Com millorar la comunicació externa de les entitats per arribar als mitjans de comunicació

Una de les assignatures pendents de moltes entitats socials és la comunicació externa. Com arribar als mitjans? Quin relat projectem? Sabem què volem comunicar i per què? Amb aquestes preguntes com a punt de partida, el periodista Augusto Magaña, cap de projectes del Social.cat, ha conduït una sessió formativa en el marc del cicle de webinars de Xarxanet, on ha compartit eines, consells i bones pràctiques per reforçar la incidència comunicativa del tercer sector.

Segons ha explicat, la primera clau per comunicar amb eficàcia és tenir clar l’objectiu. “No es tracta només de voler sortir als mitjans”, adverteix, sinó de saber exactament per què volem fer-ho: generar opinió, denunciar una situació d’injustícia, guanyar presència pública, mobilitzar suports o captar recursos, per exemple. Aquest pas previ ha de permetre dissenyar una estratègia de comunicació més enfocada i eficient.

Històries que connecten

Per Magaña, un dels grans actius de les entitats són les narratives vitals de les quals disposen: “Els mitjans busquen històries”. En aquest sentit, ha destacat la importància de construir una narrativa que posi al centre el testimoni personal, sense oblidar la contextualització ni les dades contrastades que poden aportar les entitats. Aquesta combinació és la que fa que un relat sigui potent: emociona, però també informa.

També ha insistit en el valor de parlar clar, amb un llenguatge entenedor, allunyat de l’argot institucional o les sigles incomprensibles. “Si volem arribar a la ciutadania a través dels mitjans, cal que ens entenguin”. En la seva experiència és més útil una bona història que una gran nota de premsa.

Eines per fer arribar el missatge

Durant la sessió, el periodista ha repassat també qüestions més pràctiques com la correcta redacció d’una nota de premsa efectiva. Segons ell, cal estructurar-la amb un titular curt, clar i amb força, que inclogui una dada o una acció concreta, i una entradeta que respongui a les cinc preguntes bàsiques: què, qui, quan, on i per què.

De la mateixa manera es recomana evitar sobrecarregar el text amb informació accessòria i fer servir verbs actius i cites destacades per fer-lo més àgil. A més, Magaña subratlla la importància d’enviar la nota amb material gràfic de qualitat, dades de contacte i, a ser possible, alguna cara visible que pugui posar-ne veu als mitjans. “Les entitats han d’estar preparades per atendre trucades, fer entrevistes i donar una resposta coherent al missatge que volen transmetre”.

Un altre dels punts clau per les entitats és la planificació i calendarització de la comunicació. Això implica anticipar moments clau, aprofitar dates assenyalades i tenir clar quin mitjà pot estar més interessat en quin tipus de contingut.

Casos d’èxit i aprenentatges

Augusto Magaña també ha compartit diversos exemples de bones pràctiques per part d’entitats que han aconseguit visibilitat i impacte als mitjans. Algunes d’elles són les accions de denúncia de l’Aliança contra la Pobresa Energètica o la campanya del Cafè Solidari de Sant Joan de Déu. “Totes elles tenen en comú que treballen la comunicació des d’una narrativa clara i connectada amb les persones”.

En un moment especialment marcat per la sobrecàrrega informativa i el canvi constant dels canals de comunicació, Magaña ha reivindicat el paper de les entitats com a agents amb capacitat de transformació. Però també ha advertit que la comunicació requereix temps, dedicació i rigor.

La sessió ha finalitzat amb un torn obert de preguntes i amb una crida de l'Augusto Magaña a perdre la por de comunicar: “Les entitats tenen molt a dir i històries molt valuoses per compartir. Només cal trobar la manera de fer-les arribar”.