Agonia sota l'aigua: el patiment invisible dels peixos a les piscifactories

Més de 254 milions de peixos són criats i sacrificats anualment a les piscifactories industrials d’Espanya, una xifra que converteix el nostre país en el primer productor aqüícola de la Unió Europea. Les condicions de benestar animal que presenten aquestes granges de peixos són nul·les: no hi ha cap normativa estatal específica que garanteixi una qualitat de vida i un tracte digne per als animals aquàtics.

Davant d’aquesta situació, AnimaNaturalis ha decidit entrar en acció i ha realitzat una investigació exhaustiva sobre la problemàtica, la qual ha desembarcat en la campanya ‘Agonía bajo el agua’. Actualment, el projecte està en procés de recollida de firmes i la finalitat principal és poder incloure els peixos en la nova legislació i normativa de benestar animal.

"Un dels objectius principals també és informar la societat per intentar que es redueixi al màxim el consum d'animals aquàtics. És un pas cap a la reducció del consum d'animals de granja", declara Aïda Gascón, presidenta d’AnimaNaturalis Espanya. A més, afegeix que “consideràvem que era important tocar el tema de les piscifactories: a banda de ser molt desconegut, s’està projectant com la solució sostenible davant la sobreexplotació dels oceans i no és per res així”.

Cal destacar que Espanya compta amb més de cinc mil piscifactories, i les comunitats autònomes on més es concentren són Galícia, Astúries i Castella i Lleó. A Catalunya n’hi ha vuit, especialitzades en truita irisada i truita comuna.

La crítica situació de les piscifactories

La indústria de l’aqüicultura tracta els peixos com mers productes. La investigació ‘Agonía bajo el agua’ descriu les piscifactories com a focus de malalties i mort, on els peixos viuen condemnats a l’estrès i les infeccions. A més, les condicions no milloren al llarg de tota la cadena de manipulació i distribució, ja que no s’assoleix cap mínim de benestar animal.

El funcionament de les piscifactories industrials és brusc: s’amunteguen els peixos en piscines i tancs de manera extrema, fet que augmenta l’estrès crònic dels animals, els debilita greument la salut, i els agreuja les lesions i el patiment. A més, la densitat elevadíssima de població també deteriora la qualitat de l’aigua i provoca brots de malalties constantment.

En els processos de separació de peixos per mida s’utilitzen màquines de succió que els provoquen ferides i hematomes. En granges més petites, s’empren xarxes manuals que atrapen els peixos, però alguns s’hi queden enredats i exposats a l’aire una bona estona. En el transport cap a l’escorxador, es col·loquen els peixos en caixes on els nivells d’oxigen són mínims i, per tant, l’estrès se’ls dispara.

Per sacrificar-los, el mètode més comú de les piscifactories espanyoles és el xoc tèrmic: submergeixen els peixos vius en gel triturat durant 90 minuts, fet que provoca que pateixin hipotèrmia i asfixia, una agonia totalment innecessària que excusen amb un preu econòmic.

Després del sacrifici, el maltractament no cessa: els peixos moribunds queden apilats en caixes de transport i tots aquells que encara mostren signes de vida, acaben morint asfixiats o aixafats.

Les següents passes de la campanya

Per aconseguir revertir aquesta situació i incloure els peixos en la normativa de benestar animal, l’associació forma part d’una coalició de més d’un centenar d’entitats de protecció dels animals d’arreu d’Europa, l’Eurogroup for Animals, algunes membres de la qual se situen a Brussel·les per intentar treballar més directament amb la Comissió Europea. 

Els objectius que tenen en l’àmbit legislatiu són molt específics i se centren a demanar les condicions bàsiques de vida, maneig i sacrifici que hauria d’incloure el pròxim Codi de Bones Pràctiques per al Benestar dels Peixos. Aquesta tasca, però, no és immediata, i la resolució pot trigar fins a dos anys a executar-se.

Per altra banda, des d’Anima Naturalis continuen demanant firmes per aconseguir que la informació es difongui i es comparteixi: "És difícil despertar l’empatia cap als peixos. Són animals que no criden i no tenen cap mena d'expressió facial, i ens costa molt aconseguir suport", destaca la directora d’AnimaNaturalis.

A més, ‘Agonía bajo el agua’ ha seguit un procés laboriós: "El món de les piscifactories és molt hermètic, per tant, fem molt bona valoració dels resultats perquè hem aconseguit entrar a mitja dotzena d’instal·lacions", explica Aïda Gascón. Afegeix que, tot i això, hi ha parts del procés que no han aconseguit documentar per la falta de transparència que hi ha a la indústria.