Els projectes singulars d’ocupació juvenil queden fora de les polítiques d’ocupació

Catalunya continua situada entre els territoris amb més abandonament escolar prematur d’Europa. Segons dades de la Fundació Jaume Bofill, el 2024 la taxa catalana va assolir el 13,7%, només superada per Romania. Un indicador que, sumat a un atur juvenil del 20,4%, molt per sobre del 14,5% de mitjana europea, dibuixa un escenari preocupant: milers de joves que abandonen els estudis desmotivats, sense rumb i sense eines per accedir al mercat laboral.

Davant d’aquesta realitat, una de les respostes més efectives dels darrers anys han estat els projectes singulars d’ocupació juvenil, impulsats pel Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC). Durant més de deu anys, aquest programa ha combinat orientació laboral, formació professionalitzadora, pràctiques en empreses, experiències de voluntariat i acompanyament personalitzat per a joves de menys de 30 anys que ni estudien ni treballen. El resultat ha estat notable: més de 100.000 participants han pogut reconduir el seu itinerari vital, sigui retornant al sistema educatiu o accedint a una feina estable.

Amb una inversió anual situada entre 20 i 30 milions d’euros, i amb la participació de més de 250 entitats públiques i privades d’arreu del territori, els projectes singulars s’han convertit en una de les polítiques més consolidades en matèria d’inserció juvenil.

Una convocatòria que no arribarà

Tot i l’impacte reconegut, el SOC no preveu convocar el programa aquest 2025. Segons fonts del mateix organisme, la decisió no respon a una manca de necessitat ni de resultats, sinó a qüestions administratives: les dificultats per integrar en una sola convocatòria subvencions provinents de diferents fons, ocupació i educació, en el marc del nou sistema d’ordenació de la formació professional.

Aquest encaix burocràtic, alerten les entitats, posa en evidència una rigidesa administrativa que condiciona directament la capacitat de resposta davant reptes estructurals del país. “Les polítiques públiques no poden quedar bloquejades per problemes interns de gestió”, lamenten des de diverses organitzacions que hi participen.

Cost futur incalculable

La desaparició del programa preocupa especialment pel seu retorn social. Amb un cost aproximat de 2.150 euros per jove, les entitats remarquen que aquesta inversió és irrisòria en comparació amb el que pot suposar mantenir una persona fora del mercat laboral durant dècades: prestacions contributives i no contributives, pèrdua de talent, cronificació de l’exclusió i una dependència més elevada del sistema públic de serveis socials.

En aquest sentit, el programa no només tenia una finalitat formativa i laboral, sinó també preventiva, reduint riscos d’exclusió extrema i reforçant vincles comunitaris que sovint es trenquen durant els processos d’abandonament educatiu.

Davant d’aquest escenari, les més de 250 entitats que promouen els projectes singulars, administracions locals, fundacions socials, cooperatives i associacions juvenils, han fet una crida directa al Govern perquè trobi una solució administrativa i financera que n’asseguri la continuïtat. Recorden que la necessitat és “evident i urgent”, i que deixar el programa fora de les polítiques d’ocupació suposa desatendre un col·lectiu especialment vulnerable.

Les entitats alerten que, si no es desplega una alternativa immediata, milers de joves es quedaran sense un recurs clau que havia demostrat ser capaç de transformar trajectòries vitals. I avisen: el cost de no actuar ara pot ser molt més alt que el de mantenir el programa viu.