Antoni Capdevila: “Celebrem vint-i-cinc anys en un gran moment, hi ha moltes ganes de ballar sardanes”
Comparteix
Parlem amb el president de l’Agrupació Sardanista Sant Feliu de Codines amb motiu del quart de segle de vida de l’entitat.
L’Agrupació Sardanista de Sant Feliu de Codines celebra vint-i-cinc anys en un moment dolç. Després d’algunes etapes complicades, l’entitat ha recuperat l’impuls, ha sumat noves persones a l’equip i torna a omplir cursets i ballades. Ens endinsem en aquest quart de segle de trajectòria amb el seu president, l'Antoni Capdevila, qui rememora els inicis gairebé improvisats de l’agrupació i ens parla del relleu generacional a l‘agrupació, així com dels reptes de futur i l’estat de salut d’una tradició que, assegura, torna a despertar ganes de ballar.
L’agrupació compleix vint-i-cinc anys. Com recordes els inicis?
Tot va començar arran d’una ballada de sardanes que l’Ajuntament va programar aquí a Sant Feliu de Codines el 15 d’agost del 2000, per Santa Maria. Feia una calor terrible i l’organització va ser un desgavell: la cobla no volia tocar a ple sol i tot plegat va ser força caòtic. Un grup d’amics a qui ens agradava molt la sardana vam veure que allò es podia fer millor i ens va quedar el neguit.
I vau voler posar-hi remei.
Sí, però com que era estiu i estàvem de vacances, vam acordar retrobar-nos a l’octubre per mirar d’arreglar-ho. I així ho vam fer. Entre octubre i novembre vam decidir constituir una agrupació sardanista. El maig del 2001 vam començar a presentar la documentació a la Generalitat, a Hisenda i a Justícia per formalitzar-nos com a agrupació.
Si ho mires amb perspectiva, com resumiries la trajectòria de l’agrupació?
Com passa a moltes entitats, ha tingut una mica de tot. Hi ha hagut moments molt bons i d’altres més complicats. Amb tot, els primers anys van ser els més bons, perquè disposàvem de més pressupost i hi havia molta empenta i ganes de fer coses. Amb el temps, però, la gent es va cansant, alguns pleguen, costa trobar relleu i els que continuem ens anem fent grans. Hi ha etapes en què sembla que l’agrupació hagi de tancar, però sempre acaba apareixent gent jove que s’hi implica i ens permet recuperar l’impuls.
En quin moment esteu actualment?
Ara mateix tornem a estar en un moment molt bo. Després de la pandèmia vam patir una davallada important: vam perdre força socis, algunes persones ens van deixar i hi havia molta por i poques ganes de tirar endavant.
Com vau superar aquest sotrac?
Vam buscar relleu al poble i s’hi van implicar quatre o cinc persones noves, d’uns quaranta o cinquanta anys, que han tornat a empènyer l’agrupació. Gràcies a aquest impuls, ara estem molt bé. Hem recuperat socis, fem cursets de sardanes i hi participa força gent. Els dijous, per exemple, ens venen entre vint i trenta persones. Per tant, complim vint-i-cinc anys en un bon moment, hi ha ganes de ballar sardanes.
Per començar a celebrar-ho, vau acollir la 23a Trobada d'aplecs de les Comarques Barcelonines el passat 22 de febrer.
Va ser tot un repte, perquè vam concentrar tota la trobada dins del centre cívic. La jornada tenia quatre moments clau. Primer, l’assemblea de les Comarques Barcelonines, que aplega 74 aplecs. Tot seguit, a les dotze del migdia, es va fer un concert amb la Cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona. Després hi va haver un dinar de germanor amb 115 persones. A la tarda vam transformar l’espai per convertir-lo en sala de ball i vam fer una doble ballada amb la Cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona i la Jovenívola de Sabadell. El centre cívic va quedar ple, atapeït de gent.
I vau estrenar una sardana per celebrar el quart de segle.
Sí, l’estrena de la sardana formava part dels actes del vint-i-cinquè aniversari, que allargarem durant tot l’any. El diumenge va ser el primer acte i teníem moltes ganes de celebrar-lo amb una sardana nova dedicada als 25 anys de l’entitat. També tenim previst editar un CD amb totes les sardanes que hem anat estrenant al llarg d’aquests anys.
Parlem de com es va gestar la sardana.
