Miquel Romaguera: “El lleure és un dret fonamental, no un privilegi”
Comparteix
Comkedem treballa perquè infants i joves amb discapacitat física i sense participin plenament en el lleure. Parlem amb el seu director general sobre reptes, bones pràctiques i claus per avançar cap a la inclusió.
L’Associació de Lleure i Esport Comkedem és una entitat referent en l’àmbit del lleure inclusiu, especialment en el treball amb infants i joves amb discapacitat física. A través d’activitats com sortides, colònies, estades autònomes i pràctiques esportives adaptades, l’entitat crea espais on la participació és real i efectiva, compartida també amb germans, amistats i altres joves.
El seu model posa al centre la persona i les seves capacitats, amb l’objectiu de fomentar l’autonomia, la iniciativa i els vincles socials en un entorn de confiança. Aquesta tasca no es desenvolupa de manera aïllada: Comkedem treballa en xarxa amb entitats socials, centres educatius, administracions i agents del lleure per generar sinergies i avançar cap a una societat més inclusiva.
Parlem amb Miquel Romaguera, director general de Comkedem, per aprofundir en el paper del lleure inclusiu, els reptes actuals i les claus per avançar cap a models més accessibles i equitatius.
Quin és el paper de Comkedem en la promoció d’un lleure inclusiu perquè cap infant o jove en quedi fora?
El paper de Comkedem és el de facilitar oportunitats. L’entitat no només crea espais on infants i joves amb discapacitat física poden gaudir del lleure, sinó que també treballa perquè cap infant es quedi a casa per manca de recursos o d’adaptacions.
En aquest sentit, Comkedem actua com a pont entre les necessitats dels infants i els recursos disponibles, amb l’objectiu de garantir una participació real. A més, es posiciona com a agent de canvi social, demostrant que, amb els suports adequats, tothom pot participar en el lleure en igualtat d’oportunitats.
Per què és important garantir que els espais de lleure siguin accessibles i inclusius per a tothom?
El lleure és un dret fonamental, no un privilegi. Garantir espais accessibles i inclusius és clau per avançar cap a una igualtat real d’oportunitats entre infants i joves.
A més, el lleure inclusiu contribueix a evitar situacions d’aïllament social i permet que cada infant pugui desenvolupar-se en entorns diversos. En aquest sentit, esdevé un espai essencial perquè infants i joves construeixin la seva identitat més enllà de l’àmbit escolar o familiar.
Quines són les principals barreres que encara dificulten la participació d’infants i joves amb discapacitat en el lleure?
Malgrat els avenços, encara persisteixen diverses barreres que dificulten una participació plena en el lleure. D’una banda, hi ha les barreres arquitectòniques, com la manca de transport adaptat o d’instal·lacions accessibles. També hi ha barreres econòmiques, ja que el cost del material adaptat, del suport humà o del lloguer d’espais 100% accessibles, sovint suposa un sobrecost important per a les entitats i les famílies.
A aquestes s’hi afegeixen les barreres actitudinals, relacionades amb la por al desconegut o amb la manca de confiança d’algunes organitzacions a l’hora d’incloure la diversitat. Finalment, Comkedem també ens trobem amb les barreres formatives, ja que sovint els equips educatius han de formar-se de nou en lleure inclusiu i la teoria rebuda no sempre s’ajusta a la diversitat de situacions reals amb què es troben.
Quines bones pràctiques implementeu per adaptar activitats i garantir una participació plena?
A Comkedem apliquem el que anomenem adaptació creativa, una mirada que parteix del disseny universal per plantejar activitats que, des de l’inici, puguin ser realitzades per tothom. Això implica pensar propostes inclusives d’origen, evitant adaptacions posteriors que puguin generar diferències o exclusions.
Aquesta perspectiva es complementa amb l’ús de material adaptat, com cadires de rodes esportives, estris de manipulació o jocs modificats, així com amb l’establiment de ràtios adequades que garanteixin un acompanyament personalitzat sense segregar. A més, l’entitat aposta per la formació pròpia dels equips, oferint eines i coneixements als monitors i voluntariat per adaptar les activitats a realitats diverses.
Quins suports o recursos considereu clau perquè una entitat de lleure pugui avançar cap a la inclusió?
Per avançar cap a la inclusió, és fonamental que les entitats no treballin de manera aïllada, sinó que apostin per la feina en xarxa amb altres organitzacions especialitzades. Aquesta col·laboració permet compartir coneixement, recursos i experiències, i facilita abordar la inclusió amb més garanties. També és clau disposar de finançament específic que permeti cobrir figures de suport, com els i les professionals que acompanyen els infants amb necessitats específiques.
Alhora, les entitats necessiten assessorament tècnic per saber com adaptar activitats concretes, com ara jocs o excursions, i garantir així una participació real. Finalment, la formació sobre discapacitat esdevé imprescindible per dotar els equips educatius de coneixements i eines que els permetin respondre a la diversitat de necessitats amb seguretat i qualitat.
Com treballeu la formació dels equips educatius per incorporar la mirada inclusiva?
La formació a Comkedem no és només teòrica, sinó que té un enfocament clarament vivencial. L’entitat treballa la mirada inclusiva a través de l’empatia activa, posant els equips educatius en situacions reals que els permeten comprendre millor les necessitats físiques dels infants i joves.
Aquest enfocament es complementa amb tallers pràctics d’assistència personal, així com amb espais orientats a canviar la mirada, passant de la limitació a la possibilitat i posant el focus en les capacitats. A més, es promou un acompanyament continu dels equips, amb espais de reflexió després de cada activitat per analitzar què ha funcionat i què es pot millorar.
Quin impacte té el lleure inclusiu en els infants i joves, tant a nivell individual com comunitari?
El lleure inclusiu té un impacte profund i transformador en diferents àmbits. A nivell individual, contribueix a millorar l’autoestima, l’autonomia i la salut física i emocional dels infants i joves, oferint-los espais on poden desenvolupar-se amb confiança i seguretat.
Alhora, aquest impacte s’estén al conjunt de la comunitat. El lleure inclusiu ajuda a trencar estigmes i a normalitzar la diversitat, generant entorns més empàtics i justos. En aquest sentit, també té una dimensió cultural, ja que contribueix a construir una societat més inclusiva i preparada per entendre i valorar la diversitat.
Quines recomanacions donaríeu a esplais, caus o casals que vulguin fer el pas cap a un model de lleure més inclusiu?
Des de Comkedem animen les entitats a fer el pas cap a la inclusió sense por. No cal ser expertes en medicina, sinó en educació i en valors, i entendre que el més important és la mirada i la voluntat d’incloure. En aquest procés, també és clau evitar la sobreprotecció i permetre que els infants experimentin, s’equivoquin i creixin a partir de les seves pròpies capacitats.
Alhora, recomanen incorporar la inclusió des de l’inici, plantejant activitats, sortides o excursions des de la perspectiva del disseny universal, i escoltar activament les necessitats dels infants i les seves famílies. Apostar per petits canvis —com adaptar una norma de joc o millorar l’accessibilitat d’un espai— ja pot generar un gran impacte. Finalment, destaquem la importància de teixir xarxa amb altres entitats per compartir recursos, coneixement i experiències.
Afegeix un nou comentari