La Fundació Bofill reivindica el món local com a peça clau contra l’abandonament escolar

La Fundació Bofill i la seva Plataforma Zero Abandonament han reunit més de 150 persones en una jornada clau per repensar les polítiques públiques d’orientació educativa i reduir l’abandonament escolar prematur, que a Catalunya encara afecta un 13,7% dels joves. Sota el títol ‘Orientar per no abandonar: xarxes comunitàries per a itineraris amb sentit’, l’acte ha posat el focus en el paper estratègic dels ajuntaments i de les entitats de territori en el desplegament d’una orientació eficaç, continuada i centrada en la justícia educativa.

La trobada ha comptat amb representants institucionals, tècnics municipals, professionals de l’educació i entitats socials d’arreu del país. Alhora, l'acte ha servit per reflexionar sobre el moment clau que viu l’orientació educativa a Catalunya, amb el nou Decret d’Orientació de la Generalitat encara pendent d’aprovació i amb l’impuls normatiu de la Llei de Formació Professional.

Rosalina Alcalde, directora de la Plataforma Zero Abandonament, ha remarcat que “una bona orientació no pot dependre de la iniciativa d’un centre o d’un professional motivat”, sinó que ha d’estar sostinguda “per una governança clara, recursos estables i una corresponsabilitat entre la Generalitat i els ens locals”. La jornada ha servit per evidenciar com desenes de municipis estan creant xarxes d’orientació comunitària que connecten escoles, serveis socials, àrees de joventut, ocupació i entitats socials per garantir un acompanyament personalitzat i coherent per a cada jove.

L’acte ha reunit més de 150 persones vinculades al món educatiu, l’administració local i el teixit associatiu d'arreu del territori. Font: Fundació Bofill

Granollers i Mataró, exemples de coordinació local

Dues de les experiències compartides han estat les de Granollers i Mataró, que han aconseguit reduir l’abandonament escolar gràcies a estratègies locals basades en la col·laboració intersectorial. A Mataró, el programa 'Mataró Orienta' acompanya joves a partir de les seves necessitats i interessos amb un servei gratuït que treballa de manera coordinada amb instituts, serveis socials, patronals, sindicats i entitats del territori. A Granollers, el model es fonamenta en una comissió tècnica que reuneix periòdicament tots els agents implicats per compartir informació i planificar accions conjuntes, acompanyades d’accions concretes com tallers d’orientació, pràctiques a empreses i suport a la inserció laboral.

Aquestes experiències posen en relleu el valor de les polítiques d’orientació impulsades des de la proximitat, i la necessitat que el nou Decret d’Orientació reculli i reforci aquestes pràctiques des del reconeixement institucional.

Consolidar l’orientació com a política pública

Durant la jornada, es van compartir les característiques que hauria de tenir una política pública d’orientació eficaç: lideratge institucional, finançament específic, professionalització, seguiment i avaluació. Des de l’Institut d’Estudis de Política Educativa s’ha remarcat que l’orientació ha de contemplar tota la trajectòria vital i no només moments puntuals, i que cal superar la fragmentació entre educació, joventut i treball. També s’ha insistit en la importància d’establir indicadors clars per avaluar l’impacte de les polítiques d’orientació en l'àmbit social i educatiu.

La Fundació Bofill ha reiterat que el nou Decret d’Orientació hauria de suposar un punt d’inflexió per fer de l’orientació una veritable política pública de país, que posi al centre els drets dels infants i joves i articuli un sistema de corresponsabilitat entre les administracions i el territori.

Amb aquesta jornada, la Fundació referma el seu compromís amb la transformació educativa des del territori i el reconeixement del paper fonamental de les entitats socials, que des de fa dècades acompanyen el jovent en les seves trajectòries educatives i laborals.