals objectius és donar visibilitat a projectes que no compten amb una distribuïdora. Com assolireu aquest objectiu?

Portar molts anys treballant en el sector cinematogràfic m'ha donat la sort de tenir molts contactes de distribuïdores. Vaig començar a parlar amb elles sondejant la idea del festival. I ens vam trobar de tot. Encara que n'hi havia algunes que exigien un pressupost molt alt, al final vam trobar un partenaire amb molta voluntat i il·lusió que s’ha sumat al carro del festival i que assumirà la distribució del film guanyador a tot l’Estat. Amb tot, com a festival, la nostra intenció no va lligada únicament al fet que un projecte guanyi, sinó a què tots els participants tinguin l'oportunitat de fer contactes i teixir xarxa.

 

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida de La Setmana de Girona (@lasetmanadegirona)

El principal repte ha estat el baix pressupost?

Tenim el problema que els festivals acabats de néixer, fins al tercer any, no es poden presentar a convocatòries de subvencions de l'Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) ni de l'Institut de la Cinematografia i de les Arts Audiovisuals (ICAA). Això ja és una limitació. Fins al moment, hem pogut accedir a ajuts tant de l'Ajuntament de Girona com de la Diputació, però són molt petitons. Així que afrontem aquests dos primers anys per assentar les bases i assegurar que el festival funcioni.

La Setmana de Cinema de Girona compta únicament amb projectes de ficció. Per què us heu limitat a aquest gènere?

Creiem que tant els curtmetratges com el cinema documental ja tenen altres vies i molts festivals. Ens vam acotar només al llargmetratge de ficció perquè creiem que n'hi ha menys. És la nostra aposta inicial, potser canvia amb els anys, però de moment és aquesta.

L’organització del festival recau principalment en l'Associació Gironina de Cinema Independent.

Per obtenir les subvencions, calia crear una entitat sense ànim de lucre, i d’aquí l’Associació Gironina de Cinema Independent. Jo en soc el creador. En el moment que se'm va acudir la idea d'aquest festival, vaig tenir molt clar que tirar-ho endavant tot sol era impossible. 

I vas buscar suports per fer realitat el projecte.

Vaig començar a pensar de qui em podia envoltar perquè m’ajudés a tirar-ho endavant. Tinc la sort de conèixer molta gent en diversos sectors, i els vaig reunir a tots. Som aquesta associació, de sis membres, on cadascú té el seu rol. Un ventall de gent que, entre tots, hem fet realitat el projecte.

Quin va ser el procediment per a la tria de les pel·lícules?

Vam fer una convocatòria oberta a través de 'Fes Home', una plataforma especialitzada en festivals. Ens va posar molt contents rebre un total de 45 obres. Acceptem obres de tots els països, de fet, n’hem rebut de l'Argentina, Brasil, Canadà i França, entre d’altres. D'aquestes 45 obres, entre els membres de l'Associació, vam fer una tria de quatre pel tema pressupostari.

"És molt bonic veure com, d'aquí a uns anys, els directors que han vingut aquí se n'han sortit".

Ens pots parlar dels quatre films que es projectaran?

El primer dia, el dijous 12 de juny, tenim la cerimònia d'inauguració, on comptem amb la preestrena de 'La Furgo', una pel·lícula de l’Eloy Calvo. El divendres 13 i el dissabte 14 és quan hi ha la secció oficial, on es projecten les 4 pel·lícules seleccionades. Divendres tenim 'Un dia d’estiu i de pluja', dirigida per un grup de joves coneguts com a Col·lectiu Espurnes. També comptem amb un cineasta de Jaén, el Carlos Aceituno, qui ha proposat el film 'Septiembre'. Dissabte projectem 'Des Voix', del director francès François Szabowski. Finalment, 'La invasió dels bàrbars', una creació de Vicente Monsonís. Vam considerar que aquestes quatre pel·lícules estaven molt bé de cara a aquesta primera edició.

Quin és el paper del festival en la trajectòria de les joves cineastes?

Som un festival de suport que neix amb la voluntat d'ajudar la gent jove que fa cinema, perquè és molt complicat. Ja és prou difícil tirar endavant un projecte per fer una pel·lícula, però, un cop la tens feta, les dificultats perquè arribi a les sales i que la gent la pugui veure són inimaginables.

I aquí és on voleu ajudar vosaltres. 

Exacte. Imagina’t que parlem d'una Carla Simón, que ja triomfa, però que al cap de cinc anys diu: 'La meva primera pel·lícula va guanyar el festival de Girona i, en part, gràcies a ells he pogut arrencar la meva carrera en el món del cinema'. És molt bonic veure com, d'aquí a uns anys, els directors que han vingut aquí se n'han sortit. Aquest és l’objectiu del festival.

Què diries a la gent perquè s'animi a venir a gaudir de les projeccions?

Que no s'ho pensin, perquè són bones pel·lícules i és una manera de descobrir què diuen aquests films que pràcticament ningú ha vist. A banda de les pel·lícules, tenim altres actes: l'obertura que protagonitzarà la preestrena de 'La Furgo', i la cloenda del diumenge, amb el Tono Folguera i la projecció d’una de les seves primeres pel·lícules: 10.000 km. Entremig, hi ha una xerrada entre el productor Edmon Roch i el crític de cinema Àlex Gorina. Aquesta és la idea del festival: tot concentrat en quatre dies, moltes ganes que la gent gaudeixi i que es creï un bon ambient.