Ignasi Puig: “Vivim un auge de populismes i discursos que mostren un menyspreu evident cap a la ciència”

Amb una llarga trajectòria a l’esquena, ENT i la seva fundació treballen per impulsar projectes innovadors en la gestió ambiental, l’economia circular i l’ecologia política. Parlem amb l’Ignasi Puig, un dels membres fundadors i actual cap de projectes de l'entitat, sobre els reptes de la transició ecològica, la necessitat d’enfortir les polítiques públiques i la lluita contra els discursos simplistes que menystenen el rigor científic en plena crisi climàtica.

ENT va néixer per a dur a terme projectes innovadors en l’àmbit de la gestió ambiental.

A principis de la dècada del 2000 es va crear com una consultoria, ENT Medi Ambient i Gestió, que encara existeix avui. Amb tot, el 2010 vam veure la necessitat d’impulsar una entitat orientada a l’interès general, que dugués a terme projectes propis en àmbits com el de la recerca, la difusió, i també una part de cooperació internacional. I vam crear la Fundació ENT. 

Quins grans eixos treballeu?

Actualment, ens enfoquem a temes relacionats amb la gestió de residus i l’economia circular, així com a la fiscalitat ambiental, en el sentit de com els instruments econòmics poden ajudar a la millora ambiental. Igualment, tenim una línia de treball en matèria d’ecologia política i conflictes ambientals. 

Parlem de projectes concrets que us defineixin com a entitat.

D’entrada, destacaria l’Observatori de la fiscalitat dels residus, un portal que posa el focus principalment a Catalunya i Espanya per monitorar tot allò que es refereix als instruments fiscals vinculats als residus. Entre altres coses, fem un informe anual sobre la situació de les taxes, els diferents impostos i figures fiscals en l’àmbit dels residus a l’estat, que és altament consultat. 

Per altra banda, tenim un altre portal, en aquest cas centrat en el valor dels aliments i orientat a la prevenció del malbaratament alimentari. Els projectes que fem en aquest àmbit estan molt enfocats a la comunicació, en el sentit que anem penjant els resultats que obtenim i els recursos que generem.

Un altre dels projectes destacats és la revista ‘Ecología Política’.

És una publicació amb més de tres dècades d’història, i des de fa uns quinze anys a la Fundació ENT en portem el secretariat. Es tracta d’una revista semestral, d’unes 140 pàgines, que coeditem amb Icaria Editorial i el Grupo de Ecología Política de CLACSO (Consejo Latinoamericano de Ciencias Sociales).

Quins temes tracteu?

Fem monogràfics en què abordem diferents temes d’ecologia política. Fa pocs dies ens ha arribat el número 69 en paper, que tot just ha sortit de la impremta, sobre la contribució d’Amèrica Llatina al pensament de l’ecologia política. El primer número es va centrar en els residus, i n’hem fet sobre temes com la biodiversitat, les activitats extractives, ecofeminismes, etc. A més, al cap d’un any alliberem els continguts i és un recurs que és molt útil tant per a acadèmics com per a activistes.  

💥 NUEVO NÚMERO YA DISPONIBLE 📗
🌎 Ecología política de Abya Yala para el mundo 🌱 #EcologíaPolítica #AbyaYala

🔓 LIBERADO el número 67 de la revista 👊 «Violencias y extractivismos» ⛏️ Hasta ahora sólo estaba disponible para suscriptor@s

👉🏾 https://t.co/2uYSeTd4rb pic.twitter.com/hRBktI30ex

— Ecología Política (@Revista_Eco_Pol) July 16, 2025

En aquest sentit, creus que en àmbits com la ciència i la recerca encara costa donar prou pes a comunicar allò que es fa?

Segurament sí, i més actualment, que vivim en una societat que sembla que demana missatges senzills, quan realment alguns dels problemes que tenim són molt complexos. En el cas d’‘Ecología Política’, no és tant un mitjà per donar l'opinió pròpia —nosaltres ens encarreguem del secretariat i la coordinació—, com un espai perquè acadèmics i activistes facin les seves contribucions i publiquin els seus articles, després d’un procés de selecció per part dels editors. 

Amb tot, en altres projectes com els portals que he mencionat abans sí que li donem molt de pes al fet que els informes i els productes que generem siguin visuals, transmetin un missatge clar i se’n derivin lliçons o idees clau.

Això ajuda a sensibilitzar la societat, creus que ha millorat la conscienciació en els últims anys pel que fa a temes ambientals?

És indubtable que ha millorat respecte a fa dues o tres dècades. Ara bé, també penso que vivim un moment bastant convuls, en què vivim un auge de populismes i discursos fàcils que mostren un menyspreu molt clar per la ciència i per les polítiques ambientals, en general. Per tant, no tinc tan clar que en el període més immediat puguem parlar d’avenç en aquest sentit. Segurament estem en un moment de lluita de visions, i això només fa que encoratjar-nos a continuar treballant i plantar cara a posicions que són molt preocupants. 

Sembla una obvietat, però encara cal defensar que el canvi climàtic és un fenomen científic, no ideològic.

És així, però hi ha una mena de terraplanisme climàtic o ambiental que fa que l’opinió del cunyat de torn pesi igual que la d’un científic que fa dues dècades que estudia els temes de forma rigorosa. I això, de totes totes, és inacceptable. 

