Àmbit de la notícia
Social

Jordi Sàlvia: “Sense suport estable i habitatge digne, el jovent veu bloquejada la seva autonomia”

Entitat redactora
Suport Tercer Sector
Autor/a
Aina Galceran Zamora
  • A FEPA, treballen des d’un doble vessant per facilitar l’accés del jovent a l’habitatge.
  • Un estudi revela que la mitjana d’emancipació a l’Estat espanyol és de 30,4 anys, molt per sobre de la mitjana europea

Xerrem amb Jordi Sàlvia, director de la federació d'entitats amb projectes i pisos assistits (FEPA), la federació d’entitats que acompanya el jovent tutelat i extutelat en el seu camí cap a l’emancipació.

L’accés a una vida autònoma s’ha convertit en un dels principals reptes de la joventut actual. L’edat mitjana d’emancipació a l’Estat supera ja els 30 anys, una dada que reflecteix les enormes dificultats per accedir a un habitatge digne i a una feina estable. Aquesta situació impacta de ple en el benestar emocional del jovent i limita les seves oportunitats de futur.  

En parlem amb Jordi Sàlvia, director de la FEPA – Xarxa d’entitats per a l’emancipació juvenil, que reivindica la necessitat de construir itineraris flexibles i personalitzats que responguin a les necessitats reals del jovent. A més, posa en valor el paper de les entitats socials en l’acompanyament d’aquest procés, especialment en el cas del jovent tutelat i extutelat. 

 

Quina és la vostra visió sobre la situació actual de l’emancipació juvenil? Quins són els principals obstacles que detecteu? 

Una de les conclusions de l’Informe de Joventut a Espanya 2024 és que mai havia estat tan difícil accedir a una vida independent. L’edat mitjana d’emancipació a l’Estat és de 30,4 anys, molt per sobre de la mitjana europea. Factors com l’accés limitat a un habitatge digne, la precarietat laboral i l’impacte d’aquestes condicions en la salut mental fan que el camí cap a l’autonomia sigui ple d’obstacles. 

Aquesta situació és encara més complexa per al jovent extutelat, que no disposa d’una xarxa familiar de suport. Això els obliga a afrontar les mateixes dificultats estructurals que la resta de jovent, però sense els recursos ni els referents necessaris. L’emancipació es converteix així en un factor de vulnerabilitat i en un repte d’una magnitud especial. 

Des de FEPA, com treballeu per facilitar l’accés del jovent a l’habitatge, la formació o el món laboral? 

Ho fem des d’un doble vessant. D’una banda, actuem com a interlocutors amb l’Administració per incidir en les polítiques juvenils i socials, garantint que tinguin en compte les necessitats del jovent tutelat i extutelat. Defensem el seu dret a l’habitatge i la igualtat d’oportunitats, així com mesures que afavoreixin la seva inserció laboral i educativa. 

D’altra banda, donem suport a les entitats federades que acompanyen els joves en el dia a dia. Aquestes entitats ofereixen pisos amb suport, orientació laboral i formativa i un acompanyament proper. La combinació de la incidència política i la nostra tasca permet que FEPA sigui un espai clau per garantir que la veu i les necessitats de la joventut tutelada i extutelada siguin escoltades i tingudes en compte. 

Podeu compartir algun projecte o iniciativa que hagi tingut un impacte significatiu en la vida del jovent? 

Un projecte recent i amb gran impacte són els Itineraris d'emancipació d'èxit (IMEX), que parteix de la idea que cada itinerari d’emancipació és únic i necessita una resposta personalitzada. El seu element clau és la figura del referent d’emancipació, que acompanya els joves de manera propera i flexible, adaptant-se a les seves necessitats i circumstàncies. 

Aquest model permet generar vincles de confiança i posar la persona al centre. Els resultats mostren avenços en autonomia residencial, formativa i laboral, així com en benestar emocional i creació de xarxes de suport. IMEX evidencia la necessitat de passar de la lògica de recursos rígids a itineraris flexibles i realistes.

Quin paper creieu que tenen les entitats socials en la construcció d’un futur més accessible per a la joventut? 

Les entitats socials tenen un paper fonamental perquè mantenen un contacte directe amb els joves i poden detectar necessitats que sovint no arriben a l’Administració pública. Això els permet actuar com a agents clau no només en la prestació de serveis, sinó també en el disseny i l’avaluació de polítiques públiques. 

A més, les entitats promouen que la veu dels joves tingui pes en les decisions que els afecten, conscients que l’emancipació només serà real i plena si s’articula des del lideratge de la persona jove i si les professionals acompanyen els itineraris i les decisions.

Quines aliances o col·laboracions considereu clau per avançar en la independència del jovent? 

Per avançar en aquest repte cal una mirada col·lectiva. Cap actor pot donar resposta sol, i per això les aliances són imprescindibles. Administració i entitats socials han de treballar plegades per assegurar recursos estables i eficients que permetin acompanyar els joves. 

També cal col·laborar amb el món educatiu i laboral per obrir camins d’oportunitat real i amb la comunitat en àmbits com la salut, l’habitatge o la cultura. Finalment, és clau escoltar i incorporar la veu del jovent: sense la seva participació, els suports difícilment s’ajustaran a les seves necessitats reals. 

Quines propostes faríeu a les administracions per millorar les polítiques d’emancipació juvenil? 

Hi ha dos factors urgents: l’accés a l’habitatge i la precarietat laboral. Cal incrementar el parc d’habitatge social destinat a joves, promoure fórmules innovadores com el cohabitatge i facilitar ajuts que evitin el sobreesforç econòmic actual. 

Pel que fa a la feina, cal reduir la temporalitat i impulsar programes adaptats a joves vulnerables. En el cas del jovent extutelat, reclamem acompanyament fins als 25 anys i una Llei de Joventut que garanteixi recursos estables a tot el territori. Finalment, cal no oblidar les aliances amb les mateixes persones joves, que han de ser protagonistes en la definició de les respostes i projectes que els afecten. 

Quin missatge voldríeu transmetre al jovent que es troben en procés d’emancipació? 

Els diríem que siguin protagonistes i no espectadores de les polítiques que els afecten. Els animem a ser protagonistes del seu futur. Tot i les dificultats, hi ha entitats i professionals disposats a acompanyar-los i la seva veu és imprescindible per transformar les polítiques públiques. 

A FEPA ho fem a través del programa 'Entre Joves', un programa dinamitzat per jovent amb experiència pròpia que, a través de grups de treball, trobades i espais de participació, genera propostes concretes i fa incidència perquè les polítiques juvenils responguin millor a les necessitats reals i emergents. 

El missatge és clar: no esteu sols, la vostra participació és clau per construir un futur millor i més just. 

Comparteix i difon

Afegeix un nou comentari