Quan decideixes estrenar-ne una, sempre et planteges dues qüestions: quin nom li posaràs i quin compositor triaràs. Pel que fa al títol, teníem clar que hi havia d’aparèixer el número 25, perquè celebrem els vint-i-cinc anys. I primaveres és perquè vam néixer a la primavera, al mes de maig. El ballant fa referència a tota la gent que, any rere any, ha vingut de Sant Feliu i de fora a ballar, i que ens ha donat empenta per continuar. Per això es titula ‘25 Primaveres Ballant’.
I pel que fa al compositor?
Si mires el panorama de compositors, tenim la sort que n’hi ha moltíssims, de totes les edats i de totes les maneres d’entendre la sardana. I vam decidir apostar pel jovent. Ja que nosaltres ens anem fent grans, com a mínim volem donar oportunitats a la gent jove. Per això vam triar en Quirze Gea, que és un xicot molt jove i que, fins ara, només ha compost quatre sardanes. La idea és promocionar-lo perquè pugui arribar a ser un gran compositor.
Com continuaran les celebracions?
Continuarem celebrant l’aniversari al llarg de l’any amb el calendari habitual de l’agrupació: l’Aplec de Villar per Dilluns de Pasqua, una ballada per Sant Jordi i l’activitat amb els infants coincidint amb el final dels cursets escolars. A l’estiu farem l’aplec de juliol, que ja és molt consolidat i aplega prop de 300 persones, i també la ballada de festa major. I tancarem amb la diada del soci, enguany amb una proposta diferent: una ballada amb les Anxovetes i el seu espectacle de sardanes ca
Dius que sou grans. Teniu relleu generacional?
Per ser un poble petit, estem prou bé. Ho dic també perquè formo part de la comissió d’aplecs i veig que a molts llocs tenen problemes per trobar relleu. Sant Feliu de Codines té uns 6.500 habitants i, en aquest sentit, hem tingut sort perquè hem trobat tres o quatre persones d’uns quaranta o cinquanta anys disposades a tirar l’agrupació endavant. És una gran sort, gairebé com si et toqués la loteria.
Persisteix el perjudici de la sardana com una activitat associada a gent gran?
Aquí cal dir que des del ‘Coti x Coti’ de The Tyets la cosa ha millorat. Va donar a conèixer molt el món de la sardana i molta gent jove es va adonar que no és només cosa de gent gran, que també la poden gaudir ballant-la. I això ens ha ajudat.
Com es pot atraure més gent jove cap a la sardana, en un món tan ple d’estimuls i oferta per al jovent?
A la gent jove l’has de deixar que faci la seva. Pensen d’una altra manera. Nosaltres sovint posem el focus en fer agrupació i organitzar actes, mentre que elles el que volen és viure la sardana, practicar-la i passar-s’ho bé. Per això, el més important és que vinguin i ballin, encara que no ho facin exactament com ho fem nosaltres. Que ho facin a la seva manera i que en gaudeixin.
Una tradició com la sardana hauria de tenir més presència a les escoles?
La sardana ja té presència a les escoles. Nosaltres, per exemple, fem cursets a les dues escoles de primària que tenim i cada any organitzem una ballada dedicada als infants, on apleguem uns seixanta o setanta nens i nenes. I a nivell de confederació també se’n fan, sobretot a Barcelona, amb cursets a les escoles que poden arribar a reunir, potser, uns 1.500 infants. El repte, però, és convèncer les famílies perquè la canalla continuï venint després. Tenen molta oferta per triar i, a vegades, la sardana és l’última opció.
Si ampliem el focus, quin diries que és l’estat de salut de la sardana avui a Catalunya?
Jo diria que ara comencem a fer un tomb. Fins abans de la pandèmia, el món de la sardana era força tancat, gairebé com un gueto, i quan el jovent hi volia entrar costava que s’hi sentís acollit. Ara això ha canviat i s’ha obert molt més. També ha aparegut un grup de joves que ballen a la seva manera i que empenyen fort. I això es nota als aplecs i a les ballades: a poc a poc, molt a poc a poc, cada vegada veus més jovent. Em sembla una bona línia perquè d’aquí uns anys torni a ser normal veure gent jove ballant sardanes.
Quin és el repte de futur més immediat de l’agrupació?
El repte més immediat és poder complir els objectius que ens hem marcat per a aquest any d’aniversari, que no són pocs. D’entrada, volem editar el CD i també preparar unes espardenyes i una motxilla pensades per a la canalla, per animar-los i atraure’ls.
I si mirem més enllà?
Si el jovent que s’hi ha anat incorporant respon i s’hi manté, el futur és immens. Les perspectives són molt bones i la idea és continuar any rere any, com hem fet fins ara, amb etapes millors i pitjors. Al capdavall, el gran objectiu és que l’agrupació no es perdi mai.
Afegeix un nou comentari