Tornem a ENT. Un dels vostres àmbits d’actuació està vinculat a les polítiques públiques. Hi ha molta resistència a aplicar mesures efectives?

Com et comentava, estem en un moment de cert qüestionament d’aquestes polítiques. Tot i això, la realitat és que a Catalunya i l’estat tenim uns mandats molts clars i unes directives que venen d’Europa i que, en països que no hem estat pioners en polítiques ambientals, es percebin com a objectius molt ambiciosos. Un exemple és l’àmbit de l’economia circular, en què estem encara molt lluny d’assolir aquests objectius. 

D’aquesta manera, és natural que les administracions s’estiguin aplicant per complir aquests objectius. En aquest sentit, tenim sort que la Unió Europea —si més no, fins ara— ens ha marcat clarament aquest camí. I això ha fet que les administracions, s’ho creguin més o menys, han hagut de fer passos endavant. El cas de la gestió dels residus, per exemple, és molt clar. 

En quina posició se situen Catalunya i l’estat a aquest respecte?

Certament, hem estat a la cua en moltes d’aquestes polítiques ambientals, com la gestió de residus o la fiscalitat. Cal aplicar-se molt seriosament en tirar endavant aquestes polítiques públiques. 

Catalunya presenta una certa singularitat respecte a la gestió de residus.

La situació aquí és una mica diferent respecte a la resta de l’estat perquè a Catalunya, l’any 1993, es va aprovar una llei realment pionera, fins i tot a escala europea. Això ha fet que portem dues dècades d’avantatge respecte a la majoria de les comunitats autònomes. Amb tot, i malgrat ser pioners, els objectius europeus encara ens queden lluny. 

Les administracions són prou exigents a l’hora de complir les normatives?

Així com les normatives preveuen sancions si un ciutadà no compleix una norma, quan el compliment recau en l’administració pública això massa sovint no passa. Per exemple, quan un ajuntament té l’obligació de desplegar una recollida selectiva i no ho fa, hauria d’haver-hi conseqüències. Si no, correm el risc que la normativa quedi en paper mullat. 

Això ha passat, entre altres, amb les zones de baixes emissions (ZBE).

És dramàtic, perquè això només fa que minar la credibilitat de les polítiques i fa que els nous objectius es vegin amb displicència per part dels responsables polítics. De la mateixa manera que si un ciutadà no paga l’IRPF el vindran a buscar. En el cas de l’administració pública, hauria de passar exactament el mateix. I, malauradament, no passa gaire.

"Quan un ajuntament té l’obligació de desplegar una recollida selectiva i no ho fa, hauria d’haver-hi conseqüències".

En el debat sobre la transició energètica, hi ha qui confia que la tecnologia ens salvarà de tot. Què en penses?

És veritat que hi ha un tecnooptimisme que no té gaire base empírica ni científica. És evident que cal una aposta claríssima urgent per les energies renovables. I així com Catalunya ha estat pionera en alguns àmbits de la gestió ambiental, en d’altres, com les energies renovables, estem clarament a la cua. 

Tanmateix, pensar que el petroli té un substitut senzill i barat en les energies renovables és no entendre el metabolisme energètic i social dels sistemes econòmics tal com estan muntats. Hi ha gent molt més experta que jo en aquest tema que evidencia la dificultat de reemplaçar el petroli en alguns dels seus usos principals. 

A banda que el desplegament de les energies renovables és controvertit.

És possible que sí, segurament hi ha hagut una planificació insuficient. En primer lloc, això es manifesta en què el desplegament ha estat més lent que en altres llocs; i en segon, en què possiblement hauria pogut ser millor pel que fa a certes ubicacions en el territori. No es tracta de contraposar objectius d'energies renovables versus objectius conservacionistes, però sovint hi ha aquesta col·lisió.

Pel que fa a la vostra tasca com a entitat, amb quines principals us heu topat per dur-la a terme?

És evident que el tema del finançament és un lloc comú en aquest aspecte. I afegiria una sensació que tenim sovint, en el sentit que fas una feina que t’ha implicat molt d’esforç per generar un producte innovador i únic, i la realitat és que costa fer arribar el missatge. Hi ha una competència brutal, no només en mitjans convencionals, sinó també a les xarxes. Costa fer-se un lloc i visibilitzar aquests recursos que ha costat una feinada de produir. Sovint tens la sensació que passen massa desapercebuts.

En quines línies de treball us voleu concentrar en el futur més immediat?

Seguirem una línia força continuista en els àmbits que treballem, que no estan gaire treballats per altres organitzacions sense ànim de lucre. Destacaria l’aposta per estar més presents en projectes europeus, com Life o Horizon Europe, un àmbit en què ja podem celebrar alguns èxits. Hem liderat la iniciativa Biobest, del programa Life, i estem consolidant una xarxa de socis per ser visibles i continuar participant en aquestes convocatòries, que donen una visibilitat i estabilitat importants. 

A més, també remarcaria la intenció de continuar treballant amb les xarxes de les quals som membres, com la Xarxa per a la Conservació de la Natura (XCN) o ACR +, l'associació de ciutats i regions per l'economia circular. La idea és continuar amb la nostra contribució per construir aquestes xarxes.